Alp

Alp
	La Torre del Riu, obra historicista; del tombant entre el segle xix i el XX,; declarada Bé Cultural d'Interès Nacional.
Tipus	municipi de Catalunya
Localització
	42° 22′ 31″ N, 1° 53′ 19″ E / 42.375277777778°N,1.8886111111111°E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Àmbit funcional territorial	Alt Pirineu
Comarca	Baixa Cerdanya
Capital	Alp
Població humana
Població	1.719 (2023) (38,8 hab./km²)
Llars	21 (1553)
Gentilici	Alpenc, alpenca
Idioma oficial	català
Geografia
Part de	Mancomunitat Intermunicipal de la Cerdanya ; Mancomunitat Intermunicipal per a fins d'instrucció i cultura d'Alp, Das, Fontanals de Cerdanya i Urús
Superfície	44,3 km²
Altitud	1.158 m
Limita amb	Das ; Castellar de n'Hug ; Bagà ; Toses ; Fontanals de Cerdanya ; Puigcerdà ; Palau de Cerdanya
Organització política
• Alcalde	Carles Adserà i Guillen (2019–)
Identificador descriptiu
Codi postal	17538
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	17006
Codi IDESCAT	170062
Lloc web	alp.cat

Alp és un municipi de la comarca de la Baixa Cerdanya. És el municipi més oriental de la Baixa Cerdanya i connecta amb el Ripollès per la Collada de Toses.

Etimologia

En la documentació antiga es troba Albi (segle ix), probablement prové del llatí albu que vol dir blanc.^[3] L'evolució coneguda seria: Albi segle ix, X, 1050; villa Albii 1043, 1069; Alb 1077, s. XII, XIII, XIV; Alp 1033, 1163, S. XIII, XIV, XVI, XVII, XVIII.^[4]

Geografia o medi físic

Llista de topònims d'Alp (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).

Té una elevació de 1.159 m d'altitud, a la vall de la ribera d'Alp. S'estén des del pla fins a la Collada de Toses. El municipi limita al N i NE amb el de Fontanals de Cerdanya, mentre que pel sector alt de la vall ho forma amb Puigcerdà. És un municipi amb grans extensions de boscos a les muntanyes d'Alp, la Comella i el Saltèguet, encara que els boscos d'avets d'aquest lloc pertanyen a Puigcerdà des del segle xiv. S'hi pot arribar amb ferrocarril, mitjançant l'estació Urtx-Alp de la línia Barcelona - Puigcerdà - la Tor de Querol. El terme municipal integra una petita part del Parc Natural Cadí-Moixeró i de la Reserva Nacional de Caça de la Cerdanya. Hi ha diferents refugis de muntanya com el des Pas de Roc, de la Pleta, de les Vaques, dels Ocells, i el del Medi Rural. També hi passa un itinerari de gran recorregut (GR-4). Alp té al sud del seu terme dues estacions d'esports d'hivern: la Molina a llevant i Masella a ponent.

Climatologia

El clima d'Alp es classifica com càlid i temperat.^[5] Alp té una quantitat significativa de pluja durant l'any. Això és cert fins i tot per al mes més sec. El clima aquí es classifica com Clima temperat marítim (Cfb) pel sistema Köppen-Geiger. Hi ha al voltant de precipitacions de 929 mm. La menor quantitat de pluja es troba al mes de gener, amb una mitjana de 54 mm. Pel resta de l'any, hi ha una mitjana de 106 mm, la major precipitació cau al maig. La variació en la precipitació entre els mesos més secs i més humits és de 52 mm.

La temperatura mitjana a Alp és 9,2 °C. Les temperatures són més altes de mitjana al juliol, al voltant de 17,6 °C. gener té la temperatura mitjana més baixa de l'any. És 2,2 °C. Durant l'any, les temperatures mitjanes varien en 15,4 °C.

