Vés al contingut

Amori in corso

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaAmori in corso
Fitxa
DireccióGiuseppe Bertolucci Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Dissenyador de produccióPaolo Biagetti Modifica el valor a Wikidata
GuióLidia Ravera i Giuseppe Bertolucci Modifica el valor a Wikidata
FotografiaFabio Cianchetti Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeFiorella Giovanelli (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenItàlia Modifica el valor a Wikidata
Estrena1989 Modifica el valor a Wikidata
Durada82 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalitalià Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecomèdia Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióEmília-Romanya Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0096810 The Movie Database: 494045 Filmaffinity: 482746 Allmovie: v226434 TCM: 510707 Modifica els identificadors a Wikidata

Amori in corso és una pel·lícula italiana del 1989 dirigida per Giuseppe Bertolucci.

Argument

[modifica]

La Bianca i l'Anna són dues estudiants de medicina que, la vigília d'un examen, decideixen passar uns dies a la vila dels pares de la Bianca, al camp. Un cop arribin al seu destí, les dues noies començaran a tenir alguns desacords, causats tant per les seves diferències de caràcter com per l'amor d'ambdues per Cesare, que també va a la facultat de medicina i està a punt de visitar-les. L'arribada a la vil·la de la Daniela, la xicota del noi, portarà a la Bianca i l'Anna a retrobar-se i a confiar-se; arribaran a entendre quin és el motiu real que els va empènyer a aquell lloc.

Repartiment

[modifica]

Producció

[modifica]

Stella Vordemann va ser escollida gràcies a una fotografia seva que Bertolucci va veure en una exposició fotogràfica.[1] Amanda Sandrelli en canvi ja havia treballat amb el director a Strana la vita. Francesca Prandi és una novell però demostra una gran capacitat d'actuació que transmet les grans emocions de la pel·lícula.

La pel·lícula es va rodar a Val Pessola a la província de Parma.

Crítica

[modifica]
  • El dizionario Morandini assigna a la pel·lícula tres estrelles sobre cinc i la defineix com una pel·lícula farfalla sota el signe de la gràcia.[2][3]
  • El dizionario Farinotti li assigna tres estrelles de cinc sense aportar una opinió crítica.[4]

Premis

[modifica]

Va guanyar el primer premi al Salso Film & TV Festival de Salsomaggiore Terme.

Millor actriu secundària a Amanda Sandrelli.[5]
Candidatura al millor guió a Giuseppe Bertolucci, Domenico Rafele i Lidia Ravera
Candidatura a millor fotografia a Fabio Cianchetti
Candidatura a millor escenografia a Ermita Frigato

Notes

[modifica]
  1. Intervista a Stella Vordemann
  2. M. Morandini, Il Morandini 2003, Zanichelli, 2002, p. 81.
  3. Commento de Il Morandini su Mymovies.it
  4. Pino Farinotti, Il Farinotti 2009, Newton Compton Editori, 2008, p. 121.
  5. Enrico Lancia. «Ciak d'oro».

Enllaços externs

[modifica]