Amàlia de Leuchtenberg
| |||
| Nom original | (pt) Amélia Augusta Eugênia de Leuchtenberg (fr) Amélie Auguste Eugénie de Leuchtenberg  | ||
|---|---|---|---|
| Biografia | |||
| Naixement | 31 juliol 1812 Milà (Itàlia) | ||
| Mort | 26 gener 1873 (60 anys) Lisboa (Portugal) | ||
| Sepultura | Panteó Reial de la Casa de Bragança (–1982) Monument to the Independence of Brazil (en)  | ||
| Consort of Brazil (en) | |||
| | |||
| Dades personals | |||
| Religió | Església Catòlica | ||
| Alçada | 1,6 m | ||
| Altres | |||
| Títol | Duquessa Empress Consort of Brazil (en) Emperadriu Reina consort de Portugal | ||
| Família | Beauharnais i Dinastia Bragança | ||
| Cònjuge | Pere I del Brasil i IV de Portugal (1829–valor desconegut) | ||
| Fills | Marie-Amélie du Brésil | ||
| Pares | Eugeni de Beauharnais i Augusta de Baviera | ||
| Germans | Josepa de Leuchtenberg Eugénie de Beauharnais Théodelinde de Beauharnais Maximiliaan van Leuchtenberg August de Leuchtenberg Carolina Clotilde de Beauharnais | ||
| Premis | |||
.svg) | |||
 | |||
Amèlia de Leuchtenberg (Milà, 31 de juliol de 1812 - Lisboa, 26 de gener de 1873), duquessa de Leuchtenberg i emperatriu consort de Brasil (1829-1831).
Orígens familiars
[modifica]Filla del duc Eugeni de Beauharnais i Augusta de Baviera va néixer a la ciutat de Milà el 31 de juliol de 1812.[1]
Per línia paterna era neta de l'emperatriu Josefina Bonaparte, que es casà posteriorment amb Napoleó Bonaparte. Per línia materna era neta del rei Maximilià I de Baviera.[1]
Núpcies i descendents
[modifica]Es casà per poders el 2 d'agost de 1829 a Múnic, i en persona el 17 d'octubre del mateix any a Rio de Janeiro, amb l'emperador Pere I de Brasil. D'aquesta unió nasqué la princesa Maria Amèlia de Bragança (1832-1853).[1]
A la seva arribada a Brasil el mateix any, en companyia del seu germà August, va rebre la benedicció de casament a la Capella Reial de Rio de Janeiro. L'emperador, encantat amb la seva bellesa, va crear en homenatge seu l'Ordre Imperial de la Rosa.[1]
Després de l'abdicació de Pere I de Brasil al tron de Brasil el 7 d'abril de 1831, Amèlia va seguir el seu marit fins a Portugal per lluitar contra el seu germà Miquel I de Portugal, que havia usurpat el tron portuguès a la seva filla Maria II de Portugal, en virtut dels seus títols de Regent i duc de Bragança.[1]
Després de la mort de Pere I, ocorreguda el setembre de 1834, es dedicà a fer obres de caritat i a cuidar de la seva única filla, malalta de tuberculosi. Va morir a Lisboa el 26 de gener de 1873.[1] L'any 1982 es van traspassar les seves restes a la cripta Monument a la Independència del Brasil de São Paulo.[2]
Distincions honorífiques
[modifica]- Gran mestre de l'Ordre de la Reina Santa Isabel (Regne de Portugal).
- Dama gran creu de l'Ordre imperial de la Rosa (Imperi del Brasil).
- Dama gran creu de l'Ordre de Nostra Senyora de la Concepció de Villaviciosa (Regne de Portugal, 1829).
- Dama de l'Ordre de las Dames Nobles de la Reina María Luisa (Regne d'España, 1834).
- Dama de primera clase de l'Ordre de la Creu Estrellada (Imperi Austrohongarès, 1839)[3][4]
- Dama de l'Ordre de Santa Isabel. (Regne de Baviera).[5][6][7]
- Dama d'honor de l'Ordre de Teresa (Regne de Baviera).
- Dama gran creu de l'Ordre imperial de Sant Carles (Segon Imperi Mexicà).
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «D. Maria Amélia, imperatriz do Brasil - Portugal, Dicionário Histórico». [Consulta: 13 gener 2022].
- ↑ Tirapeli, Percival; Silva, Manoel Nunes da. São Paulo artes e etnias. UNESP, 2007, p. 124.
- ↑ Foglio di Verona (en italià), 1839.
- ↑ Hof- und Staats-Handbuch des Kaiserthumes Österreich: 1868 (en alemany), 1868.
- ↑ Destouches, Ernst von. Geschichte des Königlich Bayerischen St. Elisabethen-Ordens (en alemany), 1873.
- ↑ Coulon, Ludwig von. Die Ritter-Orden, Ehren-Verdienst-Zeichen, sowie die Orden adeliger Damen im Königreiche Bayern: mit ihren Sazungen, geschichtl. Bemerkungen über ihr Entstehen u. ihren dermaligen Mitgliedern (en alemany). Bayer, 1838.
- ↑ «Brazil3». [Consulta: 13 gener 2022].
