Vés al contingut

Vesícula biliar

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula anatomiaVesícula biliar
Detalls
Llatívesica fellea
Part deaparell digestiu Modifica el valor a Wikidata
SistemaAparell digestiu
artèria cística Modifica el valor a Wikidata
vena cística Modifica el valor a Wikidata
InnervacióGangli celíac
Nervi vague[1]
Identificadors
MeSHD005704 Modifica el valor a Wikidata
TAA05.8.02.001 Modifica el valor a Wikidata
FMAModifica el valor a Wikidata 7202 Modifica el valor a Wikidata : multiaxial – Modifica el valor a Wikidata jeràrquic
Recursos externs
Grayp.1197
EB Onlinescience/gallbladder Modifica el valor a Wikidata
Terminologia anatòmica
1. Vies biliars: 2. Conducte biliar intrahepàtic, 3. Conductes hepàtics dret i esquerre, 4. Conducte hepàtic comú, 5. Conducte cístic, 6. Colèdoc o Conducte biliar comú, 7. Ampul·la de Vater o hepatopancreàtica, 8. Carúncula major o Papil·la de Vater
9. Vesícula biliar, 10-11. Lòbuls dret i esquerra del fetge. 12. Melsa
13. Esòfag. 14. Estómac
15. Pàncrees: 16: Conducte de Santorini o pancreàtic accessori, 17: Conducte de Wirsung o pancreàtic.
18. Intestí prim: 19. Duodè, 20. Jejú
21-22: Ronyons dret i esquerra (siluetes).
La vora anterior del fetge està aixecada enlaire (fletxa en marró). Secció longitudinal de la vesícula biliar, i frontal del duodè i pàncrees. Estómac i conductes intrahepàtics en transparència.

La vesícula biliar, bufeta biliar, bufeta de la bilis, vesícula cística, o popularment bufeta del fel [2] (o de la fel) és un òrgan no-vital que ajuda a la digestió i emmagatzema el fel (la bilis) produït al fetge.[3] Normalment, conté entre 30 i 80 mililitres de bilis.[4]

Anatomia humana

[modifica]

La vesícula biliar és un òrgan buit que es troba en una concavitat del fetge entre els lòbuls dret i quadrat.[5] En adults, la vesícula biliar mesura aproximadament 10 cm de longitud i 4 cm de diàmetre quan està totalment distesa. Es divideix en quatre parts: fons, cos, infundíbul i coll.[6] El coll es connecta amb l'arbre biliar a través del conducte cístic, que després s'uneix al conducte hepàtic comú per convertir-se en el conducte biliar comú.[7] Està irrigada per l'artèria cística,[8] la qual habitualment és una branca de l'artèria hepàtica dreta[9] i que pot estar duplicada en alguns individus.[10] Rep innervació del nervi vague, juntament amb branques simpàtiques originades en el plexe celíac i en els ganglis mesentèrics superiors.[11]

Té nombroses variants anatòmiques, algunes d'elles d'importància clínica.[12] Una vesícula intrahepàtica té tota la seva circumferència envoltada pel parènquima del fetge i i pot ser un risc addicional a l'hora de practicar determinats procediments quirúrgics.[13]

Anatomia microscòpica

[modifica]

Les diverses capes de la vesícula biliar són les següents: mucosa, submucosa, muscular i adventícia o serosa.[14] La mucosa està revestida interiorment per un epiteli simple cilíndric amb microvellositats, en la làmina pròpia del qual a vegades es troben glàndules mucoses i teixit limfoide. La mucosa manca de muscularis mucosae (una capa de múscul llis). La capa muscular està formada per múscul llis barrejat amb teixit fibrós, disposat en diversos plànols. Entre les fibres musculars hi ha cèl·lules intersticials de Cajal,[15] les quals participen en la regulació de la contractilitat peristàltica vesicular.[16] La capa més externa de la vesícula és una adventícia en la part que s'adhereix al fetge i una serosa en la resta de la seva superfície.

Anatomia comparada

[modifica]

Els vertebrats tenen vesícula biliar (amb l'excepció, a banda del conill porquí[17] o la xinxilla,[18] dels rosegadors[19] i els cavalls), mentre que els invertebrats no en tenen. Això és degut al fet que els vertebrats mengen en forma de bol alimentari mentre que els invertebrats estan menjant constantment. Per digerir un gran bol alimentari es requereix una gran quantitat de secrecions, d'aquí la presència de la vesícula biliar. Hi ha alguns ocells amb aquesta estructura anatòmica, com ara les guatlles,[20] mentre que en altres no existeix.[21]

La vesícula biliar humana té forma de raïm, encara que la forma i funció de l'òrgan varia considerablement respecte altres espècies de mamífers; de fet, en algunes espècies, com els laminis (camèlids americans), la vesícula biliar està absent.[22] Igual que en els humans, l'èmesi, la pèrdua de gana i la icterícia acostumen a ser els primers signes de la colelitiasi felina[23] i canina.[24]

Funció

[modifica]

La vesícula biliar emmagatzema uns 50 mililitres de bilis, la qual s'allibera quan aliments que contenen greixos entren al tracte gastrointestinal,[25] estimulant la secreció de colecistocinina (CCK).[26] Nivells baixos d'aquesta hormona en sèrum poden ser un factor predictiu de potencials dificultats a l'hora de practicar una colecistectomia.[27] La bilis, produïda al fetge, emulsiona els greixos i neutralitza els àcids dels aliments parcialment digerits.[28]

Després de ser emmagatzemada a la vesícula biliar, la bilis es torna una substància més concentrada que quan va ser produïda al fetge,[29] incrementant la seva potència i intensificant el seu efecte sobre els greixos.[30] La major part de la digestió té lloc al duodè.[31]

Condicions anormals

[modifica]

L'agènesi de la vesícula biliar és un fenomen molt poc freqüent, no sempre fàcil d'identificar en les proves d'imatge[32] i que pot anar associat a altres malformacions congènites.[33] La seva duplicació[34] o pseudoduplicació es veu en 1/4.000 individus, aproximadament.[35] Hi ha diversos tipus de vesícula doble[36] i el seu diagnòstic diferencial inclou els quists de colèdoc, els diverticles vesiculars, l'acumulació de líquid pericolecístic o l'adenomiosi focal.[37] Les vesícules triples, amb presència de mucosa gàstrica heterotòpica[38] o sense, són del tot insòlites i difícils d'operar.[39] La vesícula biliar multiseptada és una raresa.[40] Si bé la majoria de casos són asimptomàtics, pot produir ocasionalment un dolor crònic incapacitant.[41] Ocorre el mateix amb la vesícula hipoplàstica.[42] Una vesícula dilatada amb una divisió interna transversa parcial i sense càlculs, cicatrius o signes d'inflamació és una anomalia molt singular.[43] Les vesicules de localització ectòpica congènita es troben entre un 0,026 i un 0,7 per cent dels individus i poden ser la causa d'errors a l'hora d'interpretar les imatges radiològiques de l'òrgan, sobretot quan estan colapsades o parcialment disteses.[44] Rep el nom de vesícula esquerra genuïna la situada al costat esquerre del lligament falciforme,[45] en absència d'un situs inversus (lateralitat d'un òrgan contrària a la normal) del fetge.[46] Sol anar acompanyada d'altres alteracions morfològiques del sistema hepatobiliar.[47] La presència en la vesícula biliar de teixit pancreàtic ectòpic és un fet raríssim que s'acostuma a detectar incidentalment.[48]

