Als morts per França a la Primera Guerra Mundial

Als morts per França a la Primera Guerra Mundial

Tipus	obra escultòrica i memorial de guerra
Creador	Gustau Violet
Creació	1925
Gènere	art públic
Material	pedra
Art públic de Barcelona
Identificador	3461-1
Localització
Col·lecció
Municipi	Barcelona, Sants-Montjuïc (Barcelonès) i Montjuïc (Barcelonès)
Localització	cementiri de Montjuïc
41° 21′ 14″ N, 2° 09′ 06″ E

Als morts per França a la Primera Guerra Mundial és un memorial de la Primera Guerra Mundial obra de l'escultor Gustau Violet i situat al cementiri de Montjuïc de Barcelona.

Descripció

Situat al cementiri de Montjuïc, aquest monument, fet de blocs de pedra pàl·lida, s’alça sobre un podi quadrat delimitat per pilastres unides amb cadenes de ferro i amb una obertura central de tres graons. L'estructura principal, de cinc metres d'altura, està dissenyada per a ser vista frontalment. Al centre, la inscripció en francès: "Aux soldats de France et aux volontaires d’Espagne morts pour le triomphe de la justice et de la liberté", que en català significa "Als soldats de França i als voluntaris d'Espanya morts pel triomf de la justícia i de la llibertat", i a sota els noms de 135 soldats morts inscrits en lletres més petites. Sota dels noms, dues corones mortuòries i a cada costat, relleus noucentistes que representen una dona i un home, mentre que a la part superior hi ha un soldat francès que marxa amb una torxa a la mà flanquejat per dos àngels. A la base, una placa afegida el 2001 recorda algunes persones que van lluitar a la Segona Guerra Mundial.

Història

Durant la Primera Guerra Mundial, el sentiment francòfon va ser intens a Barcelona, com ho mostra el monument dedicat als voluntaris catalans realitzat per Josep Clarà al Parc de la Ciutadella, inaugurat el 1926. També una associació d’antics combatents francesos establerta a Barcelona des de 1918 va promoure la creació d’un altre monument. El 1922, van aconseguir la cessió d’un terreny al cementiri de Montjuïc, a prop de la tomba de Jacint Verdaguer, i van assumir la construcció del monument, encarregat a l’artista nord-català Gustau Violet. El monument va ser inaugurat el primer de juny de 1925 amb la presència del rei Alfons XIII i del bisbe de la Seu d'Urgell. El 2001, es va afegir una placa commemorativa per a membres de la Resistència durant la Segona Guerra Mundial, destacant la contribució de figures com Francisco Ponzán i Floreal Barberà.