Demografia

Evolució demogràfica

1497 f	1515 f	1553 f	1717	1787	1857	1877	1887	1900	1910
12	20	21	263	427	648	551	565	588	587

1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1990	1992	1994
645	541	539	566	664	906	1.369	930	918	918

1996	1998	2000	2002	2004	2006	2008	2010	2012	2014
1.012	1.105	1.194	1.272	1.315	1.467	1.686	1.733	1.745	1.661

2016	2018	2020	2022	2024	2026	2028	2030	2032	2034
1.536	1.559	1.593	1.717	-	-	-	-	-	-

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Entitat de població	Habitants (2023)
Alp	1.095
la Molina	579
Masella	45
Font: Idescat

Història

Alp ja existia al segle ix com a parròquia del Bisbat d'Urgell, quan el monjo Eudald de Conques hi passà amb les relíquies de sant Vicenç d'Osca, en el seu camí des de València i Saragossa cap al cenobi de Castres (França) al qual estava adscrit. Les notícies sobre Alp no comencen a ser abundoses fins al segle xiv. A començaments d'aquell segle, les seves terres estaven repartides entre els barons d'Urtx, els vescomtes de Castellbò i el rei. En el decurs del segle, els reis d'Aragó compraren les terres dels Urtx (1316), i vengueren les seves als Mataplana (1368). Aquests se'n desfarien venent-les a Joan de Lussana (1373), i el fill d'aquest a la vila de Puigcerdà (1393). Mentrestant, les terres dels Castellbò passaren a començaments del mateix segle a un altre particular.

De l'església del segle ix no queden més que les referències. L'actual església parroquial de Sant Pere, datada del segle xii, mostra al gruix dels seus murs la necessària fortificació que degueren suposar les escomeses occitanes de l'època. La Torre de Riu, vora la riba del riu d'Alp, és una antiga torre fortificada que modernament s'ha vist convertida en castell neogòtic de ressons romàntics. Al costat de la Torre hi ha una capella dedicada a la Divina Pastora.

Economia

Gairebé la meitat del terme és terreny forestal, majoritàriament bosc d'utilitat pública no consorciada que s'estén per la Molina, el Sitjar, el Paborde, Sagramorta, la Pia, Masella i per la vall de Saltèguet, d'on queda exclosa la baga del dit nom, que pertany a Puigcerdà. De la resta de sòl agrari, la major part són pastures permanents i de les de conreu es troben algunes de regadiu per cereals (blat, civada i sègol), patates i farratge. En ramaderia, hi ha bestiar boví, oví i equí.

En la indústria el sector dominant són la construcció, la reparació de vehicles, de maquinària agrícola i de les instal·lacions de La Molina i Masella.

L'activitat terciària més important és el turisme.

Política i administració

El municipi comprèn el poble d'Alp, cap del terme, a més de les estacions d'esquí de La Molina i de Masella. Antigament hi havia alguns altres nuclis menors, avui despoblats, com Saltèguet, Ovella, Comadovella i Sagramorta.

Període	Batlle	Partit	Presa de Possessió
1979 —primeres eleccions en democràcia després de la dictadura—
1979-1983	Salvador Pous i Rebés		20/4/1979
1983-1987	Josep Tajà i Alsina		23/5/1983
1987-1991	Josep Tajà i Alsina		30/6/1987
1991-1995	Josep Tajà i Alsina		15/6/1991
1995-1999	Josep Tajà i Alsina		17/6/1995
1999-2003	Josep Tajà i Alsina		3/7/1999
2003-2007	Salvador Rigola i Espinet		14/6/2003
2007-2011	Cosme Ruaix i Junoy	PSC	16/6/2007
2011-2015	Ramon Moliner i Serra	CiU	11/6/2011
2015-2019	Ramon Moliner i Serra	CiU	30/6/2015
2019-2023	Carles Adserà i Puig	En-Cerd	15/6/2019

Llocs d'interès

Entitats i associacions

Fires i festes

Festa Major 29 de Juny

Persones il·lustres

Jacint Béjar i Salvadó (1935-), escriptor català

Referències

↑ Fitxa de La Torre del Riu a Pobles de Catalunya
↑ Fitxa de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya
↑ Moran, Josep; Batlle, Mar; Rabella i Ribas, Joan Anton. Topònims catalans: etimologia i pronúncia.
↑ «Cerdanya Toponimia Principal» (pdf) p. 4-15. Arxivat de l'original el 2018-01-21. [Consulta: 7 juny 2017].
↑ Dades de Climate-Data
↑ «Alp». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alp

[1] Fitxa de La Torre del Riu a Pobles de Catalunya

[2] Fitxa de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya

[3] Moran, Josep; Batlle, Mar; Rabella i Ribas, Joan Anton. Topònims catalans: etimologia i pronúncia.

[4] «Cerdanya Toponimia Principal» (pdf) p. 4-15. Arxivat de l'original el 2018-01-21. [Consulta: 7 juny 2017].

[5] Dades de Climate-Data

[6] «Alp». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]