De vegades es poden desenvolupar càlculs biliars a la vesícula biliar,[49] així com en altres parts del tracte biliar.[50] Si els càlculs biliars a la vesícula biliar són simptomàtics i no poden ésser dissolts per la medicació[51] o trencats en trossos petits amb ones ultrasòniques,[52] l'única via possible que queda per eliminar-los és extirpar quirúrgicament la vesícula biliar, operació coneguda com a colecistectomia.[53] Des de fa un temps, moltes colecistectomies són laparoscòpiques,[54] un tipus de cirurgia que es pot efectuar de manera precoç o diferida en funció de la gravetat simptomatològica de la colelitiasi i les característiques preoperatòries del pacient.[55]

Altres fets que poden conduir a la intervenció quirúrgica són la calcificació de les parets de la vesícula biliar, condició anomenada vesícula de porcellana,[56] la seva perforació espontània[57] o traumàtica,[58] el vòlvul (la rotació completa o incompleta sobre el seu eix) de l'òrgan,[59] la incarceració (atrapament) de la vesícula dins d'una hèrnia inguinal[60] o paraestomal,[61] la discinèsia biliar,[62] certes malformacions arteriovenoses vesiculars (un defecte congènit caracteritzat per l'existència de connexions anòmales entre artèries i venes),[63] la colecistitis aguda litiàsica,[64] la colecistitis alitiàsica aguda[65] o crònica,[66] la colecistitis xantogranulomatosa,[67] la colecistitis emfisematosa,[68] la colecistitis causada per l'extensió invasiva d'una malaltia de Crohn,[69] la colecistitis per Raoultella planticola[70] o per Streptococcus gallolyticus subsp. pasteurianus,[71] la colecistitis esclerosant relacionada amb la immunoglobulina IgG4,[72] la síndrome de Bouveret (una rara complicació de la colecistitis),[73] l'escleroatròfia vesicular,[74] l'adenomiomatosi,[75] les infeccions fúngiques,[76] el limfoma de Burkitt,[77] els quists ciliars congènits[78] i el càncer vesicular.[79][80] Avui dia, el càncer de bufeta biliar es diagnostica molt sovint incidentalment (entre un cinquanta i un setanta per cent dels casos), durant o després de la pràctica d'una colecistectomia.[81] La neoplàsia maligna més freqüent d'aquest òrgan és l'adenocarcinoma.[82] Els carcinomes neuroendocrins de la vesícula biliar són molt inusuals,[83] ja que gairebé no existeixen cèl·lules d'aquesta naturalesa en ella. Tot i així, en persones que pateixen colecistitis crònica la inflamació perllongada pot causar metaplàsia de l'epiteli de revestiment vesicular i ser l'origen d'aquest tipus de tumor.[84] Els limfomes vesiculars primaris es veuen escasses vegades, sent la major part d'ells de tipus no hodgkinià.[85] Rarament, s'han descrit carcinomes amb mutacions en el gen ATM,[86] carcinosarcomes,[87] carcinomes adenoescatosos,[88] paragangliomes[89] i tumors de l'estroma gastrointestinal vesiculars.[90] Les infeccions per Salmonella enterica serovar Typhi (Salmonella Typhi)[91] i per Fasciola hepatica,[92] l'exposició a metalls pesants ambientals molt dispars[93] i a les aflatoxines,[94] l'estil de vida sedentari, el consum de carn vermella, la hipercolesterolèmia i la síndrome de resistència a la insulina són alguns dels factors de risc implicats en la patogènesi del càncer de vesícula.[95]

L'hidrops (dilatació edematosa, també anomenada mucocele) agut de la vesícula biliar és una patologia benigna causada per una obstrucció no litiàsica, transitòria i autolimitada del conducte cístic,[96] atribuïble generalment a limfadenitis o hiperplàsia dels ganglis limfàtics adjacents.[97] En nens, s'ha descrit associada a la malaltia de Kawasaki[98] i a infeccions per rotavirus,[99] pel virus de l'hepatitis A[100] o per protozous del gènere Cryptosporidium.[101] Rares vegades, un mucocele vesicular impedeix el flux de sortida gàstric.[102]

La colesterolosi és l'acumulació de dipòsits d'èsters de colesterol i triglicèrids dins de macròfags situats a la làmina pròpia de la paret interna mucosa de la vesícula, la qual mostra un aspecte macroscòpic similar al de la superfície de les maduixes.[103] Eventualment, aquests acúmuls formen excrescències polipoides que provoquen símptomes dolorosos abdominals i vòmits durant l'embaràs[104] o quadres clínics semblants a una litiasi biliar susceptibles de requerir intervenció quirúrgica.[105]

La clonorquiosi causa l'obstrucció de les vies biliars i s'associa amb la gènesi de colelitiasis[106] i, en molt pocs casos, de colecistitis primàries agudes.[107] L'ascariosi[108] i l'esquistosomosi són altres malalties parasitàries que afecten, de manera quasi excepcional, la vesícula biliar.[109] La tuberculosi vesicular aïllada és una entitat clínica poc comuna[110] que pot presentar símptomes i trets radiològics similars als de la colecistitis aguda.[111]

Les varius de la vesícula biliar són una troballa infreqüent, que es veu en malalts amb hipertensió portal important.[112] En certs casos, són l'origen d'una hemorràgia intraabdominal fatal.[113]

La síndrome de Mirizzi és una patologia inhabitual produïda pel tancament del flux de bilis del conducte hepàtic comú o del conducte biliar comú, a causa de la compressió extrínseca resultant d'un o més càlculs impactats en la bossa de Hartmann vesicular.[114] Els seus símptomes són similars als de la coledocolitiasi.[115] Determinades variacions anatòmiques del conducte cístic poden afavorir la gènesi d'aquesta síndrome.[116]

