Vés al contingut

Bellver de Cerdanya

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula geografia políticaBellver de Cerdanya
Escut d'armes
Escut d'armes
Imatge
Tipusmunicipi de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 42° 22′ 15″ N, 1° 46′ 41″ E / 42.37085°N,1.77804°E / 42.37085; 1.77804
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Àmbit funcional territorialAlt Pirineu
ComarcaBaixa Cerdanya Modifica el valor a Wikidata
CapitalBellver de Cerdanya Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població2.250 (2023) Modifica el valor a Wikidata (22,91 hab./km²)
Llars132 (1553) Modifica el valor a Wikidata
GentiliciBellverenc, bellverenca Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície98,2 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perSegre Modifica el valor a Wikidata
Altitud1.061 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Lles de Cerdanya
Riu de Cerdanya
Guardiola de Berguedà
Bagà
Gisclareny
Prats i Sansor
Ger
Isòvol
Meranges
Prullans
Montellà i Martinet Modifica el valor a Wikidata
Organització política
• Alcaldessa Modifica el valor a WikidataLaia Serra Domingo (2022–) Modifica el valor a Wikidata
Pressupost4.527.672 € (2022) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal25720 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE25051 Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT250518 Modifica el valor a Wikidata
Lloc webbellver.org Modifica el valor a Wikidata

Bellver de Cerdanya és una vila i municipi de la comarca de la Baixa Cerdanya, i pertany a la província de Lleida. Inclou l'entitat municipal descentralitzada de Pi.

El municipi és un conglomerat de diferents pobles, masies aïllades i llogarrets diversos repartits a ambdues bandes de la província de Girona i de Lleida, que conformen un dels més grans municipis de la comarca. Bellver és el principal nucli de la subcomarca de la Batllia, situada al sud-oest de la Cerdanya, i que també inclou els municipis de Prullans i Riu de Cerdanya. Aquesta porció sudenca de la comarca també l'anomenen els bellverencs "Petita Cerdanya". Administrativament pertany a la província de Lleida, encara que els lligams històrics i geogràfics la vinculen estretament a Puigcerdà, província de Girona, capital de la comarca, a Ripoll i a Vic, més enllà de la Collada de Toses. Bellver es troba a mig camí de Puigcerdà i la Seu d'Urgell.

Geografia o medi físic

[modifica]

Amb una orientació diürna fantàstica, la població es beneficia d'una radiació solar constant que li fa gaudir d'un microclima benigne, tenint en compte la duresa de l'hivern cerdà.

Morfològicament el municipi es divideix en dues parts clarament distingibles: la «plana», part propera a la llera del riu Segre i la «muntanya», que sovint s'enlaira fins a acaronar els 3.000 metres. Al nord, pertanyent al Pirineu Axial es troba la Solana, molt seca degut a la forta i constant insolació i als materials geològics poc fèrtils. A la banda oposada, ja al Prepirineu s'hi troba l'Obaga, més ombrívola i fresca, mirant al sud, separant Bellver de la comarca del Berguedà, muntanyes més modestes pel que a alçada fa referència (rarament ultrapassen els 2.500 metres) però amb grans pinedes i avetoses, verdes tot l'any.

La Serra del Cadí esdevé una muntanya infranquejable i un referent pels habitants i turistes, amb magnífics paisatges i possibilitats d'excursions i ascensions de diferents graus de dificultat.

La plana cerdana es compon de prats d'herba natural, on sovint pasturen els ramats de vaques i cavalls. Rodejant els prats, en els marges hi neixen verns, freixes, pollancres. Espaiats per la plana es troben els pobles, sovint de pagès: Bor, Beders, Pi, Olià, Santa Eugènia, Nas, Baltarga, Coborriu, Talló, Vilella, Pedra, la Torre de Cadell, Corcs...

