Alux

Alux
	;
Altres
Part de	mitologia maia

Alux (del maia alux, amb el mateix significat)^[1] és, per al maia al sud-est de Mèxic i en certs llocs de Belize i Guatemala, l'equivalent de l'elf (el follet germànic), i com ell es dedica a robar objectes brillants, dolços o tabac, bestiar, i a fer tota mena de entremaliadures.^[2]

Mitologia

En llengua maia, el plural d'alux és aluxo'ob, encara que a la major part de Mèxic el plural es forma com en el castellà: aluxes. És el nom donat al follet o esperit en la tradició mitològica d'alguns pobles maies del sud-est de Mèxic, Belize i Guatemala. Es creu que els aluxo'ob o aluxes són petits, amb una alçada que només s'acosta a l'alçada dels genolls d'una persona mitjana, i amb l'aparença de persones miniatura, tradicionalment vestides a la usança maia. La tradició sosté que els aluxes són invisibles generalment, però poden assumir forma física amb el propòsit de comunicar-se o espantar els humans així com per congregar-se entre ells. Estan associats generalment amb llocs de la natura com ara les selves, grutes, roques i els camps, però també poden ser engatusats a moure's cap a algun lloc per rebre ofrenes. La seva descripció i paper mitològic, com per exemple els estratagemes que ells fan, són molt semblants a les que tenen altres entitats mítiques en altres cultures (tal com el leprechaun celta o el chaneque totonaca). Es diu que habiten als cenotes i grutes. Els aluxes també han de protegir el món subterrani maia, el Xibalbà. Per ingressar a un bosc o santuari, cal demanar permís als aluxes per evitar que les seves ments causin accidents, malalties o fins i tot desastres naturals (huracans, tempestes, llamps).^[3]

Referències

↑ Barrera Vásquez, 1980.
↑ Yucatán en el tiempo. Enciclopedia Alfabética (en castellà), 1998.
↑ «Aluxes. Los Duendes Mayas» (en castellà). Pueblos Antiguos.

Bibliografia

Álvarez, José Rogelio. Leyendas mexicanas (en castellà). España: Everest, 1998.
Baqueiro López, Oswaldo. Magia, mitos y supersticiones entre los mayas (en castellà). México: Maldonado editores, 1983.
Barrera Vásquez, Alfredo. Diccionario Maya - Español - Maya. Mérida, Yucatan, Mèxic: Cordemex, 1980.
Medina, Elsie Encarnación «El alma de Campeche en la leyenda maya» (en castellà). Biblioteca Enciclopédica Popular [Mèxic], Segunda época, 166, 1947.
Morley, Sylvanus. La civilización maya (en castellà). Mèxic: Fondo de Cultura Económica, 1965.
Fantasmas mayas (en castellà). Mèxic: Presencia latinoamericana, 1982.
Peniche Barrera, Roldán. El libro de los fantasmas mayas (en castellà). Mèxic: Maldonado editores, 1992.
Ruz Lhuillier, Alberto. Planeación e instalación del Museo Nacional de Antropología (en castellà). Mèxic: INAH, 1961.
Scheffler, Lilian. Cuentos y leyendas de México (en castellà). Mèxic: Panorama, 1991.
Suárez, Isabel. Leyendas de la provincia mexicana. Zona Sureste (en castellà). Mèxic: Selector, 2002.
Trejo Silva, Marcia. Guía de seres fantásticos del México prehispánico (en castellà). Mèxic: Vila Editores, 2004. ISBN 968-5414-24-6.
Trejo Silva, Marcia. Fantasmario mexicano (en castellà). Mèxic: Trillas, 2009. ISBN 978-607-0069-8.
Uc Chi, José Domingo. Leyendas y Tradiciones del Camino Real (en castellà). Campeche: Secretaría de Educación, Cultura y Deporte. Consejo Nacional de Fomento Educativo. Programa para Abatir el Rezago en Educación Básica, 1996.
Villa Rojas, Alfonso. Los elegidos de Dios. Etnografía de los mayas de Quintana Roo (en castellà). Instituto Nacional Indigenista, 1987 (Serie de Antropología Social. Colección INI número 56).

Vegeu també

«Lu'umNa'-Tierra madre. El Alux enamorado» (en castellà).

[FOOTNOTEBarrera_Vásquez1980-1] Barrera Vásquez, 1980.

[2] Yucatán en el tiempo. Enciclopedia Alfabética (en castellà), 1998.

[3] «Aluxes. Los Duendes Mayas» (en castellà). Pueblos Antiguos.

[1]

[2]

[3]