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Ellis, H. Anatomy of the gallbladder and bile ducts (en anglès). Surgery (Oxford), 2010 Maig; 28 (5), pp: 218-221. ISSN 0263-9319. DOI 10.1016/J.MPSUR.2010.02.007 [Consulta: 22 desembre 2020]. 
  2. ↑ «Bufeta (DIEC2)». [Consulta: 15 febrer 2023].
  3. ↑ Turumin, JL; Shanturov, VA; Turumina, HE «The role of the gallbladder in humans» (en anglès). Rev Gastroenterol Mex, 2013 Jul-Set; 78 (3), pp: 177-187. ISSN 2255-5528. DOI: 10.1016/j.rgmx.2013.02.003. PMID: 23683886 [Consulta: 26 juny 2023].
  4. ↑ Institute for Quality and Efficiency in Health Care. «How does the gallbladder work?» (en anglès) pàgs: 4. InformedHealth.org, 2018 Set 6; NBK279386 (rev). [Consulta: 19 gener 2023].
  5. ↑ Meilstrup, Jon W. Imaging Atlas of the Normal Gallbladder and Its Variants (en anglès). Boca Raton: CRC Press, 1994; Mar, pàg: 4. ISBN 0-8493-4788-2. 
  6. ↑ Corten, BJGA; Leclercq, WKG; van Zwam, PH; Roumen, RMH; et al «Method for adequate macroscopic gallbladder examination after cholecystectomy» (en anglès). Acta Chir Belg, 2020 Des; 120 (6), pp: 442-450. ISSN 2577-0160. DOI: 10.1080/00015458.2020.1785219. PMID: 32701051 [Consulta: 24 febrer 2023].
  7. ↑ Jones, MW; Hannoodee, S; Young, M «Anatomy, Abdomen and Pelvis, Gallbladder» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2020 Jul 27; NBK459288 (rev), pàgs: 3. PMID: 29083749 [Consulta: 22 desembre 2020].
  8. ↑ Gordana, S. «Cystic artery» (en anglès). Kenhub.com, 29-10-2020. [Consulta: 2 gener 2021].
  9. ↑ Antonetti, C; Díaz, F «Arteria cística: Consideraciones anatómicas» (en castellà). Rev Fac Med (Caracas), 2007 Jun; 30 (1), pp: 80-89. ISSN 0798-0469 [Consulta: 24 gener 2023].
  10. ↑ Akay, T; Leblebici, M «Incidence of double cystic artery: a clinical study» (en anglès). Int Surg J, 2020 Set; 7 (9), pp: 2837-2842. ISSN 2349-2902. DOI: 10.18203/2349-2902.isj20203499 [Consulta: 23 gener 2023].
  11. ↑ Balemba, OB; Salter, MJ; Mawe, GM «Innervation of the extrahepatic biliary tract» (en anglès). Anat Rec A Discov Mol Cell Evol Biol, 2004 Set; 280 (1), pp: 836-847. ISSN 1552-4892. DOI: 10.1002/ar.a.20089. PMID: 15382017 [Consulta: 24 gener 2023].
  12. ↑ Tiwari, S «Study of anatomic variations of human gall bladder and its clinical importance» (en anglès). IJCAP, 2018 Gen-Mar; 5 (1), pp: 124-128. ISSN 2394-2126. DOI: 10.18231/2394-2126.2018.0028 [Consulta: 23 desembre 2020].
  13. ↑ Monib, S; Mahapatra, P; Habashy, HF «Intrahepatic Gallbladder» (en anglès). Eur J Case Rep Intern Med, 2019 Maig 27; 6 (6), pp: 001123. PMID: 31293994. DOI: 10.12890/2019_001123. PMC: 6601687 [Consulta: 22 gener 2023].
  14. ↑ Hill, MA. «Gallbladder Histology» (en anglès) pàgs: 5. ISBN 978-0-7334-2609-4. Gastrointestinal Tract, UNSW Embryology, 20 abril 2019 (rev). [Consulta: 13 maig 2021].
  15. ↑ Pasternak, A; Szura, M; Mazur, M; Mróz, I; et al «Number and distribution of interstitial cells of Cajal in human gallbladder» (en anglès). Folia Med Cracov, 2014; 54 (1), pp: 71-17. ISSN 0015-5616. PMID: 25556367 [Consulta: 8 juny 2023].
  16. ↑ Jung, MS; Han, MH; Park, TI; Jung, M «Relationship between gallstones and interstitial cells of Cajal in the gallbladder» (en anglès). Medicine (Baltimore), 2022 Jul 15; 101 (28), pp: e29851. DOI: 10.1097/MD.0000000000029851. ISSN: 1536-5964. PMID: 35839024 [Consulta: 8 juny 2023].
  17. ↑ Rajathi, S; Ramesh, G; Kannan, TA; Raja, K; Sriram, R; et al «Morphology of the Gall Bladder and Extrahepatic Ducts in the Postnatal Ages of Guinea Pig» (en anglès). Int J Curr Microbiol App Sci, 2020; 9 (6), pp: 1110-1116. DOI: 10.20546/ijcmas.2020.906.137. ISSN: 2319-7706 [Consulta: 19 abril 2023].
  18. ↑ Helaudais, A «Anatomical atlas of the chinchilla -Tesi doctoral-» (en anglès). Department of Anatomy and Histology. University of Veterinary Medicine, Budapest, 2021; Oct 13, pàgs: 39 [Consulta: 19 abril 2023].
  19. ↑ Kruepunga, N; Hakvoort, TBM; Hikspoors, JPJM; Köhler, SE; Lamers, WH «Anatomy of rodent and human livers: What are the differences?» (en anglès). Biochim Biophys Acta Mol Basis Dis, 2019 Maig 1; 1865 (5), pp: 869-878. PMID: 29842921. DOI: 10.1016/j.bbadis.2018.05.019. ISSN: 1879-260X [Consulta: 21 gener 2023].
  20. ↑ Mobini, B «Histological study of the gallbladder of the common quail (Coturnix coturnix)» (en anglès). Veterinarni Medicina, 2014 Maig 31; 59 (5), pp: 261–264. ISSN 1805-9392. DOI: 10.17221/7520-VETMED [Consulta: 15 febrer 2023].
  21. ↑ Higashiyama, H; Kanai, Y «Comparative anatomy of the hepatobiliary systems in quail and pigeon, with a perspective for the gallbladder-loss» (en anglès). J Vet Med Sci, 2021 Jun 2; 83 (5), pp: 855-862. PMID: 33814520. DOI: 10.1292/jvms.20-0669. PMC: 8182306 [Consulta: 15 febrer 2023].
  22. ↑ Castro, AN; Ghezzi, MD; Alzola, RH; Lupidio, MC; Rodriguez, JA «Morfología del hígado de llama (Lama glama)» (en castellà). Rev Chil Anat, 2001 Des; 19 (3), pp: 291-296. ISSN 0716-9868. DOI: 10.4067/S0716-98682001000300010 [Consulta: 22 desembre 2020].
