Setge de Tolosa (1219)

Setge de Tolosa (1219)
Croada albigesa
	; Tolosa Tolosa (França)
Tipus	setge
Data	17 de juny de 1219 a l'1 d'agost de 1219
Coordenades	43° 36′ N, 1° 24′ E / 43.6°N,1.4°E
Lloc	Tolosa
Resultat	Victòria de Tolosa i aixecament del setge
Bàndols
Regne de França; Croats	Comtat de Tolosa
Comandants
Lluís VIII de França; Amaurí IV de Montfort	Ramon VII de Tolosa

El setge de Tolosa de 1219 va ser un intent de Lluís VIII de França i de Amaurí IV de Montfort per prendre la ciutat de Tolosa de Llenguadoc al comte Ramon VII de Tolosa durant la Croada Albigesa. L'acció va finalitzar amb l'aixecament del setge.

El setge

El 10 de juny de 1219, el príncep Lluís de França va prendre Marmanda i va deixar als seus soldats saquejar la ciutat i massacrar als seus habitants. Llavors el seu exèrcit, acompanyat pel d'Amaurí IV de Montfort es van dirigir cap a Tolosa.

El consell de Tolosa es reuneix per deliberar i pren la decisió de resistir l'atac. D'aquesta manera es reforça les defenses de la ciutat i es diu a la gent que faci provisió d'aliments per poder resistir el que se suposa que serà un llarg setge. Cavallers, nobles i faïdits, amb les seves tropes, vingudes de tota la regió s'uneixen al Comte de Tolosa per defensar la ciutat enfront dels «invasors» i «contra l'orgull de França» i s'organitza de manera conscienciosa la defensa de la ciutat.^[1]

Els croats arriben a Tolosa al 17 de juny amb una gran quantitat de màquines de setge, però els defensors reparen ràpidament les parts de la muralla que van sent destruïdes.

Després de quaranta-cinc dies de setge, el príncep Lluís es desanima^[2] i aixeca el setge malgrat les súpliques d'Amaurí de Montfort i del legat papal.

Notes i referències

↑ En el llibre Cançó de la croada contra els Albigesos, el seu autor descriu tots els punts de la ciutat i els noms dels cavallers que defensen cadascun d'aquests punts, ocupant diverses pàgines per descriure aquests preparatius. Finalitza el llibre amb aquests preparatius detallats, perquè se suposa que l'autor estava dins de la ciutat i per això no va poder finalitzar l'obra.
↑ El príncep de França havia assistit a la croada per complir la quarantena (lluitar un mínim de quaranta dies en la Croada a canvi de veure perdonats tots els seus pecats i obtenir un botí de guerra), però les instruccions que portava del seu pare era que, un cop acabada aquesta, deixés la croada i tornés a París. I així ho va fer, després de quaranta-cinc dies de setge sense obtenir resultats positius, el príncep va abandonar la croada i Amaurí de Monfort, encara que tenia un gran exèrcit a la seva disposició, no va aconseguir convèncer els barons que s'hi havien quedat d'intentar prendre la ciutat.

Bibliografia

Bordonove, Georges. La Tragèdia Càtara (en francès). Tallandier, 1991, p. 462. ISBN 978-2847347913.
Martines, V.; Ensenyat, G, tr. 2003. Cançó de la croada contra els Albigesos. Barcelona: Proa, 2003, p. 435. ISBN 978-84-8437-548-7.
Pere de Vaux-de-Cernay, Història dels Albigesos
Tudela, Guilhem de; Meyer, Paul. La chanson de la croisade contre les Albigeois (Cançó de la Croada) (en francès i occità). Renouard, 1875.

[1] En el llibre Cançó de la croada contra els Albigesos, el seu autor descriu tots els punts de la ciutat i els noms dels cavallers que defensen cadascun d'aquests punts, ocupant diverses pàgines per descriure aquests preparatius. Finalitza el llibre amb aquests preparatius detallats, perquè se suposa que l'autor estava dins de la ciutat i per això no va poder finalitzar l'obra.

[2] El príncep de França havia assistit a la croada per complir la quarantena (lluitar un mínim de quaranta dies en la Croada a canvi de veure perdonats tots els seus pecats i obtenir un botí de guerra), però les instruccions que portava del seu pare era que, un cop acabada aquesta, deixés la croada i tornés a París. I així ho va fer, després de quaranta-cinc dies de setge sense obtenir resultats positius, el príncep va abandonar la croada i Amaurí de Monfort, encara que tenia un gran exèrcit a la seva disposició, no va aconseguir convèncer els barons que s'hi havien quedat d'intentar prendre la ciutat.

[1]

[2]