Llamp
|
Per a altres significats, vegeu «Llamp (desambiguació)». |
Un llamp, llampec o llucet[1] és un intercanvi d'energia elèctrica, amb una durada total al voltant de mig segon, que es genera entre el núvol de tempesta i el terra, dins del mateix núvol o entre núvols propers.[2][3] La convecció atmosfèrica genera núvols de fort desenvolupament vertical, els cumulonimbes, que s'electrifiquen a mesura que van creixent. Quan el camp elèctric és prou intens, s'origina una descàrrega elèctrica que actua com a pont entre diferents regions de càrrega, dins del núvol o bé entre el núvol i la superfície.[4]
La descàrrega produeix un escalfament i expansió sobtats de l'aire al seu voltant, que es tradueix en un so característic: el tro. D'altra banda, la resplendor que produeix el llamp s'anomena llampec. El tro i el llampec són els principals signes d'identitat del fenomen. Un fenomen poc freqüent és l'anomenat llamp en bola o llamp globular, sembla un globus de foc, de 5 a 20 cm de diàmetre, que sura a l'atmosfera i presenta moviments pausats, com si fos arrossegat pels corrents d'aire. Sol acabar en una explosió que el fa desaparèixer sense deixar rastre.[4]
Observació
[modifica]Els llamps i els trons van sempre associats a les tempestes. Si la tempesta passa pel punt d'observació o als voltants, l'observador anotarà el meteor “tempesta”. Ara bé, quan la tempesta té lloc en un indret allunyat del punt d'observació, llavors s'anotarà qualsevol d'aquests dos meteors si és que s'observen. L'observador també ha de tenir clar que no s'anota llamps o trons (un dels fenòmens o tots dos) quan la tempesta s'acosta o s'allunya, sinó que només cal anotar tempesta quan és a sobre de la zona d'observació.[4]
El llamp és un meteor fugaç, fet que en dificulta l'observació i la descripció. S'origina amb una guia descendent, que es ramifica a mesura que es propaga cap a la superfície. En establir contacte, es produeix una descàrrega de retorn, en forma de fort corrent, que neutralitza la càrrega elèctrica dipositada al canal per la guia descendent. Si bé en la meitat dels casos el fenomen s'acaba aquí, en l'altra meitat el llamp presenta més d'una descàrrega de retorn. Ara bé, el temps entre descàrregues successives és de l'ordre dels mil·lisegons i a simple vista no es poden diferenciar les descàrregues, com a molt l'observador pot percebre un efecte de parpelleig. Així mateix, alguna d'aquestes descàrregues secundàries pot prendre un camí lleugerament diferent de la primera, impactant en un punt diferent. Per tant, un mateix llamp pot generar danys en més d'un lloc.[4]
Combinant la direcció de propagació del llamp i la polaritat de la càrrega que transporta, es poden definir bàsicament quatre tipus de llamps. La gran majoria de llamps són descendents, si bé en alguns casos s'originen a la superfície i pugen cap al núvol. L'efecte punta que generen les torres de comunicacions o altres estructures que sobresurten de la superfície, combinat amb una base dels núvols poc elevada propicia aquest tipus de llamps ascendents.[4]
D'altra banda, els llamps poden ser de polaritat negativa o positiva. Els positius només representen entre el 10 i el 20% del total, però es consideren més perillosos. S'acostumen a originar a la part alta del núvol de tempesta, tenen un recorregut més llarg i poden impactar en zones més allunyades del nucli de precipitació, agafant-nos més desprevinguts. Es diferencien dels negatius per no presentar l'estructura ramificada, sinó un únic canal.[4]
Tipus
[modifica]Hi ha tres tipus principals de llamps, definits segons els "extrems" d'un canal flaix.
- Intranúvol (IN) en anglès Intracloud (IC), que es troba dins d'un únic núvol de tempesta.
- Núvol-núvol (NN) en anglès cloud to cloud (CC) o intercloud, que comença i acaba entre dos núvols de tempesta diferents.