  23. ↑ Mayhew, PD; Holt, DE; McLear, RC; Washabau, RJ «Pathogenesis and outcome of extrahepatic biliary obstruction in cats» (en anglès). J Small Anim Pract, 2002 Jun; 43 (6), pp: 247-253. PMID: 12074289. DOI: 10.1111/j.1748-5827.2002.tb00067.x. PMC: 7167133 [Consulta: 4 abril 2023].
  24. ↑ Allan, F; Watson, PJ; McCallum, KE «Clinical features and outcomes in 38 dogs with cholelithiasis receiving conservative or surgical management» (en anglès). J Vet Intern Med, 2021 Nov; 35 (6), pp: 2730-2742. PMID: 34714561. DOI: 10.1111/jvim.16284. PMC: 8692201 [Consulta: 4 abril 2023].
  25. ↑ Esteller, A «Physiology of bile secretion» (en anglès). World J Gastroenterol, 2008 Oct 7; 14 (37), pp: 5641-5649. PMID: 18837079. DOI: 10.3748/wjg.14.5641. PMC: 2748197 [Consulta: 26 juny 2023].
  26. ↑ Housset, C; Chrétien, Y; Debray, D; Chignard, N «Functions of the Gallbladder» (en anglès). Compr Physiol, 2016 Jun 13; 6 (3), pp: 1549-1577. ISSN 2040-4603. DOI: 10.1002/cphy.c150050. PMID: 27347902 [Consulta: 24 desembre 2020].
  27. ↑ Yılmaz, TU; Eraldemir, FC; Vural, Ç; Çınar, S; Acar, E; et al «Serum cholecystokinin levels can be a predictive factor for difficult cholecystectomy: Decreased cholecystokinin receptor levels» (en anglès). Ulus Travma Acil Cerrahi Derg, 2022 Jul; 28 (7), pp: 947-953. PMID: 35775684. DOI: 10.14744/tjtes.2022.96572. ISSN: 1306-696X [Consulta: 17 gener 2023].
  28. ↑ Jones, MW; Small, K; Kashyap, S; Deppen, JC «Physiology, Gallbladder» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2020 Jun 1; NBK482488 (rev), pàgs: 6. PMID: 29494095 [Consulta: 22 desembre 2020].
  29. ↑ Boyer, JL «Bile formation and secretion» (en anglès). Compr Physiol, 2013 Jul;3 (3), pp: 1035-1078. PMID: 23897680. DOI: 10.1002/cphy.c120027. PMC: 4091928 [Consulta: 8 març 2023].
  30. ↑ Hundt, M; Basit, H; John, S «Physiology, Bile Secretion» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2022 Set 26; NBK470209 (rev), pàgs: 13. PMID: 29262229 [Consulta: 17 gener 2023].
  31. ↑ García Luna, PP; López Gallardo, G «Evaluación de la absorción y metabolismo intestinal» (en castellà). Nutr Hosp, 2007 Maig; 22 (Supl 2), pp: 5-13. ISSN 1699-5198. PMID: 17679288 [Consulta: 21 gener 2023].
  32. ↑ McCallum, I; Jones, MJ; Robinson, SJ «Gallbladder agenesis» (en anglès). Ann R Coll Surg Engl, 2014 Set; 96 (6), pp: e28-e29. PMID: 25198968. DOI: 10.1308/003588414X13946184903766. PMC: 4474225 [Consulta: 9 maig 2023].
  33. ↑ Cavazos-García, R; Díaz-Elizondo, JA; Flores-Villalba, E; Rodríguez-García, HA «Agenesia de la vesícula biliar. Reporte de caso» (en castellà). Cirugía y Cirujanos, 2015 Set-Oct; 83 (5), pp: 424-428. ISSN 2444-054X. DOI: 10.1016/j.circir.2015.05.043. PMID: 26162488 [Consulta: 23 desembre 2020].
  34. ↑ Pillay, Y «Gallbladder duplication» (en anglès). Int J Surg Case Rep, 2015 Abr; 11, pp: 18-20. PMID: 25898337. DOI: 10.1016/j.ijscr.2015.04.002. PMC: 4446663 [Consulta: 22 desembre 2020].
  35. ↑ Adamski, J; Mohan, D; Waasdorp, C «Pseudo-duplication of the Gallbladder» (en anglès). Clin Pract Cases Emerg Med, 2019 Nov 19; 4 (1), pp: 103-104. PMID: 32064443. DOI: 10.5811/cpcem.2019.9.43332. PMC: 7012564 [Consulta: 24 febrer 2023].
  36. ↑ Khandelwal, RG; Reddy, TVS; Balachandar, TGS; Palaniswamy, KR; Reddy, PK «Symptomatic "H" type duplex gallbladder» (en anglès). JSLS, 2010 Oct-Des; 14 (4), pp: 611-614. PMID: 21605535. DOI: 10.4293/108680810X12924466008880. PMC: 3083062 [Consulta: 5 abril 2023].
  37. ↑ Batur, A; Karaköse, S «Imaging Findings of Gallbladder Duplication: Case Report» (en anglès). Van Med J, 2014; 21 (1), pp: 49-53. ISSN 2587-0351. Arxivat de l'original el 5 d’abril 2023 [Consulta: 5 abril 2023].
  38. ↑ Ott, L; O'Neill, J; Cameron, D; Callahan, MJ; Grover, A; Fox, VL; et al «Triple gallbladder with heterotopic gastric mucosa: a case report» (en anglès). BMC Pediatr, 2022 Gen 20; 22 (1), pp: 52. PMID: 35057772. DOI: 10.1186/s12887-022-03122-7. PMC: 8772126 [Consulta: 15 febrer 2023].
  39. ↑ Copeland-Halperin, LR; Kapoor, K; Piper, JB «Complicated triple gallbladder: clinical presentation and surgical approach» (en anglès). BMJ Case Rep, 2016 Jul 18; 2016, pp: bcr2016215901. PMID: 27435847. DOI: 10.1136/bcr-2016-215901. PMC: 4964112 [Consulta: 15 febrer 2023].
  40. ↑ Bertozzi, M; Bizzarri, I; Angotti, R; Fusi, G; Ceppi, S; Di Cara, G; et al «Multiseptate gallbladder» (en anglès). J Pediatr Surg Case Rep, 2019 Abr; 45, pp: 101212. ISSN 2213-5766. DOI: 10.1016/j.epsc.2019.101212 [Consulta: 16 gener 2022].
  41. ↑ Honrubia López, R; Poza Cordón, J; Gómez Senent, S; Mora Sanz, P «Vesícula biliar multiseptada. Un raro hallazgo ecográfico» (en castellà). Rev Esp Enferm Dig, 2017 Jul; 109 (7), pàg: 527. ISSN 1130-0108. PMID: 28677400 [Consulta: 24 desembre 2020].
  42. ↑ Kosmidis, CS; Koimtzis, GD; Kosmidou, MS; Ieridou, F; Koletsa, et al «Gallbladder Hypoplasia, a Congenital Abnormality of the Gallbladder: A Case Report» (en anglès). Am J Case Rep, 2017 Des 11; 18, pp: 1320-1324. PMID: 29225328. DOI: 10.12659/ajcr.905963. PMC: 5737095 [Consulta: 18 maig 2021].
