Anàs

Anàs
Tipus	entitat singular de població
Localització
	42° 34′ 35″ N, 1° 12′ 45″ E / 42.576333°N,1.21254°E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Província	província de Lleida
Comarca	Pallars Sobirà
Municipi	Vall de Cardós
Població humana
Població	25 (2023)
Geografia
Altitud	1.078,4 m
Codi INE	25901000200
Codi IDESCAT	2590100002200

Anàs, és un poble del Vallat d'Estaon. Des de l'any 1972 pertany al terme municipal de Vall Cardós, situat a la comarca del Pallars Sobirà.

Està situat a 1.078,4 metres d'altitud, a prop i al nord-oest de Bonestarre, al sud d'Estaon i al nord-oest de Surri i de Ribera de Cardós. És a l'esquerra del Riu d'Estaon, just al damunt i al nord-est d'on el Riu d'Anàs s'uneix al d'Estaon.

Anàs té l'església romànica de Sant Romà, que tenia categoria parroquial, i de la qual depenia la de Bonestarre.

Etimologia

Joan Coromines inclou^[1] Anàs en el nombrós grup de topònims pirinencs d'origen iberobasc. Malgrat la brevetat del topònim, hi veu la suma de dues arrels, an (gran) i atze (bedoll), tot i que també podria haver-hi intervingut l'arrel antz (cabra). Preferiblement, però es decanta per la interpretació el del gran bedoll.

Geografia

El poble d'Anàs

Anàs, situat a prop de l'extrem sud-oest del Vallat d'Estaon, és quasi del tot agrupat en un coster que mira cap a llevant. Només la Casa del Masover és una mica separada a ponent del poble. L'agrupació de cases deixa tres carrers principals i un parell d'eixamplaments en forma de petita plaça, amb alguns carrerons sense continuïtat més, irregulars tant d'amplada com de traçat. Entre les cases hi ha alguns trossos de conreu. L'església de Sant Romà és quasi a l'extrem nord-oest del poble.

Les cases del poble^[2]

Casa Bernat
Casa Bringueret
Casa Cardaire
Casa Coixet
Casa Feliu

Casa Ferriol
Casa Gipet
Casa del Masover
Casa Miquel
Casa Miqueu

Casa Moliner
Casa Pallarès
Casa Prilló
La Rectoria

Casa Roi
Casa Serrador
Casa Soca
Casa Soldat

Casa Teixidor
Casa Tresovell
Casa Xaulet
Casa Xicot

Història

Edat moderna

En el fogatge del 1553, Anas y Bonestarre, conjuntament, declaren 1 foc eclesiàstic i 9 de laics,^[3] uns 50 habitants.

Edat contemporània

Pascual Madoz dedica un article del seu Diccionario geográfico...^[4] a Anas. S'hi pot llegir que és una localitat amb ajuntament situada en un petit turó al peu del qual discorre un rierol; la combaten els vents del nord i del sud, amb un clima fred, però saludable, on no es coneixen més malalties que alguns refredats i pulmonies. Tenia en aquell moment 16 cases, escola de primeres lletres amb una assistència de 25 o 30 nens, i l'església parroquial de Sant Romà, de la qual és sufragània la de Bonestarre; el rector és proveït, segons els mesos de l'any que queda vacant, pel rei o pel bisbe, i hi ha també dos beneficiats. El territori és molt escabrós, envoltat de muntanyes que pro].porcionen fusta per a llenya i per a la construcció; la terra és fluixa i de mitjana qualitat, poc apta per al regadiu; ocupa uns 150 jornals de conreu, i hi ha pastures extenses. S'hi produïa blat, sègol, patates, hortalisses, fenc i altres fruits. S'hi criava bestiar vacum, de llana, cabres i una mica de mules i cavalls. Hi havia caça de llebres i perdius i pesca de truites. Comptava amb 16 veïns (caps de casa) i 92 ànimes (habitants). Abans de l'abolició dels senyorius, havia pertangut al Vescomtat de Vilamur.

Referències

↑ Coromines 1994.
↑ Montaña 2004.
↑ Mossèn Bernat Gaspar, rector; Ramon de Paulet, Joan Baró, Pere Moga, Bertran Castellar, Jaume de Bringueret, Joan Aver, Berenguer Castellar, Esteve Amill i Jaume Amill. Iglésias 1981, p. 76.
↑ Madoz 1845.

Bibliografia

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Anàs

Coromines, Joan. «Anàs». A: Onomasticon cataloniae. II A - Be. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona La Caixa, 1994. ISBN 84-7256-889-X.
Iglésies, Josep. El Fogatge de 1553. Estudi i transcripció. II. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajoana, 1981. ISBN 84-232-0189-9.
Lloret, Teresa; Castilló, Arcadi. «Estaon». A: El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0.
Madoz, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Establecimiento Literario Topográfico, 1845. Edició facsímil: Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al <<Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar>> de Pascual Madoz, V. 1. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1985. ISBN 84-7256-256-5.
Montaña, Silvio. Noms de cases antigues de la comarca del Pallars Sobirà. Espot: Silvio Montaña, 2004. ISBN 84-609-3099-8.

Viccionari

[1] Coromines 1994.

[2] Montaña 2004.

[3] Mossèn Bernat Gaspar, rector; Ramon de Paulet, Joan Baró, Pere Moga, Bertran Castellar, Jaume de Bringueret, Joan Aver, Berenguer Castellar, Esteve Amill i Jaume Amill. Iglésias 1981, p. 76.

[4] Madoz 1845.

[1]

[2]

[3]

[4]