Cogomassa
Amanita verna  | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 | |||||||||
| Bolet | |||||||||
| Taxonomia | |||||||||
| Superregne | Eukaryota | ||||||||
| Regne | Fungi | ||||||||
| Classe | Agaricomycetes | ||||||||
| Ordre | Agaricales | ||||||||
| Família | Amanitaceae | ||||||||
| Gènere | Amanita | ||||||||
| Espècie | Amanita verna Lam., 1783 | ||||||||
| Nomenclatura | |||||||||
| Basiònim | Agaricus bulbosus f. vernus | ||||||||
| Sinònims | Amanita phalloides var. verna Amanita virosa Amanita verna var. grisea
| ||||||||
| Exautor | Bull. | ||||||||
.svg){kind=icon}
La cogomassa[1][2] (Amanita verna) o farinera vernal,[2] és una espècie de bolets verinosos basidiomicots del gènere Amanita, de la família de les Amanitàcies.
Amb la farinera pudenta i la farinera borda, compon la secció de les Phalloidaea, quasi totes mortals.
Descripció de l'esporòfor
[modifica]L'himenòfor (capell) que mesura de 4 a 8 cm, és convex i després estès, d'un blanc unit o lleugerament fibril·lós i adornat de rars fragments de volva. Té un marge és concolor, prim, pelfós, eventualment fenellada però no estriada.
Les làmines són força ajustades, desiguals, blanques; l'espora és blanquinosa.
L'estípit (peu) mesura de 7 a 13 cm, és blanc sedós, omplit i després buit; L'anell és blanc diàfan, situat alt, persistint. La volva en sac, membranosa, és blanquinosa.
La seva carn prima, tendra, és rarament cucosa; la seva sabor és suau (crua, alguns grams basten per a ser mortal, no és aconsellat de menjar-ne), la seva olor fluixa i després fètida. És desaconsellat de manipular-la sense guant.
Ecologia
[modifica]Aquesta espècie prou rara ve sola o en grupets, del mes de maig i fins a la fi de l'estiu, en sòls àcids, sorrencs, en sotabosc clar de fullosos, roures i castanyers sobretot.
Toxicitat
[modifica]La cogomassa és mortal, fins en feble quantitat. Els agents actius i els símptomes són els mateixos que aquells de la afarinera borda.
Espècies pròximes i confusions possibles
[modifica]Les espècies pròxims són la farinera borda, sobretot a la seva forma alba, i la farinera pudenta però, com aquestes darreres, la cogomassa presenta grans riscos de confusió per als principiants amb molts bolets blancs, agarics sobretot o volvaris, o encara amanites blanques innòcues com l'amanita de Vittadini. Al menor dubte, hom se n'abstindrà.
Referències
[modifica]- ↑ Gràcia, Enric. La Clau dels Bolets: Identifica'ls de la mà d'Enric Gràcia, Vol. II, p:137. El Papiol: efadós, 2022.
- ↑ 2,0 2,1 Vidal, Josep Maria; Ballesteros, Enric. Bolets dels Països Catalans i els seus noms populars. Figueres: Brau Edicions, 2013. ISBN 9788496905986.
Fonts
[modifica]- Champignons du Nord et du Midi, André Marchand, Hachette 1971.