Demografia

[modifica]
Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
100 136 132 1.190 2.276 2.913 2.210 2.125 2.094 2.043

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
1.904 1.685 1.690 2.124 1.745 1.732 1.674 1.584 1.540 1.540

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
1.483 1.531 1.614 1.673 1.738 1.906 2.132 2.260 2.300
 2.075

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
1.995
 1.979
 2.005
 2.176 - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)  Modifica el valor a Wikidata

El 1553 incorpora Nas i Ordèn; el 1717, Bor i Nèfol; el 1787, Beders i Santa Eugènia de Nerellà; el 1857, Baltarga, Cortàs, Olià, Pi, Pedra i Coborriu de Bellver; el 1965, Éller i Talltendre; el 1975, Riu de Pendís; i el 1997 es desagrega Riu de Pendís que pren el nom oficial de Riu de Cerdanya.

La població del municipi, a gener de 2011,[1] era de 2.260 habitants, 1.175 homes i 1.085 dones, comptant els habitants del nucli urbà de Bellver i el de tots els agregats.

L'obertura del Túnel del Cadí a principis de la dècada dels 80 suposà el final d'una etapa d'aïllament històric del municipi i de la comarca. La facilitat de comunicacions va modificar l'economia del poble. El sector primari tradicional del país es va anar substituint per activitats turístiques o per la construcció i els seus derivats. Avui es troben poques cases de pagès i no es produeix un relleu generacional de les explotacions.

Entitat de població Habitants (2023)
Bellver de Cerdanya1.599
Pi106
Riu de Santa Maria98
Bor98
Baltarga71
Beders39
Talló33
Éller25
Cortàs20
Olià14
Pedra14
Ordèn11
Santa Eugènia de Nerellà10
Santa Magdalena de Talló10
Talltendre9
Coborriu de Bellver8
Vilella6
Nas (Bellver de Cerdanya)6
Nèfol1
Sant Martí dels Castells0
Font: Idescat
Camí del Talló, amb el poble de Bellver al fons. 20 d'agost de 1890

Govern municipal

[modifica]

La Batllia de Bellver de Cerdanya es troba a la Plaça Major, 12; a la part superior, al Barri Antic.[2]

Darrere l'edifici de la Batllia hi ha la Plaça dels Comtes de Cerdanya. Abans d'arribar a la Plaça Major trobem a l'esquerra, l'entrada de l'Església de Sant Jaume, patró de Bellver. Possible substituta de la capella del Castell, dedicada a Sant Vicenç, és un notable edifici gòtic mencionat ja al final del segle xiii. Ha acompanyat la vila des dels seus orígens. Sortint de l'església parroquial, dirigint-nos cap a l'esquerra arribem a la Plaça Major, un espai recollit, quasi claustrat, elegant de proporcions. És del segle xiv.[2]

A l'esquerra, també restaurat i ampliat, veiem l'antiga Casa del Comú, avui Ajuntament de Bellver de Cerdanya. Abans exercia els tres poders: polític, administratiu i judicial. Al segle xvii hi ha haver, sota els porxos d'aquesta plaça, el judici fet per la Inquisició a Rossa, coneguda popularment com la Bruixeta de Bellver. Va ser l'any 1620.[2]

Resultats de les eleccions municipals de 2019 a Bellver

[modifica]

En les eleccions municipals de 2019 a Bellver de Cerdanya va guanyar la candidatura d'En-Cerd (Endavant Cerdanya).[3]


Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Bellver de Cerdanya

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Endavant Cerdanya / En-Cerd Francesc Xavier Porta Pous 638 59,74% 6 (-3)
Junts per Bellver Marc Fernández Palau 201 18,82% 2 ()
Esquerra Republicana de Catalunya Ramona Bragulat i Juvé 194 18,16% 1 (1)
Vots en blanc 35 3,28%
Total vots vàlids i regidors 1.086 100 % 9
Vots nuls 18 1,66%
Participació (vots vàlids més nuls) 1086 71,21%**
Abstenció 439* 28,79%**
Total cens electoral 1525* 100 %**
Alcalde: Francesc Xavier Porta Pous d'Endavant Cerdanya / En-Cerd (14/06/2019)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (6 vots: 6 de Endavant Cerdanya / En-Cerd)
Fonts: TV3[4]