- Núvol-terra (NT) en anglès (CG cloud to ground), que s'origina en el núvol de tempesta i finalitza en una superfície de la terra, però també pot ocórrer en la direcció inversa, que és terra a núvol.
Hi ha variacions de cada tipus, com els flaixos CG "positius" versus els "negatius", que tenen característiques físiques diferents de les que es poden mesurar. Els diferents noms comuns que s'utilitzen per descriure un particular raig d'esdeveniments es poden atribuir als mateixos o diferents esdeveniments.
Cultura
[modifica]El llamp és el símbol de molts déus, entre ells Júpiter, Zeus i Thor. Acostumen a ser divinitats "pares" o "caps" dels panteons respectius.
A França o Itàlia és la imatge usada per descriure l'amor sobtat, com la fletxa de Cupido a Espanya o Anglaterra. Significa masculí entre diverses tribus ameríndies.
Història
[modifica]L'any 1752 Benjamin Franklin intuí que els núvols de tempesta estan carregats elèctricament quan veié brillar un tros de metall col·locat a l'extrem d'un estel enlairat en dia de pluja.
Llamp de foc
[modifica]Els incendis forestals intensos, com els observats a la temporada d'incendis forestals australiana 2019-2020, poden crear els seus propis sistemes meteorològics que poden produir llamps i altres fenòmens meteorològics.[5] Calor intensa d'un incendi fa que l'aire pugi ràpidament dins de la columna de fum, provocant la formació de pirocumulonimbus núvols. Aquest aire turbulent i ascendent atreu l'aire més fresc, ajudant a refredar la columna. La columna creixent es refreda encara més per la pressió atmosfèrica més baixa a gran altitud, permetent que la humitat que hi ha es condense en núvols. Els núvols de pirocumulonimbus es formen en una atmosfera inestable. Aquests sistemes meteorològics poden produir llamps secs, tornades de foces, vents intensos i calamarsa bruta.[5]
Dades de ferits i morts
[modifica]El llamp directe més mortal es va produir quan 21 persones van morir mentre s'agrupaven per seguretat en una barraca que va ser colpejada (1975, Rhodèsia).[6]
El llamp indirecte més mortífer va ser el llamp Dronka, l'any 1994. 469 persones van morir quan un llamp va colpejar un conjunt de dipòsits de petroli l'any 1994, provocant que el petroli cremat inundés una ciutat (1994, Dronka, Egipte).[6]
Als Estats Units, entre 2012 i 2021, una mitjana de 23 persones van morir per llamps a l'any.[7]
Referències
[modifica]- ↑ «2024: Article nou. Llucet» (
PDF). DIEC. Institut d'Estudis Catalans, 2024 [Consulta: 11 juliol 2024].
- ↑ «Llamp». Diccionari General de la Llengua Catalana. Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 5 maig 2024].
- ↑ «Llamp». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 «Llamp». Meteocat. Gencat. [Consulta: 24 febrer 2015].
- ↑ 5,0 5,1 Irena Ceranic «Els tornados de foc i els llamps secs són només l'inici del malson quan un incendi forestal crea la seva pròpia tempesta». ABC News, Australian Broadcasting Corporation, 28-11-2020.
- ↑ 6,0 6,1 Nina Larson. «El megaflash dels Estats Units de 770 km estableix un nou rècord de llamps», 01-02-2022. Arxivat de l'original el 5 desembre 2023. [Consulta: 5 maig 2024].
- ↑ «80-Year List of Severe Weather Fatalities» (PDF). Arxivat de l'original el 15 juny 2022. [Consulta: 23 juliol 2022].
Vegeu també
[modifica]Enllaços externs
[modifica]
 | ||
Fonts d'il·luminació | |
|---|---|
| Naturals: | |
| Basades en la combustió: | Espelma · Foc · Guspira · Enllumenat de gas · Kudlik (llàntia esquimal) · Làmpada de querosé · Làmpada · Làmpada Davy · Llàntia · Carburer · Palmatòria · Torxa · Xinxeta (espelma) |
| Elèctriques: | |
| Descàrrega d'alta intensitat: | |
| Altres fonts lluminoses elèctriques: | |