Almucantarat

L'esfera celeste amb el zenit i l'almucantarat marcats en vermell, l'horitzó en verd, i el camí d'una estrella o el sol en blau

L'almucantarat, de l'àrab clàssic almuqanṭarāt (astrolabi) designa cadascun dels cercles paral·lels a l'horitzó que se suposen descrits a l'esfera celeste per determinar l'altura o la depressió dels astres. Dues estrelles que es troben en el mateix almucantarat tenen la mateixa altura.

Almucantarat del Sol

El pla de l'almucantarat que conté el Sol s'utilitza en enginyeria ambiental per a mesurar com els aerosols atmosfèrics dispersen la llum. Per dur a terme les mesures s'utilitza o bé un espectroradiòmetre o bé un fotòmetre i es prenen a banda i banda del sol i en diversos angles.

Hi ha diversos models per obtenir propietats dels aerosols de l'almucantarat del Sol. Els més rellevants han estat desenvolupats per Oleg Dubovik (usats a la xarxa AERONET de la NASA) i per Teruyuki Nakajima (anomenat SKYRAD.PACK).

Vegeu també

• Planisferi celeste
• Gnomònica

Bibliografia

• Adelaide Observatory: Almucantar graphs of hour angles, Adelaide, R. E. E. Rogers, Govt. printer, 1927.

• Chandler, Seth Carlo, (1846–1913): The almucantar, Cambridge, J. Wilson and Son, 1887.

• Dubovik, O. and M. D. King, 2000: A flexible inversion algorithm for retrieval of aerosol optical properties from Sun and sky radiance measurements," Journal of Geophysical Research, 105, 20 673-20 696

• Nakajima T, Tonna G, Rao RZ, et al.:Use of sky brightness measurements from ground for remote sensing of particulate polydispersions, Applied Optics 35 (15), 2672–2686, 1996