Alonso Sánchez (jesuïta)
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1547 (Gregorià)  |
| Mort | 27 maig 1593 (45/46 anys) |
| Religió | Catolicisme |
| Activitat | |
| Ocupació | sacerdot catòlic, missioner |
| Orde religiós | Companyia de Jesús |
Alonso Sanchez (Mondéjar 1545 - Alcalá de Henares 1593) jesuïta espanyol, missioner a Mèxic, Filipines i a la Xina.
Biografia
[modifica]Alonso Sánchez va néixer a Mondejar, (província de Guadalajara) Espanya l'any 1545[1] o segons altres fonts va néixer el 1547.[2] Fill de pagesos, als divuit anys va voler ingressar a la Companyia de Jesús (1563), però no va ser admès fins a dos anys després perquè els superiors no veien clara la seva vocació i pensaven que no tenia la resistència física necessària en la vida d'un jesuïta.[1] A la fi va ser acceptat al noviciat el 18 de juny de 1565 i es va distingir pel seu fervor i esperit de penitència. Els superiors el van enviar a estudiar Teologia a Alcalá, on aviat es va distingir com a excel·lent alumne, bon llatinista i orador, i bon poeta en llatí i castellà. Acabats els seus estudis, va fer professió de tres vots i es va ordenar sacerdot.[1]
Va ser rector del col·legi de Navalcarnero, va ensenyar gramàtica durant cinc anys i el 1579 va anar a la missió de Mèxic, on va ser rector del seminari.[3]
En 158l va ser destinat a les Filipines en unió del pare Antonio Sedeño, l'estudiant de Teologia Gaspar de Toledo, que va morir en el viatge, i el germà coadjutor Nicolau Gallardo. Anava també en el mateix vaixell un grup de franciscans i en arribar a les Filipines es van allotjar en els convents d'aquesta Ordre. A la casa de Manila, que encara era de fusta, van estar els jesuïtes uns tres mesos.[3]
El 31 de maig de 1582, va arribar a Macau, enviat pel governador de Manila, Gonzalo Ronquillo de Penalosa, per proclamar l'aclamació del rei Felip II de Castella i Felip I de Portugal com a conseqüència de la unificació de les dues corones de Portugal i Castella, el 1580, arran de la desastrosa derrota de Kasr-al-Kebir, on va morir el darrer rei de la dinastia Avís, Sebastià I.[4]
Sánchez va tenir una certa confrontació amb Alessandro Valignano el Visitador dels jesuïtes per l'índia i l'Extrem Orient. Valignano era partidari d'una tasca evangelitzadora basada en un procés d'adaptació als costums locals, a l'actuació sobre les elits i una presència indirecte mitjançant la col·laboració en temes tècnics i científics (mètode Valignano-Ricci), per contra Sànchez era partidari de la conquesta de l'imperi.[5] Pel que fa a la Xina, el pare Sánchez tenia idees pròpies sobre la seva cristianització, que pensava només seria possible amb el suport de les armes. Per això, en un Memorial adreçat a Felip II defensa la "guerra justa", idea que també xocava frontalment amb la del jesuïta José de Acosta, amb el qual va coincidir a Mèxic l'any 1587 i amb el bisbe de Manila Domingo de Salazar, contrari a aquestes idees del seu amic Sánchez, malgrat que en principi hi havia donat tot el seu suport.[1][6]
El 1592, Sánchez va tornar va tornar a Espanya i es va dedicar a recórrer cases i col·legis de la Companyia per reanimar el seu esperit missioner, i va ser nomenat delegat per la província de Toledo per a la Congregació General de 1593. Va morir a Alcalá de Henares, el 27 de maig de 1593.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Díaz-Trechuelo, Lourdes. «Alonso Sánchez» (en castellà). Real Academia de la Historia. Arxivat de l'original el 2021-01-06. [Consulta: octubre 2019].
- ↑ Deherge S:J:, Joseph «Répertoire des jésuites de Chine de 1552 à 1800» (en francès). Biblioteca Instituti Historici S.J. [Roma], XXXVII, 1873, pàg. 238.
- ↑ 3,0 3,1 Finegan, Philip Michael. «Alonso Sánchez» (en anglès). Catholic Ecyclopedia. [Consulta: octubre 2019].
- ↑ Gomes, Luís Gonzaga. «Summary of the history of Macao» (en anglès). [Consulta: octubre 2019].
- ↑ Vermander, Benoît. Les jésuites et la Chine (en francès). Brussel·les: Lessius, 2012, p. 23. ISBN 978-2-87299-225-6.
- ↑ Ollé, Manel «Domingo de Salazar: Primer obispo de Manila y defensor de los pobladores de las Islas Filipinas». CIEHL, 2013, pàg. 45-49. Arxivat de l'original el 2017-09-30 [Consulta: 27 desembre 2021]. Arxivat 2017-09-30 a Wayback Machine.