An die Hoffnung
 Anna Erler-Schnaudt, solista de l'estrena | |
| Títol original | An die Hoffnung |
|---|---|
| Forma musical | obra de composició musical  |
| Tonalitat | re menor (una part amb re major) |
| Compositor | Max Reger |
| Llengua original | alemany |
| Basat en | poema de Friedrich Hölderlin |
| Creació | primavera de 1912 |
| Gènere | lied |
| Catalogació | op. 124 |
| Durada | 12' |
| Opus | 124 |
| Intèrpret | Anna Erler-Schnaudt |
| Estrena | |
| Estrena | 12 d'octubre de 1912[1] |
| Escenari | Eisenach, |
| Director musical | Max Reger |
An die Hoffnung (A l'esperança), op. 124, és un lied per a contralt o mezzosoprano i orquestra o piano, compost per Max Reger la primavera de 1912 sobre un poema de Friedrich Hölderlin.
Origen i context
[modifica]An die Hoffnung és una obra tardana de Max Reger, el primer intent amb solista i orquestra. Composta des de març de 1912, Reger va entregar la partitura i la reducció per a piano als editors Peters el 19 de maig. La primera actuació va ser a Eisenach el 12 d'octubre de 1912, amb la cantant Anna Erler-Schnaudt, a qui es va dedicar l'obra. Reger va utilitzar el text de la primera versió del poema de Hölderlin i el títol de la segona, amb algunes modificacions. L'edició per a piano va permetre una distribució més àmplia de l'obra, que va ser més reeixida que altres composicions similars de Reger.[2]
En el poema, el poeta i el músic demanen ser transportats en una altra part per fugir d'aquesta vida "insuficient". Després d'una lenta i greu introducció orquestral, la veu demana a l'esperança que no menyspreï la porta dels afligits.[3] Amb el seu incessant cromatisme i melancolia, s'apropa al món wagnerià de Tristany i Isolda en alguns passatges. Només en un allegretto a la part central i en re major, l'estat d'ànim esdevé més brillant, però de seguida cau de nou cada cop més en la tomba depriment de l'inici.[4]
Referències
[modifica]- ↑ An die Hoffnung: Partitura lliure a l'IMSLP.
- ↑ «Ressenya de musikmph.de». Arxivat de l'original el 2015-02-08. [Consulta: 8 febrer 2015].
- ↑ François-Sappey, Brigitte. Guide de la mélodie et du lied. Fayard, 1994. ISBN 9782213639482.
- ↑ Brenken, Ulf. Fullet del disc Obra orquestral de Max Reger. Berlin Classics, 2006.