Amadeu de Savoia-Aosta (V duc d'Aosta)
Nom original | (it) Amedeo di Savoia-Aosta |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 27 setembre 1943 Florència (Itàlia) |
Mort | 1r juny 2021 (77 anys) Arezzo (Itàlia) |
Sepultura | Royal Crypt of Superga (en) |
Residència | Castiglion Fibocchi |
Religió | Catolicisme |
Formació | Università degli Studi di Firenze Francesco Morosini Naval Military School (en) |
Activitat | |
Ocupació | emprenedor |
Altres | |
Títol | Duc d'Aosta |
Família | Casa de Savoia-Aosta |
Cònjuge | Silvia Paternò di Spedalotto (1987–2021) Clàudia d'Orleans (1964–1982) |
Fills | Princess Bianca, Countess Arrivabene Valenti Gonzaga () Clàudia d'Orleans Aimone di Savoia-Aosta () Clàudia d'Orleans Princess Mafalda, Baroness Lombardo di San Chirico () Clàudia d'Orleans Ginevra van Ellinkhuizen di Savoia-Aosta () Kyra van Ellinghuizen |
Pares | Aimó de Savoia-Aosta i Irene de Grècia |
Amadeu de Savoia-Aosta (Florència, 27 de setembre de 1943 - Arezzo, 1 de juny de 2021) fou el cap de la casa ducal d'Aosta des de l'any 1947 i fins a la seva mort, el 2021. Per importants sectors sectors dels moviments monàrquics italians Amadeu fou el legítim hereu de la Corona italiana.[1]
El príncep Amadeu era fill del duc Aimó de Savoia-Aosta i de la princesa Irene de Grècia. El príncep era net del rei Constantí I de Grècia; besnet del kàiser Frederic III de Prússia i del rei Jordi I de Grècia; rebesnet de la reina Victòria I del Regne Unit, del rei Cristià IX de Dinamarca i del rei Víctor Manuel II d'Itàlia; i descendent del tsar Nicolau I de Rússia.
Als pocs mesos el rei Víctor Manuel III d'Itàlia feu la petició d'armistici als aliats en contra de Benito Mussolini la qual cosa provocà que Mussolini es refugiés a la part nord del país i fundés la República de Salo. La princesa Irene i el seu fill foren deportats per Mussolini a un camp de concentració alemany al qual hi romangueren fins a la fi de la Segona Guerra Mundial.
Des de 1945 i fins a l'any 1947 la princesa Irene i el petit Amadeu visqueren a Suïssa i posteriorment es pogueren instal·lar a la finca d'Il Borro. Mentrestant, a l'Argentina, el duc Aimone d'Aosta moria en estranyes circumstàncies. Amadeu heredà el ducat i junt amb la seva mare hagueren de recuperar la hisenda de la casa ducal que s'havia vist molt afectada per la guerra.
L'any 1964 Amadeu contragué matrimoni a Portugal amb la princesa Clàudia d'Orleans filla dels comtes de París. La parella tingué tres fills:
- SAR Blanca de Savoia-Aosta, nascuda el 1965 a Florència. És casada amb el comte Giberto Arrivabene Valenti Gonzaga.
- SAR el príncep Aimone d'Aosta, nascut el 1967 a Florència. És promès amb la princesa Olga de Grècia.
- SAR la princesa Mafalda d'Aosta, nascuda el 1970 a Florència. Es casà en primeres noces amb el príncep Alessandro Ruffo di Calabria del qual es divorcià i es casà amb Francesco Lombardo di San Chirico.
El duc Amadeu es divorcià de la seva primera muller i aconseguí la nul·litat eclesiàstica de la Santa Rota el 1987. L'any 1987 es tornà a casar amb la marquesa d'origen sicilià Silvia Paternò dei marchesi di Regiovanni.
Des de l'any 2004 la família reial italiana ha pogut tornar a Itàlia després de quasi seixanta anys d'exili. Ara bé, la submissió a la Constitució republicana que han hagut de jurar el príncep Víctor Manuel de Savoia i el seu fill Emmanuel Filiberto ha fet que molts sectors monàrquics consideressin una millor opció la del duc d'Aosta que la dels Savoia per convertir-se en un hipotètic rei d'Itàlia.
Des de l'any 2004 l'assemblea monàrquica d'Itàlia ha considerat el duc d'Aosta el vertader hereu a la Corona la qual cosa ha estat reafirmada amb l'elecció del seu fill de casar-se dins del cercle de la reialesa.
A part de les activitats oficials com a cap de la casa ducal d'Aosta, Amadeu és enginyer agrícola i s'ha dedicat a l'explotació de les nombroses propietats rurals de la família produint sobretot vi sota la marca Savoia-Aosta.
Referències
[modifica]- ↑ «Muere Amedeo de Aosta, eterno aspirante a jefe de los Saboya». Swissinfo, 01-06-2021 [Consulta: 1r juny 2021].