Naciodigital[5]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Llista de batlles de Bellver de Cerdanya[6]

[modifica]
Període Batlle Partit Presa de Possessió
1979 —primeres eleccions en democràcia després de la dictadura—
1979-1983 Ramón Clot Isern Independents 20/4/1979
1983-1987 Josep Maria Pons Visa CiU 23/5/1983
1987-1991 Antoni Vila Satorres CiU 30/6/1987
1991-1995 Antoni Vila Satorres CiU 15/6/1991
1995-1999 Joan Pous Porta CiU 17/6/1995
1999-2003 Joan Pous Porta CiU 3/7/1999
2003-2007 Joan Pous Porta CiU 14/6/2003
2007-2011 Francesc Xavier Porta Pous ERC-AM 16/6/2007
2011-2015 Francesc Xavier Porta Pous En-Cerd 11/6/2011
2015-2019 Francesc Xavier Porta Pous En-Cerd 30/6/2015
2019-2023 Francesc Xavier Porta Pous En-Cerd 15/6/2019

Història

[modifica]

Fundat el 1225 per Nunó Sanç sobre el puig de Bello Vedere (d'on deriva el nom actual) i al costat del riu Segre, la població ràpidament prengué embranzida, convertint-se en el principal centre de la sotsvegueria del Baridà. El 1277 el rei Jaume II de Mallorca donà l'ordre d'aixecar les muralles, punt de partida de la vila. La seva ubicació era estratègica, a la frontera entre el comtat de Cerdanya i el comtat d'Urgell, al costat del camí Ral (avui Camí de Sant Jaume) que unia la Seu i Puigcerdà, i més enllà el Pla de Lleida amb el Rosselló i el Comtat de Foix. D'aquesta època tardomitjanenca en queda l'església gòtica en honor de Sant Jaume, patró de la vila, la torre de la presó del Portal, així com un barri antic, que situaríem entre els segles xvi i xviii, destacant-ne la Plaça Major, porxada, i el seu entorn urbanístic. La batllia de Bellver i sotsvegueria del Baridà va estar sota domini de la família Torrelles des del segle xiv al xviii. Terra de frontera, a Bellver les lluites amb el francès foren una constant en el decurs dels segles. Fou ocupada sovint entre els segles xv i xviii. La Cerdanya, com tota la Catalunya Nord, era cobejada pels reis de França, sota el regnat dels borbons. Les incursions eren freqüents. D'aquesta època ens queda l'actual muralla. És una bona mostra de l'arquitectura militar francesa. Prova d'això són els plànols de la fortalesa bellverenca, construïda pels militars gals, que es troben a París.

Foren també notables els duels entre nyerros i cadells al llarg del segle xvi i la primera part del xvii, que tingueren en els bellverencs principals protagonistes. D'aquesta marcada presència cadell al municipi, en queda una casa de pagès fortificada, prop de Beders, que porta per nom de La Torre de Cadell. El 1665 el polvorí del castell explotà i com a conseqüència el castell fou destruït. Ara se n'han recuperat els fonaments (se'n pot veure el dipòsit d'aigua, en l'entorn restaurat del passeig arqueològic municipal).

El segle xvii també deixà una història llegendària, la de l'Aldonça Rossa, la bruixeta de Bellver. Sent jove se l'envià a la Vila (Puigcerdà) a vendre una gallina. Pel camí aprengué de dues dones les arts de la bruixeria, així com la de guarir malalties com el xarampió o les galteres. En tornar al poble, es dedicà a curar malalts. Arribada la seva fama de guaridora a la Santa Inquisició, se la jutjà i se li prohibí continuar la pràctica de les seves "arts ocultes".