  43. ↑ Bamback, P; Baumgardner, KC; Bartanuszova, M; Nation, HL; Occhialini, AP «Anomalous gallbladder septum — A case report» (en anglès). Int J Surg Case Rep, 2021 Jul; 84, pp: 106082. PMID: 34153694. DOI: 10.1016/j.ijscr.2021.106082. PMC: 8225986 [Consulta: 16 gener 2022].
  44. ↑ López Saro, S; Ruiz Pardo, J; Martín Cano, J; Sánchez Fuentes, PA; et al «Vesícula biliar subdiafragmática anterolateral hepática derecha: un nuevo tipo de ectopia vesicular» (en castellà). Cir Andal, 2022 Ag 8; 33 (3), pp: 386-387. ISSN 2695-3811. DOI: 10.37351/2021333.15 [Consulta: 29 maig 2023].
  45. ↑ Abdel-Misih, SRZ; Bloomston, M «Liver anatomy» (en anglès). Surg Clin North Am, 2010 Ag; 90 (4), pp: 643-653. PMID: 20637938. DOI: 10.1016/j.suc.2010.04.017. PMC: 4038911 [Consulta: 23 gener 2022].
  46. ↑ Magdaleno García, M; Flores Vázquez, ER; Rivera Gutiérrez, FJ; Ortega Pineda, H; Meléndez Delgado, MD «Vesícula biliar de presentación izquierda verdadera: presentación de caso y revisión de la literatura» (en castellà). Rev Mex Cir Endoscop, 2017 Gen-Mar; 18 (1), pp: 54-57. ISSN 1665-2576 [Consulta: 23 gener 2022].
  47. ↑ Banchini, F; Ekpo, EF; Conti, L; Capelli, P «Left side gallbladder with agenesis of right anterior sector and absence of right hepatic duct. A case report» (en anglès). Int J Surg Case Rep, 2019; 60, pp: 249-252. PMID: 31255935. DOI: 10.1016/j.ijscr.2019.06.034. PMC: 6610679 [Consulta: 23 gener 2022].
  48. ↑ Chatziantoniou, G; Tzikos, G; Ioannidis, A; Loukousia, A; Raptou, G; et al «The rare entity of ectopic pancreatic tissue in the gallbladder: A case report» (en anglès). Ann Med Surg (Lond), 2022 Abr 29; 77, pp: 103698. PMID: 35638007. DOI: 10.1016/j.amsu.2022.103698. PMC: 9142695 [Consulta: 30 abril 2023].
  49. ↑ Bajwa, N; Bajwa, R; Ghumman, A; Agrawal, RM «The gallstone story: Pathogenesis and epidemiology» (en anglès). Practical Gastroenterol, 2010 Set; 34 (9), pp: 11-23. ISSN 0277-4208 [Consulta: 22 desembre 2020].
  50. ↑ Hofmann, AF «Biliary secretion and excretion in health and disease: current concepts» (en anglès). Ann Hepatol, 2007 Gen-Mar; 6 (1), pp: 15-27. ISSN 1665-2681. PMID: 17297425 [Consulta: 24 febrer 2023].
  51. ↑ Choi, HJ; Cho, SJ; Kim, OH; Song, JS; Hong, HE; Lee, SC; et al «Efficacy and safety of a novel topical agent for gallstone dissolution: 2-methoxy-6-methylpyridine» (en anglès). J Transl Med, 2019 Jun 10; 17 (1), pp: 195. PMID: 31182117. DOI: 10.1186/s12967-019-1943-y. PMC: 6558798 [Consulta: 21 març 2023].
  52. ↑ Muratori, R; Azzaroli, F; Buonfiglioli, F; Alessandrelli, F; et al «ESWL for difficult bile duct stones: A 15-year single centre experience» (en anglès). World J Gastroenterol, 2010 Set 7; 16 (33), pp: 4159-4163. PMID: 20806432. DOI: 10.3748/wjg.v16.i33.4159. PMC: 2932919 [Consulta: 13 maig 2021].
  53. ↑ Sebastián, JJ «Litiasis biliar. Abordaje global» (en castellà). Farmacia profesional, 2003 Gen; 17 (1), pp: 62-65. ISSN 1578-9543 [Consulta: 22 desembre 2020].
  54. ↑ Valverde, A; Mosnier, H «Laparoscopic cholecystectomy» (en anglès). J Visc Surg, 2011 Oct; 148 (5), pp: e353-e360. ISSN 1878-7886. DOI: 10.1016/j.jviscsurg.2011.09.009. PMID: 22056797 [Consulta: 17 juny 2021].
  55. ↑ Güneş, Y; Teke, E; Aydın, MT «The Optimal Timing of Laparoscopic Cholecystectomy in Acute Cholecystitis: A Single-Center Study» (en anglès). Cureus, 2023 Maig 11; 15 (5), pp: e38915. PMID: 37313092. DOI: 10.7759/cureus.38915. PMC: 10259690 [Consulta: 17 juny 2021].
  56. ↑ Goel, A; Agarwal, A; Gupta, S; Bhagat, TS; et al «Porcelain Gallbladder» (en anglès). Euroasian J Hepatogastroenterol, 2017 Jul-Des; 7 (2), pp: 181-182. PMID: 29201805. DOI: 10.5005/jp-journals-10018-1244. PMC: 5670266 [Consulta: 22 desembre 2020].
  57. ↑ Xiao, Y; Salem, R; Maula, S; Belanger, C; Tiesenga, F «Spontaneous Gallbladder Perforation: A Case Report» (en anglès). Cureus, 2022 Des 6; 14 (12), pp: e32249. PMID: 36620797. DOI: 10.7759/cureus.32249. PMC: 9814229 [Consulta: 17 gener 2022].
  58. ↑ Le, MTP; Herrmann, J; Groth, M; Reinshagen, K; Boettcher, M «Traumatic Gallbladder Perforation in Children - Case Report and Review» (en anglès). RöFo, 2021 Ag; 193 (8), pp: 889-897. ISSN 1438-9010. DOI: 10.1055/a-1339-1904. PMID: 33535261 [Consulta: 15 març 2023].
  59. ↑ Bouzas Cardaci, M; Bivoleanu, CV «Gallbladder volvulus, a rare cause of acute abdomen, a case report» (en anglès). Int J Surg Case Rep, 2020 Set; 75, pp: 81-84. PMID: 32919335. DOI: 10.1016/j.ijscr.2020.09.001. PMC: 7490985 [Consulta: 23 desembre 2020].
  60. ↑ Tajti Jr, J; Pieler, J; Ábrahám, A; Simonka, Z; et al «Incarcerated gallbladder in inguinal hernia: a case report and literature review» (en anglès). BMC Gastroenterol, 2020 Des 14; 20 (1), pp: 425. PMID: 33317478. DOI: 10.1186/s12876-020-01569-5. PMC: 7737330 [Consulta: 3 febrer 2023].
  61. ↑ St Peter, SD; Heppell, J «Surgical images: soft tissue. Incarcerated gallbladder in a parastomal hernia» (en anglès). Can J Surg, 2005 Feb; 48 (1), pp: 46. PMID: 15757037. PMC: 3211571 [Consulta: 3 febrer 2023].
