Ampul·la hepatopancreàtica
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
| Detalls | |
|---|---|
| Llatí | papilla duodeni major  |
| Identificadors | |
| TA | A05.6.02.015 |
| FMA | 15074 : multiaxial – jeràrquic |
| Terminologia anatòmica | |
9. Vesícula biliar, 10-11. Lòbuls dret i esquerra del fetge. 12. Melsa
13. Esòfag. 14. Estómac
15. Pàncrees: 16: Conducte de Santorini o pancreàtic accessori, 17: Conducte de Wirsung o pancreàtic.
18. Intestí prim: 19. Duodè, 20. Jejú
21-22: Ronyons dret i esquerra (siluetes).
La vora anterior del fetge està aixecada enlaire (fletxa en marró). Secció longitudinal de la vesícula biliar, i frontal del duodè i pàncrees. Estómac i conductes intrahepàtics en transparència.
L'ampul·la hepatopancreática, o ampul·la de Vater, està formada per la unió del conducte pancreàtic i el colèdoc o conducte biliar comú. L'ampul·la fa protrusió al duodè formant la carúncula major o papil·la de Vater.
L'ampul·la de Vater és una fita important, a mig camí en la segona part del duodè, marcant la transició anatòmica de l'intestí anterior amb l'intestí mitjà (i per tant, el punt on el tronc celíac deixa d'irrigar l'intestí i l'artèria mesentèrica superior se'n fa càrrec). El nom és pel metge alemany Abraham Vater.