Althupita
 Althupita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | AlTh(UO₂)₇(PO₄)₄(OH)₅O₂·15H₂O |
| Epònim | composició química, alumini, tori, urani i fòsfor |
| Localitat tipus | pegmatita Kobokobo, Mwenga, Kivu Sud, República Democràtica del Congo |
| Classificació | |
| Categoria | fosfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 8.EC.25 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 8.EC.25 |
| Dana | 42.4.13.1 |
| Heys | 19.11.33 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | triclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 10,953Å; b = 18,567Å; c = 13,504Å; α = 72,64°; β = 68,20°; γ = 84,21° |
| Grup puntual | 1 - pinacoide |
| Color | groc |
| Tenacitat | flexible |
| Duresa (Mohs) | 3,5 a 4 |
| Lluïssor | vítria, subvítria |
| Color de la ratlla | groc |
| Diafanitat | transparent |
| Densitat | 3,91 g/cm³ (mesurada); 3,98 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,620 nβ = 1,661 nγ = 1,665 |
| Birefringència | δ = 0,045 |
| Pleocroisme | visible |
| Angle 2V | mesurat: 31°, calculat: 34° |
| Dispersió òptica | r < v forta |
| Fluorescència | aparentment no fluorescent |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1986-003 |
| Any d'aprovació | 1986 |
| Símbol | Ahp |
| Referències | [1] |
L'althupita és un mineral de la classe dels fosfats. Va rebre el seu nom l'any 1987 per Paul Piret i Michel Deliens pels seus elements constitutius: Al, Th, U i P (alumini, tori, urani i fòsfor).
Característiques
[modifica]L'althupita és un fosfat de fórmula química AlTh(UO₂)₇(PO₄)₄(OH)₅O₂·15H₂O. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1986. Cristal·litza en el sistema triclínic en forma de cristalls tabulars prims, aplanats en {100} i acabats per {011} i {021}, de fins a 0,1 mm, i en grups paral·lels.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 3,5 i 4.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'althupita pertany a «08.EC: Uranil fosfats i arsenats, amb relació UO₂:RO₄ = 3:2» juntament amb els següents minerals: françoisita-(Nd), furalumita, upalita, françoisita-(Ce), arsenuranilita, dewindtita, kivuïta, fosfuranilita, yingjiangita, dumontita, hügelita, metavanmeersscheïta, vanmeersscheïta, arsenovanmeersscheïta, mundita, furcalita i bergenita.
Formació i jaciments
[modifica]És un mineral secundari que es troba a la zona uranífera d'una pegmatita de granit alterat. Sol trobar-se associada a altres minerals com: upalita, triangulita, threadgoldita, ranunculita, furalumita, mundita, meta-autunita, columbita i beril. Va ser descoberta l'any 1986 a la pegmatita Kobokobo, a Mwenga, Kivu Sud (República Democràtica del Congo), l'únic indret on ha estat trobada.
Referències
[modifica]