  62. ↑ Bielefeldt, K «The rising tide of cholecystectomy for biliary dyskinesia» (en anglès). Aliment Pharmacol Ther, 2013 Gen; 37 (1), pp: 98-106. ISSN 1365-2036. DOI: 10.1111/apt.12105. PMID: 23106129 [Consulta: 21 març 2023].
  63. ↑ Lukies, MW; Nakamura, M; Osuga, K «Arteriovenous malformation of the gallbladder» (en anglès). Diagn Interv Imaging, 2020 Feb; 101 (2), pp: 121-122. ISSN 2211-5684. DOI: 10.1016/j.diii.2019.08.001. PMID: 31444032 [Consulta: 11 abril 2023].
  64. ↑ Pisano, M; Allievi, N; Gurusamy, K; Borzellino, G; Cimbanassi, S; Boerna, D; et al «2020 World Society of Emergency Surgery updated guidelines for the diagnosis and treatment of acute calculus cholecystitis» (en anglès). World J Emerg Surg, 2020 Nov 5; 15 (1), pp: 61. PMID: 33153472. DOI: 10.1186/s13017-020-00336-x. PMC: 7643471 [Consulta: 11 abril 2023].
  65. ↑ Barie, PS; Eachempati, SR «Acute acalculous cholecystitis» (en anglès). Gastroenterol Clin North Am, 2010 Jun; 39 (2), pp: 343-357. ISSN 0889-8553. DOI: 10.1016/j.gtc.2010.02.012. PMID: 20478490 [Consulta: 18 maig 2021].
  66. ↑ Luncă, S; Bouras, G; Romedea, NS «Chronic acalculous gallbladder disease: outcomes of treatment by laparoscopic cholecystectomy» (en anglès). Rom J Gastroenterol, 2004 Set; 13 (3), pp: 215-218. ISSN 1221-4167. PMID: 15470534 [Consulta: 21 març 2023].
  67. ↑ Şimşek, G; Şahin, A; Metin, ŞH; Ulutaş, ME; Arslan, K «The management of xanthogranulomatous cholecystitis» (en anglès). Turk J Surg, 2021 Set 28; 37 (3), pp: 242-246. PMID: 35112058. DOI: 10.47717/turkjsurg.2021.5020. PMC: 8776411 [Consulta: 18 gener 2023].
  68. ↑ Mechineni, A; Manickam, R; Singh, B «Emphysematous cholecystitis: A deadly disguise of a common culprit» (en anglès). Clin Case Rep, 2021 Jun 23; 9 (6), pp: e04341. PMID: 34194808. DOI: 10.1002/ccr3.4341. PMC: 8222649 [Consulta: 17 gener 2023].
  69. ↑ Andoh, A; Endo, Y; Kushima, R; Hata, K; Tsujikawa, T; Sasaki, M; Mekata, E; et al «A case of Crohn's disease involving the gallbladder» (en anglès). World J Gastroenterol, 2006 Feb 14; 12 (6), pp: 977-978. PMID: 16521232. DOI: 10.3748/wjg.v12.i6.977. PMC: 4066169 [Consulta: 22 febrer 2023].
  70. ↑ Teo, I; Wild, J; Ray, S; Chadwick, D «A Rare Case of Cholecystitis Caused by Raoultella planticola» (en anglès). Case Rep Med, 2012 Maig 29; 2012, pp: 601641. PMID: 22690225. DOI: 10.1155/2012/601641. PMC: 3368336 [Consulta: 19 gener 2023].
  71. ↑ Shigemori, T; Hiasa, A; Inoue, Y; Oka, S; Yasuma, T; Nishiwaki, R; et al «Acute Calculous Cholecystitis Caused by Streptococcus gallolyticus subspecies pasteurianus: A Case Report» (en anglès). Microorganisms, 2022 Set 28; 10 (10), pp: 1929. PMID: 36296204. DOI: 10.3390/microorganisms10101929. PMC: 9610366 [Consulta: 19 gener 2023].
  72. ↑ Kuwatani, M; Sakamoto, N «Clinical and Image Characteristics of IgG4-Related Sclerosing Cholecystitis» (en anglès). Diagnostics (Basel), 2021 Jul 28; 11 (8), pp: 1358. PMID: 34441293. DOI: 10.3390/diagnostics11081358. PMC: 8392380 [Consulta: 17 gener 2023].
  73. ↑ Wang, F; Du, ZQ; Chen, YL; Chen, TM; et al «Bouveret syndrome: A case report» (en anglès). World J Clin Cases, 2019 Des 6; 7 (23), pp: 4144-4149. PMID: 31832420. DOI: 10.12998/wjcc.v7.i23.4144. PMC: 6906555 [Consulta: 9 gener 2021].
  74. ↑ Akoğlu, M; Ercan, M; Bostanci, EB; Teke, Z; Parlak, E «Surgical outcomes of laparoscopic cholecystectomy in scleroatrophic gallbladders» (en anglès). Turk J Gastroenterol, 2011; 22 (2), pp: 183-189. ISSN 1300-4948. DOI: 10.4318/tjg.2011.0188. PMID: 5359147 [Consulta: 15 març 2023].
  75. ↑ Bonatti, M; Vezzali, N; Lombardo, F; Ferro, F; Zamboni, G; et al «Gallbladder adenomyomatosis: imaging findings, tricks and pitfalls» (en anglès). Insights Imaging, 2017 Abr; 8 (2), pp: 243-253. PMID: 28127678. DOI: 10.1007/s13244-017-0544-7. PMC: 5359147 [Consulta: 2 gener 2021].
  76. ↑ Ramos de Araujo, PS; Medeiros, Z; Lopes de Melo, F; Maciel, FA; Ramos Lacerda de Melo, H «Candida famata-induced fulminating cholecystitis» (en anglès). Rev Soc Bras Med Trop, 2013 Nov-Des; 46 (6), pp: 795-796. PMID: 24474028. DOI: 10.1590/0037-8682-0162-2013. ISSN: 1678-9849 [Consulta: 19 gener 2023].
  77. ↑ Hosoda, K; Shimizu, A; Kubota, K; Notake, T; Hayashi, H; Yasukawa, K; Umemura, K; et al «Gallbladder Burkitt's lymphoma mimicking gallbladder cancer: A case report» (en anglès). World J Gastroenterol, 2022 Feb 14; 28 (6), pp: 675-682. PMID: 35317428. DOI: 10.3748/wjg.v28.i6.675. PMC: 8900544 [Consulta: 18 gener 2023].
  78. ↑ Wissem, T; Oussema, B; Ahmed, I; Abdelmajid, B; et al «Ciliated cyst of the gallbladder: A new case and literature review» (en anglès). Int J Surg Case Rep, 2018; 42, pp: 295-298. PMID: 29335229. DOI: 10.1016/j.ijscr.2017.12.024. PMC: 5768154 [Consulta: 9 gener 2021].
  79. ↑ Kai, K; Aishima, S; Miyazaki, K «Gallbladder cancer: Clinical and pathological approach» (en anglès). World J Clin Cases, 2014 Oct 16; 2 (10), pp: 515-521. PMID: 25325061. DOI: 10.12998/wjcc.v2.i10.515. PMC: 4198403 [Consulta: 22 desembre 2020].