A mitjan segle xix, Bellver rebé la visita perllongada d'un il·lustre personatge, en Gustavo Adolfo Bécquer, que visqué a l'antiga fonda de cal Patanó durant mesos. Allí, inspirat pels paisatges i les llegendes locals, hi redactà una coneguda història, La cruz del diablo, en escenaris com el barri antic de Bellver o Sant Martí dels Castells.

La guerra civil de 1936 tingué un marcat episodi el 27 d'abril de 1937, data en què alguns habitants de Bellver s'enfrontaren als grups de la CNT-FAI i POUM procedents d'altres pobles de la Cerdanya i de La Seu d'Urgell, encapçalats pel belvisenc Antonio Martín Escudero, al que alguns anomenaven Cojo de Màlaga. En començar l'atac, en passar pel pont sobre el Segre, des d'algun punt elevat del poble dispararen a Martin Escudero, causant-li la mort i fent retrocedir les columnes foranes.[7][8]

Llocs d'interès

[modifica]
Església de Santa Maria i Sant Jaume
Estany de Calm Colomer, situat a l'extrem nord del municipi.

Fires i festes

[modifica]

De les festes populars destaca l'Aplec que cada dilluns de Pasqua té lloc a la Font de Talló, al vessant sud de Monterròs. És una tradició secular en què els fills de Bellver ballen en honor de la Verge trobada en aquest indret, patrona de Santa Maria de Talló. Les festes majors s'esdevenen per Sant Antoni, el 13 de juny. També són tradicionals les revetlles de Sant Joan i Sant Pere, cap a la fi de juny on els veïns s'aplegaven al voltant de les fogueres. Per Sant Jaume (25 de juliol), patró de la població, també és tradicional fer el ball a la Plaça 27 d'Abril, el mateix indret on 15 dies més tard, per Sant Llorenç, el 10 d'agost, es fa la fira de productes artesanals, una de les més importants del país (juntament amb el concurs de llonganissa). Abans d'acabar l'agost se celebra, des de fa alguns anys, la Fira d'Antiguitats i Brocanters. L'onze d'octubre la vila celebra la fira ramadera, molt antiga i on la pagesia es troba per concursar i negociar. Ja a prop de l'hivern, des de fa uns anys, se celebra una fira del món de l'esquí, anomenada Fira Pirineu Esport, on es poden trobar novetats i també material d'ocasió.

Persones il·lustres

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ [enllaç sense format] http://www.idescat.cat
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 «Història de l'Ajuntament». Bellver.net. Arxivat de l'original el 2018-09-01. [Consulta: 1r setembre 2018].
  3. ↑ «Resultats Electorals Bellver 2019».
  4. ↑ ccma.cat. «Resultats electorals 2019». [Consulta: 27 maig 2019].
  5. ↑ naciodigital.cat. «Resultats electorals 2019». [Consulta: 27 maig 2019].
  6. ↑ «Llista d'alcaldes de Bellver de Cerdanya». [Consulta: 15 setembre 2018].
  7. ↑ Guillamón i Gascón. Nacionalistas contra anarquistas en la Cerdaña 1936-1937. Descontrol, 23/04/2018, p. 675. ISBN 978-84-16553-86-0. 
  8. ↑ Pons i Porta, Joan. ANARQUIA I REPÚBLICA A LA CERDANYA (1936-1939). EL COJO DE MÁLAGA I ELS FETS DE BELLVER.. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1991. 
  9. ↑ AADD. Guia de Museus i Equipaments Patrimonials de l'Alt Pirineu i Aran. Lleida: Garsineu Edicions, 2008, p.36. ISBN 978-84-96779-45-7. 
  10. ↑ Inauguració del Museu de la Ferreria de Pi

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bellver de Cerdanya
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Bellver_de_Cerdanya&oldid=34356688»