Vés al contingut

Vall de Cardós

Aquest article és sobre el terme municipal d'aquest nom. Per a la vall homònima, vegeu Vall de Cardós (vall).
Plantilla:Infotaula geografia políticaVall de Cardós
Imatge
Tipusmunicipi de Catalunya Modifica el valor a Wikidata

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 42° 33′ 56″ N, 1° 13′ 36″ E / 42.565555555556°N,1.2266666666667°E / 42.565555555556; 1.2266666666667
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Provínciaprovíncia de Lleida
ComarcaPallars Sobirà Modifica el valor a Wikidata
CapitalRibera de Cardós Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població379 (2023) Modifica el valor a Wikidata (6,74 hab./km²)
Llars44 (1553) Modifica el valor a Wikidata
GentiliciCardosenc, cardosenca Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície56,2 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perNoguera de Cardós Modifica el valor a Wikidata
Altitud898 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataJoel Baró Mas (2023–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal25570 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE25901 Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT259010 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webvallcardos.ddl.net Modifica el valor a Wikidata

Vall de Cardós és un municipi de la comarca del Pallars Sobirà. Anteriorment anomenat la Vall de Cardós, el 1989 va canviar el nom traient l'article. La vila de Ribera de Cardós exerceix de cap de municipi. El nom d'aquest municipi no és del tot apropiat a la realitat geogràfica, ja que la Vall de Cardós és força més extensa i abraça dos termes municipals més: Esterri de Cardós i Lladorre. El nom aprovat per l'Institut d'Estudis Catalans[1] és el de Ribera de Cardós.

L'actual terme municipal és fruit de la fusió dels antics termes municipals d'Estaon i Ribera de Cardós. La capitalitat del municipi està exercida per la vila de Ribera de Cardós. El municipi ocupa una part important de la Vall de Cardós, de la qual pren el nom, i inclou els pobles d'Ainet de Cardós, Anàs, Bonestarre, Cassibrós, Estaon, Lladrós, Ribera de Cardós i Surri.

El terme municipal de Vall de Cardós està situat en el centre del terç nord de la comarca del Pallars Sobirà, i té l'accés des de la població de Llavorsí.

Surri des de Ribera de Cardós

Etimologia

[modifica]

És un topònim antic, pel que fa a la vall, però molt recent quant al terme municipal que designa. En agrupar-se una part dels antics ajuntaments de la vall -en quedaren fora el d'Esterri de Cardós i el de Lladorre- van agafar el nom de la vall per a tot el terme fruit de l'agregació.

Geografia

[modifica]

Termes municipals limítrofs:

La Guingueta d'Àneu Lladorre
La Guingueta d'Àneu Esterri de Cardós
Llavorsí Tírvia Alins

Entitats de població

[modifica]
Entitat de població Habitants (2011)
Ainet de Cardós 88
Anàs 28
Bonestarre 7
Cassibrós 25
Estaon 20
Lladrós 37
Ribera de Cardós 179
Surri 20
Font: Idescat

Història

[modifica]

Història moderna

[modifica]

Els alcaldes

[modifica]
  • Salvador Abrié i Bochaca (1979 - 1999)
  • Rosa Maria Pla i Boixareu (1999 - 2003)
  • Llorenç Sánchez i Abrié (2003 - 2023)
  • Joel Baró i Mas (2023 - actualitat)[2]

Els regidors

[modifica]

Des de la instauració de les eleccions municipals democràtiques, el 1979, han estat regidors de Vall de Cardós les persones següents: Salvador Abrié Bochaca, Joaquim Arnalot Barado, Enric Baró Babot, Manuel Baró Lleset, Ignasi Blasi Vidal, Joan Bringué Sala, Pere Bringueret Picolo, Joan Castellà Caminal, Josep Delamoga Duran, Raimon Delamoga Farràs, Joan Esplandiu Carrabina, Lluís Esplandiu Carrabina, Josep Maria Ferrer Esplandiu, Josep Maria Florido Florido, Jacint Gabriel Torres, Xavier Tomàs González Marrot, Josep Isús Nofre, Josep Lamora Ros, Josep Maria Lamora Sevilla, Pere Lladós Orteu, Eulogi López Otero, Àngel Marquès Ticó, Josep Marquès Espot, Manuel Marquès Espot, Joan Montaña Lleset, Felip Ortega Bautista, Òscar Ortega Lladós, Maria Rosa Pedescoll Bagaria, Joan Pedrico Pedrico, Salvador Perot Llauet, Rosa Maria Pla Boixareu, Josep Quero Brechal, Llorenç S. Sánchez Abrié, Esteve Sarroca Soca, Josep Solé Pedrico-Lladós, Manel Ticó Piñana, Alfons Tomàs Casimiro i Josep Tomàs Tico.

Legislatura 2011 - 2015

[modifica]
Resultats electorals - Vall de Cardós, 2011
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % vots
CiU Llorenç Sánchez Abrié 147 4 60,74
PSC-PM Josep Quero Brechal 90 3 37,19
Total 244 7
  • Llorenç Sánchez Abrié (CiU), Alcalde
  • Joan Montaña Lleset (CiU), Regidor
  • Josep Maria Lamora Sevilla (CiU), Regidor
  • Ignasi Blasi Vidal (CiU), Regidor
  • Josep Quero Brechal (PSC-PM), Regidor
  • Òscar Ortega Lladós (PSC-PM), Regidor
  • Enric Baró Babot (PSC-PM), Regidor.

Demografia

[modifica]
Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
42 41 44 633 435 1.043 766 758 688 523

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
831 804 638 593 723 872 360 323 329 329

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
326 324 318 336 354 393 402 422 406
384

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
356
372
350
386 - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.Modifica el valor a Wikidata

El primer cens és del 1975 després de la fusió d'Estaon i de Ribera de Cardós. Les dades anteriors són dels antics municipis.

Llocs d'interès

[modifica]

Referències

[modifica]

Bibliografia

[modifica]
  • Lloret, Teresa; Castilló, Arcadi. «Ribera de Cardós». A: El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0. 
  • Madoz, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Establecimiento Literario Topográfico, 1845.  Edició facsímil: Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al <<Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar>> de Pascual Madoz, V. 1. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1985. ISBN 84-7256-256-5. 

Enllaços externs

[modifica]