  80. ↑ Akki, AS «Gallbladder carcinoma» (en anglès). Gallbladder & extrahepatic bile ducts: Gallbladder malignant. PathologyOutlines, 2020; Abr 28 (rev), pàgs: 7 [Consulta: 10 gener 2021].
  81. ↑ Briceño-Morales, C; González, F «Cáncer incidental de vesícula biliar. Revisión y guía práctica para el cirujano» (en castellà). Cir Andal, 2022 Des 14; 33 (4), pp: 481-485. ISSN 2695-3811. DOI: 10.37351/2021334.14 [Consulta: 18 maig 2023].
  82. ↑ de la Cruz, J; Hidalgo, LA; Feliu, J: Admella, C; Muns, R; et al «Adenocarcinoma de vesícula biliar: estadio tumoral, factores pronósticos histológicos y supervivencia» (en castellà). Cir Esp, 2005 Gen; 77 (1), pp: 18-21. PMID: 16420877. DOI: 10.1016/s0009-739x(05)70797-1. ISSN: 1578-147X [Consulta: 13 maig 2021].
  83. ↑ Rennie, AT; Halbreich, SL «Rare Case of Gallbladder Neuroendocrine Carcinoma» (en anglès). Cureus, 2022 Ag 29; 14 (8), pp: e28531. PMID: 36185880. DOI: 10.7759/cureus.28531. PMC: 9517954 [Consulta: 29 gener 2022].
  84. ↑ Liu, W; Chen, W; Hong, T; Li, B; et al «Neuroendocrine carcinoma of gallbladder: a case series and literature review» (en anglès). Eur J Med Res, 2019 Feb 4; 24 (1), pp: 8. PMID: 30717775. DOI: 10.1186/s40001-019-0363-z. PMC: 6362567 [Consulta: 24 desembre 2020].
  85. ↑ Pezzuto, R; Di Mauro, D; Bonomo, L; Patel, A; Ricciardi, E; et al «An Unusual Case of Primary Extranodal Lymphoma of the Gallbladder» (en anglès). Hematol Rep, 2017 Mar 22; 9 (1), pp: 6972. PMID: 28435654. DOI: 10.4081/hr.2017.6972. PMC: 5379213 [Consulta: 2 gener 2021].
  86. ↑ De Paolis, E; Urbani, A; Salvatore, L; Foca, L; Tortora, G; et al «A Novel ATM Pathogenic Variant in an Italian Woman with Gallbladder Cancer» (en anglès). Genes (Basel), 2021 Feb 22; 12 (2), pp: 313. PMID: 33671809. DOI: 10.3390/genes12020313. PMC: 7926430 [Consulta: 28 març 2023].
  87. ↑ Siddiqui, M; Hegde, S; Nguyen, T; DePaul, S «Sarcomatoid carcinoma of the gallbladder: A rare form of gallbladder cancer» (en anglès). SAGE Open Med Case Rep, 2020 Feb 7; 8, pp: 2050313X20906739. PMID: 32095246. DOI: 10.1177/2050313X20906739. PMC: 7011324 [Consulta: 13 maig 2021].
  88. ↑ Zishan, MA; Tee, CL «Adenosquamous carcinoma of the gallbladder: a rare entity and dilemmas in its management» (en anglès). BMJ Case Rep, 2023 Maig 26; 16 (5), pp: e254883. PMID: 37236675. DOI: 10.1136/bcr-2023-254883. PMC: 10230927 [Consulta: 9 juny 2023].
  89. ↑ D'John, M; Jabbar, F «Primary gallbladder paraganglioma: A case report and review of literature» (en anglès). Int J Surg Case Rep, 2020; 75, pp: 451-453. PMID: 33076192. DOI: 10.1016/j.ijscr.2020.09.095. PMC: 7530220 [Consulta: 23 gener 2023].
  90. ↑ Gupta, A «Gallbladder GIST: A review of literature» (en anglès). Pol Przegl Chir, 2019 Nov 5; 92 (1), pp: 34-37. PMID: 32312926. DOI: 10.5604/01.3001.0013.5550. ISSN: 2299-2847 [Consulta: 17 gener 2023].
  91. ↑ Koshiol, J; Wozniak, A; Cook, P; Adaniel, C; Acevedo, J; Azócar, L; Hsing, AW; et al «Salmonella enterica serovar Typhi and gallbladder cancer: a case-control study and meta-analysis» (en anglès). Cancer Med, 2016 Nov; 5 (11), pp: 3310-3235. PMID: 27726295. DOI: 10.1002/cam4.915. PMC: 5119987 [Consulta: 7 febrer 2023].
  92. ↑ Swain, B; Otta, S; Sahu, MK; Uthansingh, K «Fasciola hepatica association with gallbladder malignancy: A rare case report» (en anglès). Trop Parasitol, 2021 Gen-Jun; 11 (1), pp: 42-45. PMID: 34195060. DOI: 10.4103/tp.TP_25_20. PMC: 8213112 [Consulta: 8 març 2023].
  93. ↑ Lee, MH; Gao, YT; Huang, YH; McGee, EE; Lam, T; Wang, B; Shen, MC; et al «A Metallomic Approach to Assess Associations of Serum Metal Levels With Gallstones and Gallbladder Cancer» (en anglès). Hepatology, 2020 Mar; 71 (3), pp: 917-928. PMID: 31318976. DOI: 10.1002/hep.30861. PMC: 6980252 [Consulta: 3 març 2023].
  94. ↑ Koshiol, J; Gao, YT; Dean, M; Egner, P; Nepal, C; Jones, K; Wang, B; Rashid, A; et al «Association of Aflatoxin and Gallbladder Cancer» (en anglès). Gastroenterology, 2017 Ag; 153 (2), pp: 488-494.e1. PMID: 28428144. DOI: 10.1053/j.gastro.2017.04.005. PMC: 5604251 [Consulta: 3 març 2023].
  95. ↑ Pérez-Moreno, P; Riquelme, I; García, P; Brebi, P; Roa, JC «Environmental and Lifestyle Risk Factors in the Carcinogenesis of Gallbladder Cancer» (en anglès). J Pers Med, 2022 Feb 8; 12 (2), pp: 234. PMID: 35207722. DOI: 10.3390/jpm12020234. PMC: 8877116 [Consulta: 19 gener 2023].
  96. ↑ Jones, MW; Deppen, JG «Gallbladder Mucocele» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2020 Oct 21; NBK513282 (rev), pàgs: 4. PMID: 30020654 [Consulta: 24 desembre 2020].
  97. ↑ Gulwani, H «Hydrops/mucocele» (en anglès). Gallbladder & extrahepatic bile ducts: Gallbladder nonneoplastic. PathologyOutlines, 2020; Des 30 (rev), pàgs: 2 [Consulta: 13 maig 2021].
