Amaurí IV de Montfort
_-_Amaury_VI_de_Montfort.jpg)  | |
| Nom original | (fr) Amaury VI de Montfort |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 1192 (Gregorià) |
| Mort | 1241 (Gregorià) (48/49 anys) Òtranto (Itàlia) |
| Sepultura | basílica de Sant Pere del Vaticà Prieuré de Haute-Bruyère (en)  |
| Conestable de França | |
| | |
| Dades personals | |
| Religió | Catolicisme |
| Activitat | |
| Ocupació | aristòcrata |
| Altres | |
| Títol | Vescomte |
| Família | Casa de Montfort |
| Cònjuge | Beatrice of Viennois (1222 (Gregorià)–) |
| Fills | Marguerite of Montfort, Adèle de Montfort, Laure de Montfort, Joan I de Montfort |
| Pares | Simó IV de Montfort i Alícia de Montmercy |
| Germans | Amícia de Montfort Simó V de Montfort Guiu de Montfort |
 | |
Amaurí IV de Montfort[a][b] (?, 1192 - Òtranto, Pulla, 1242) fou un noble francès baró de Montfort.
Orígens familiars
[modifica]Era fill de Simó IV de Montfort i d'Alícia de Montmorency.
Biografia
[modifica]Participà en la Croada albigesa sota els ordres del seu pare Simó IV de Montfort. En morir aquest al setge de Tolosa n'heretà la baronia de Montfort i els territoris conquerits durant la croada albigesa: el vescomtat de Carcassona, el vescomtat de Besiers, el vescomtat d'Albi i el comtat de Tolosa.
El nou papa de Roma Honori III havia convençut els francesos del nord d'implicar-se més en la croada i el rei va manar al seu fill Lluís de fer una incursió a Marmanda, que estava assetjant Amaurí,[2] i posar setge a la ciutat de Tolosa el 1219, però Lluís acabà retornant a casa seva.[3]
Incapaç de conservar els seus dominis, cedí els seus drets al rei Lluís VIII de França (1224) a canvi del títol de comte per a la seva terra de Montfort-l'Amaury. El 1230 esdevingué Gran conestable de França de resultes del seu oncle Mateu II de Montmorency i posteriorment s'uní a la Sisena Croada, on caigué presoner en el moment del desastre de Gaza. Captiu a Babilònia, fou alliberat el 1241 i, el mateix any, morí quan tornava del Llevant mediterrani.
Notes
[modifica]- ↑ La GEC l'anomena Amalric, traduint-ne el nom a un equivalent similar en català. També el xifra com el sisè del seu nom, en lloc de quart del seu llinatge.[1]
- ↑ Enumerat incorrectament com a Amaurí VI, barrejant en la numeració els barons de Montfort amb els comtes d'Évreux. Vegeu «Llista de barons de Montfort».
Referències
[modifica]- ↑ «Amaurí IV de Montfort». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Etude Sur la Vie Et Le Regne de Louis Viii (1187-1226) (en francès). Slatkine, 1975, p.198.
- ↑ Diccionari d'Història de Catalunya. Edicions 62, 1998, p. 21. ISBN 84-297-3521-6.
Vegeu també
[modifica]Amaurí IV de Montfort Naixement: 1192 Mort: 1242
| ||
| Precedit per: Simó IV de Montfort (pare) |
Baró de Montfort (Llista de barons de Montfort) (1218-1241) |
Succeït per: Joan I de Montfort (fill) |
| Vescomte de Carcassona Vescomte de Besiers Vescomte d'Albi (Llista de vescomtes de Carcassona Llista de vescomtes de Besiers Llista de vescomtes d'Albi) (1218) |
— Territori perdut: — cedí els drets al rei Lluís VIII de França (1218) | |
| Origens | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Croada dels barons (1209) | |||||||||
| Guerra del Llenguadoc (1209-1213) | Menerba (7-1210) · Tèrme (8-1210) · 2n La Vaur (3-1211) · Montjuèi (4-1211) · 1r Tolosa (6-1211) · Castellnou d'Arri (9-1211) · Muret (9-1213) | ||||||||
| Revolta del Llenguadoc (1216-1223) | |||||||||
| Intervenció reial (1226-1229) | |||||||||
| Prolongació de la croada | 2n Carcassona (1240) · Avinhonet (5-1242) · Montsegur (5-1243) · Querbús (5-1255) · Castell de Niòrt (8-1255) | ||||||||
| Participants |
| ||||||||
| Concilis | Concili de La Vaur (1213) · Concili de Montpeller (1-1215) · Concili del Laterà IV (11-1215) · Concili de Bourges (11-1225) · Concili de Narbona (3-1227) | ||||||||
| Cròniques | |||||||||
Vegeu també: Camí dels bons homes · Catarisme · Castells càtars · Consolamentum · Croades · Llenguadoc · Estatuts de Pàmies | |||||||||
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}