Anapaïta

Anapaïta
Cristalls d'anapaïta de la península de Kertx, Crimea, Crimea, Ucraïna
Fórmula química	Ca₂Fe2+(PO₄)₂·4H₂O
Epònim	Anapa
Nom IUPAC	bis(fosfat) de dicalci i ferro—aigua (1/4)
Classificació
Categoria	fosfats
Nickel-Strunz 10a ed.	08.CH.10
Nickel-Strunz 9a ed.	8.CH.10
Nickel-Strunz 8a ed.	VII/C.07
Dana	40.2.1.1
Propietats
Sistema cristal·lí	triclínic pinacoidal
Hàbit cristal·lí	cristalls tabulars, radial, incrustacions, fibrós
Color	verd, blanc verdós
Exfoliació	perfecta en {001}, diferent en {010}
Duresa (Mohs)	3,5
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	blanca
Diafanitat	transparent
Gravetat específica	2,8
Densitat	2,81
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nα = 1.602, nβ = 1.613, nγ = 1.649
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Símbol	Anp
Referències

L'anapaïta és un mineral de la classe dels fosfats. Va ser descoberta l'any 1902 en una mina de ferro a la ciutat d'Anapa, a la península de Taman (Rússia), de la qual pren el seu nom.

Característiques

L'anapaïta és un fosfat de calci i ferro amb fórmula Ca₂Fe²⁺(PO₄)₂·4H₂O. que cristal·litza en el sistema triclínic. Forma cristalls tabulars, tot i que també s'hi pot trobar amb hàbit radial, fibrós o formant incrustacions. La seva duresa a l'escala de Mohs és de 3,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'anapaïta pertany a «08.CH: Fosfats sense anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana i gran, RO4:H2O < 1:1» juntament amb els següents minerals: walentaita, picrofarmacolita, dittmarita, niahita, francoanellita, taranakita, schertelita, hannayita, struvita, struvita-(K), hazenita, rimkorolgita, bakhchisaraitsevita, fahleita, smolyaninovita, barahonaita-(Al) i barahonaita-(Fe).

Formació i jaciments

Es troba en roques sedimentàries d'ambient lacustre, on pot omplir cavitats a l'interior de fòssils. Sol trobar-se associada a altres minerals com: fairfieldita, vivianita o siderita. Algunes de les millors localitats són Kertx (Crimea, Ucraïna) i Bellver de Cerdanya.