Alonso de Orozco

Alonso de Orozco, o
Alfons d'Orozco

Estàtua del sant a Oropesa
Biografia
Naixement	Alonso de Orozco de Mena 17 octubre 1500 (Gregorià) Oropesa (província de Toledo)
Mort	19 setembre 1591 (90 anys) Madrid
Sepultura	Monasterio de San Alonso de Orozco “Agustinas” (Madrid)
Religió	Església Catòlica
Formació	Universitat de Salamanca
Activitat
Ocupació	religiós cristià, escriptor
Orde religiós	Agustins
Bisbe i confessor
sant
Celebració	Església Catòlica Romana
Festivitat	19 de setembre
Iconografia	Hàbit agustinià

Alonso de Orozco (Oropesa, 17 d'octubre de 1500 – Madrid, 19 de setembre de 1591) fou un religiós i escriptor místic castellà. És venerat com a sant per l'Església catòlica.

Biografia

Vitrall contemporani amb el frare.

De família noble, fill d'Hernando de Orozco, governador del castell d'Oropesa, i María de Mena. Va estudiar a Talavera de la Reina i va ésser "seise" (nen cantor de l'escolania) de la catedral de Toledo. Als catorze anys va marxar a estudiar a la universitat de Salamanca, on ja estudiava un germà seu.

En 1520 va sentir els sermons que va fer-hi l'agustí Tomás de Villanueva i va decidir de fer-se religiós i d'ingressar a l'Orde de Sant Agustí, on professà el 1523 al convent de Salamanca; s'ordenà sacerdot en 1527. Aviat fou destinat a la predicació. A més, entre 1530 i 1537 fou conventual de Medina del Campo, prior de Sòria (1538-1540) i de Medina (1540), definidor de la província agustina de Castella (1541), prior de Sevilla (1542-1544) i de Granada (1544-1548), i visitador d'Andalusia des de 1545. A Sevilla va començar a escriure, iniciant una extensa obra literària.

En 1549 va embarcar cap a Mèxic, però una malaltia li va fer tornar des de les Canàries. Mentre era prior al convent de Valladolid en 1554, l'Emperador Carles V el va nomenar predicador reial i quan la cort s'instal·là a Madrid en e 1561 hi anà i visqué al convent de San Felipe el Real. Malgrat la seva posició, va renunciar a rendes i beneficis i vivia austerament com un frare més, dedicat a la pregària, la caritat, la predicació i l'estudi.

Partidari de la reforma de l'orde agustinià, va fundar diversos convents de monges agustinianes; en el de Madrid, va aplicar la "primera reforma" que va conduir a l'establiment de les Agustines Recol·lectes: va redactar les constitucions de la comunitat que va obrir-s'hi el 24 de desembre de 1589 a instància de la noble Prudencia Grillo; amb les mateixes constitucions es fundaren després els convents de Salamanca (1594), Vitigudino, Arenas (1620) i Màlaga.

Fou un predicador reconegut i popular i aviat va tenir fama de santedat; el poble el coneixia com a el santo de San Felipe. L'agost de 1591 va emmalaltir; fou visitat per Felip II d'Espanya i els infants i l'arquebisbe de Toledo. El 19 de setembre va morir al Colegio de la Encarnación, que ell mateix havia fundat Els seus funerals van ésser molt concorreguts.

Obres

Orozco va escriure en llatí i castellà, sobretot de caràcter contemplatiu i pastoral. Quan encara vivia se n'edità una Recopilación de todas las obras (1554).

• Las siete palabras que la Virgen Sacratísima Nuestra Señora habló, 1556;
• Epistolario cristiano para todos los estados, 1567
• Regla de vida cristiana (1542),
• Vergel de oración y Monte de contemplación (1544)
• Consideraciones acerca de los nombres de Cristo, 1544; va influir en De los nombres de Cristo de Luis de León.
• Memorial de amor santo (1545)
• Desposorio espiritual (1551)
• Bonum certamen (1562)
• Victoria del mundo, 1566;
• Arte de amar a Dios y al prójimo (1567, 1585)
• Libro de la suavidad de Dios (1576)
• Victoria de la muerte, 1583;
• Tratado de la corona de Nuestra Señora (1588)
• Guarda de la lengua (1590).
• Historia de la reina de Saba (1565)
• Catecismo provechoso
• Examen de conciencia, 1551.
• Tratado de la Pasión de Jesucristo en siete soliloquios
• Las confesiones del pecador fray Alonso de Orozco, 1601.

Veneració

Mort en llaor de santedat, al procés de beatificació, obert molt aviat, van declarar persones que l'havien conegut, com Lope de Vega, Francisco de Quevedo i bona part de l'aristocràcia de l'època. Fou beatificat per Lleó XIII el 15 de gener de 1882 i canonitzat per Joan Pau II el 19 de maig de 2002.

Enllaços externs

• http://www.alfonsoorozco.com/