  98. ↑ Çöl, D; Suat, S; Giray, T; Erdag, G; et al «Gallbladder hydrops in an infant with Kawasaki Disease: Case report» (en anglès). Yeditepe Med J, 2011 Gen; 5 (20), pp: 473-477. ISSN 1307-279-X. DOI: 10.15659/yeditepemj.15.10.184 [Consulta: 9 gener 2021].
  99. ↑ Álvarez Serra, JA; Sala Castellví, P; Vila Cerén, C; Raspall Torrent, F; Llorens Jové, ME «Hidrops vesicular agudo asociado a infección por rotavirus» (en castellà). An Pediatr (Barc), 2015 Maig; 82 (5), pp: e242-e244. ISSN 1695-9531. DOI: 10.1016/j.anpedi.2014.05.004. PMID: 24954914 [Consulta: 9 gener 2021].
  100. ↑ Aldaghi, M; Haghighat, M; Dehghani, SM «Gallbladder hydrops due to viral hepatitis A infection: a case report» (en anglès). Jundishapur J Microbiol, 2014 Des 10; 8 (1), pp: e15779. PMID: 25789130. DOI: 10.5812/jjm.15779. PMC: 4350044 [Consulta: 28 març 2023].
  101. ↑ Díaz Flores, MI; Anchóriz Esquitino, M; Rodríguez Martínez, A; Castillo Reguera, YM; et al «Hydrops biliar por cryptosporidium en paciente inmunocompetente» (en castellà). An Pediatr (Barc), 2012 Feb; 76 (2), pp: 111-112. ISSN 1695-9531. DOI: 10.1016/j.anpedi.2011.09.004. PMID: 22032886 [Consulta: 28 març 2023].
  102. ↑ Loh, WL; Ng, NZP; Kabir, T; Chan, CY «Rare case of gallbladder mucocele causing gastric outlet obstruction treated with cholecystectomy» (en anglès). Int J Surg Case Rep, 2019 Mar 21; 57, pp: 84-87 . PMID: 30925449. DOI: 10.1016/j.ijscr.2019.03.013. PMC: 6439269 [Consulta: 29 gener 2023].
  103. ↑ Gulwani, H «Cholesterolosis» (en anglès). Gallbladder & extrahepatic bile ducts: Gallbladder nonneoplastic. PathologyOutlines, 2020; Gen 20 (rev), pàgs: 2 [Consulta: 18 maig 2021].
  104. ↑ van Limburg Stirum, EVJ; van Pampus, MG; Jansen, JM; Janszen, EW «Abdominal pain and vomiting during pregnancy due to cholesterolosis» (en anglès). BMJ Case Rep, 2019 Mar 20; 12 (3), pp: e227826. PMID: 30898960. DOI: 10.1136/bcr-2018-227826. PMC: 6453260 [Consulta: 19 gener 2023].
  105. ↑ Vagholkar, K; Chandrashekhar, S; Singh, S; Narang, N; Bhadavankar, A «Cholesterolosis of the gall bladder: a surgical dilemma» (en anglès). Int Surg J, 2021 Gen; 8 (1), pp: 375-377. ISSN 2349-2902. DOI: 10.18203/2349-2902.isj20205409 [Consulta: 16 maig 2021].
  106. ↑ Qiao, T; Ma, RH; Luo, XB; Luo, ZL; Zheng, PM «Cholecystolithiasis Is Associated with Clonorchis sinensis Infection» (en anglès). PLoS One, 2012; 7 (8), pp: e42471. PMID: 22905137. DOI: 10.1371/journal.pone.0042471. PMC: 3414519 [Consulta: 16 gener 2022].
  107. ↑ Oh, JT; Kang, DB; Jo, HJ «Acute cholecystitis associated with Clonorchis sinensis infection» (en anglès). Ann Surg Treat Res, 2014 Ag; 87 (2), pp: 104-107. PMID: 25114891. DOI: 10.4174/astr.2014.87.2.104. PMC: 4127904 [Consulta: 16 gener 2022].
  108. ↑ Wani, I «Gallbladder ascariasis» (en anglès). Turk J Gastroenterol, 2011; 22 (2), pp: 178-182. PMID: 21796555. DOI: 10.4318/tjg.2011.0187. ISSN: 2148-5607 [Consulta: 23 gener 2023].
  109. ↑ Hedfi, M; Debaibi, M; Ben Iahouel, S; Chouchen, A «Gallbladder schistosomiasis: rare but possible, a case report and review of the literature» (en anglès). Pan Afr Med J, 2019 Feb 26; 32, pp: 91. PMID: 31223382. DOI: 10.11604/pamj.2019.32.91.17907. PMC: 6561011 [Consulta: 19 gener 2023].
  110. ↑ Tarmohamed, M; Mremi, A; Mkwizu, E; Paschal, J; et al «Isolated gallbladder tuberculosis in an 84-year old man: A rare case report» (en anglès). Int J Surg Case Rep, 2021 Oct ;87, pp: 106471. PMID: 34628333. DOI: 10.1016/j.ijscr.2021.106471. PMC: 8515389 [Consulta: 29 gener 2023].
  111. ↑ Chan, KS; Shelat, VG; Tan, CH; Tang, YL; Junnarkar, SP «Isolated gallbladder tuberculosis mimicking acute cholecystitis: A case report» (en anglès). World J Gastrointest Surg, 2020 Mar 27; 12 (3), pp: 123-128. PMID: 32218895. DOI: 10.4240/wjgs.v12.i3.123. PMC: 7061240 [Consulta: 19 gener 2023].
  112. ↑ Mishin, I «Gallbladder varices» (en anglès). Rom J Gastroenterol, 2005 Jun; 14 (2), pp: 165-168. PMID: 15990937. ISSN: 1221-4167 [Consulta: 18 gener 2023].
  113. ↑ Vilallonga, R; González, O; Bergamini, S; Fort, JM; Armengol, M «Gallbladder variceal bleeding in a patient with alcoholic cirrhosis: a rare entity» (en anglès). Rev Esp Enferm Dig, 2012 Mar; 104 (3), pp: 153-154. PMID: 22449161. DOI: 10.4321/s1130-01082012000300012. ISSN: 1130-0108 [Consulta: 18 gener 2023].
  114. ↑ Khan, LF; Naushaba, H; Begum, J; Chowdhury, MS; Ara, JG «Study of Hartmann’'s Pouch of the Gallbladder» (en anglès). Delta Med Col J, 2014 Set; 2 (2), pp: 68-70. ISSN 2308-460X. DOI: 10.3329/dmcj.v2i2.20527 [Consulta: 16 maig 2021].
  115. ↑ Jones, MW; Ferguson, T «Mirizzi Syndrome» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2021 Feb 8; NBK482491 (rev), pàgs: 7. PMID: 29494098 [Consulta: 16 maig 2021].
  116. ↑ Khoshnevis J, Akbari M «Mirizzi'ssyndrome in a cystic duct variation» (en anglès). Gastroenterol Hepatol Bed Bench, 2014 Hivern; 7 (1), pp: 68-71. ISSN 2008-2258. PMC: 4017548. PMID: 25436100 [Consulta: 18 maig 2021].

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vesícula biliar

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Vesícula_biliar&oldid=34242931»