Batalla de Salvetat
Croada albigesa | |||
---|---|---|---|
Vista des de la Garona a l'altura de Sent Julian | |||
Tipus | batalla | ||
Data | 11-12 setembre de 1217 | ||
Coordenades | 43° 14′ 37″ N, 1° 09′ 11″ E / 43.2436°N,1.1531°E | ||
Lloc | Sent Julian de Garona | ||
Estat | França | ||
Resultat | Victòria occitana | ||
Bàndols | |||
| |||
Comandants | |||
|
La batalla de Salvetat (11-12 de setembre de 1217, prop de l'actual Sent Julian de Garona) fou una de les batalles de la croada albigesa lluitada per les tropes de Ramon VI de Tolosa i Roger de Comenge, que van derrotar els croats de Tolosa de Llenguadoc.[1]
Antecedents
[modifica]El novembre de 1215 va tenir lloc el quart Concili del Laterà, on es va reconèixer Simó de Montfort com a comte de Tolosa, i on ell mateix va justificar les massacres de la població local.[2] Ramon VI de Tolosa, exiliat a Catalunya després de la batalla de Muret fou desposseït de tots els seus béns i títols.
El 1216, a la cort de París, Simó de Montfort va retre homenatge al Felip II August de França com a duc de Narbona, comte de Tolosa i vescomte de Besiers i Carcassona. Fou, tanmateix, un domini efímer: Aquell mateix any esclatà al Llenguadoc una revolta dirigida pel fill del comte occità: Ramon el Jove –el futur Ramon VII de Tolosa-, que va guanyar el setge de Bellcaire, la primera victòria occitana. Entre maig i setembre de 1217, Simó de Montfort va recuperar terreny però va esmerçar importants recursos militars i econòmics que el van afeblir.[3]
En 1217 es va acordar al Pallars, on Roger de Comenge era el comte consort de Guillemina I de Pallars Sobirà,[4] una expedició en auxili de Tolosa. Ramon VI de Tolosa i Roger de Comenge, amb altres expedicionaris van sortir de Gerri en 7 de setembre, i va passar per Sort, Llavorsí i Esterri d'Àneu, per travessar els Pirineus pel Coll de Salau i un cop travessats se'ls va unir Bernat IV de Comenge i Ramon Roger I de Foix amb les seves tropes[1] i es va celebrar un consell de guerra.[5]
Batalla
[modifica]L'avantguarda es va trobar amb les tropes dels Monfort comandada per Ramon Roger I de Foix i Roger de Comenge[1] va intentar creuar la Garona a l'altura de Sant Julià[6] on foren continguts pels croats, inferiors en nombre i comandats per Joris, un noble occità fidel a Simó de Montfort, que pretenia barrar-los el pas cap a Tolosa, fins a l'arribada de Ramon VI de Tolosa amb el gruix de les tropes, que va derrotar els croats[1] patint algunes baixes.[6]
Conseqüències
[modifica]Els expedicionaris van decidir no entrar en Tolosa pel sud, on el Castell Narbonès controlava la porta de Narbona[7] i creient que la guarnició sabria de la seva arribada, van creuar la Garona coberts per la boira per l'illa de Basacle, al nord de la ciutat i varen entrar a la ciutat per la porta de Bazacle, sent rebuts per una multitud de totes les classes socials el 13 de setembre.[6] Els croats ràpidament la posaren en setge [8] i la van recuperar després de vuit mesos, el juny de 1218, i durant el qual va morir el mateix Simó de Montfort.[2] Tolosa va retornar al domini de Ramon VI.
Durant aquell temps, però, el nou papa de Roma Honori III havia convençut els francesos del nord d'implicar-se més en la croada i el rei va manar al seu fill Lluís de fer una incursió a Marmanda i posar setge a la ciutat de Tolosa el 1219, però Lluís acabà retornant a casa seva.[2]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Soldevila i Zubiburu, Ferran. Els Primers temps de Jaume I (en anglès). Institut d'Estudis Catalans, 1988, p.140.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Diccionari d'Història de Catalunya. Edicions 62, 1998, p. 21. ISBN 84-297-3521-6.
- ↑ de Puèglaurenç, Guilhèm; Sibly, W. A.; Sibly, M. D.. The Chronicle of William of Puylaurens: The Albigensian Crusade and Its Aftermath (en anglès). Boydell Press, 2003, p.57. ISBN 0851159257.
- ↑ Rovira i Virgili (1920): p.525
- ↑ Rovira i Virgili (1920): p.526
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Marvin, Laurence W. The Occitan War: A Military and Political History of the Albigensian Crusade, 1209-1218 (en anglès). Cambridge University Press, 2008, p.270. ISBN 0521872405.
- ↑ «Mise au jour des vestiges du château médiéval des Comtes de Toulouse» (en francès). Inrap, 30-09-2009. [Consulta: 18 desembre 2012].
- ↑ Soldevila i Zubiburu, Ferran. Història de Catalunya. 2a edició. Història de Catalunya, 1963, p.250.[Enllaç no actiu]
Bibliografia
[modifica]- Rovira i Virgili, Antoni. Història Nacional de Catalunya, volum IV. Edicions Pàtria, 1920.
- Roquebert, Michel. L'épopée cathare: Le lys et la croix (1216-1229) (llibre) (en francès). 3. Tolosa de Llenguadoc: Perrin, 1986. ISBN 978-2-262-02652-3.