Andrea D'Odorico

Andrea D'Odorico
	;
Biografia
Naixement	1942 ; Udine (Itàlia)
Mort	4 desembre 2014 (71/72 anys); Sevilla (Espanya)
Causa de mort	infart de miocardi
Activitat
Ocupació	escenògraf, dissenyador de producció
Membre de	Acadèmia de les Arts Escèniques d'Espanya
Premis
	Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts; Goya al millor disseny de vestuari ;

Andrea D'Odorico Agosto^[1] (Udine, 1942 - Sevilla, 4 de desembre de 2014) va ser un productor teatral, arquitecte i escenògraf italià.^[2]^[3]

Biografia

Es va establir a Espanya, on ha estat una de les personalitats més destacades del teatre al país. Com a escenògraf o dissenyador de vestuari va col·laborar amb multitud d'artistes espanyols, tant en el teatre com en el cinema. Gran col·laborador de Miguel Narros, amb qui va mantenir una estreta relació artística, com a productor teatral va tenir durant molts anys una important activitat creadora de gran qualitat i risc.

Productor de teatre

Des de 1972, les produccions d'Andrea D'Odorico han donat continuïtat a la col·laboració artística empresa amb el director de teatre Miguel Narros i articulant-se a nivell creatiu, sobre la direcció d'aquest i sobre l'escenografia i el disseny de producció d'Andrea D'Odorico al Teatro Estable Castellano.^[4]

El 1993, D'Odorico va abordar la creació d'una empresa dedicada en exclusivitat a la producció teatral, tenint en el seu haver fins a 2008, la quantitat de 15 muntatges, tots dirigits per Miguel Narros. En 2008, Andrea D'Odorico va emprendre una nova etapa de producció amb l'obra Tantas voces, de Luigi Pirandello, dirigit per Natalia Menéndez.

Li van seguir muntatges com

Paseo romántico, de Juan Carlos Plaza-Asperilla i direcció de Laila Ripoll (temporada 2010-2011).
La lectura dramatitzada de La Ilíada, d'Homer, dirigida pel mateix Andrea D'Odorico;
La escuela de la desobediencia, de Paco Bezerra i dirigida per Luis Luque (temporada 2011-2012) i
Yo, el heredero, d'Eduardo De Filippo i direcció de Francesco Saponaro (temporada 2011-2012).

Produccions d'Andrea D'Odorico (2008-2014)

La señorita Julia
Tantas voces
Un paseo romántico
Yo, el heredero
La escuela de la desobediencia
Paradero desconocido.^[5]
Así es, si así fue.

Honors

26 de febrer de 2010: li va ser atorgada la Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts pel Consell de Ministres d'Espanya.
va obtenir diversos premis Max i un Goya al millor disseny de vestuari el 1993 per Tirano Banderas.^[6]
2014: va guanyar un premi Ceres a la «millor trajectòria empresarial

Referències

↑ «Ayuda al Teatro Albéniz», article del 31 de maig de 2006 en el lloc web Teatre Albéniz. Afirma que és arquitecte i que el seu segon cognom és "Agosto".
↑ Muere Andrea D´Odorico, figura clave del teatro español, El País, 5 de desembre de 2014
↑ Gran arquitecto del teatro, La Vanguardia, 10 de desembre de 2014
↑ Andrea d'Odorico al web de l'Acadèmia de les Arts Escèniques
↑ «Paradero desconocido», ficha de la obra], que se estrenó el 13 de diciembre de 2012 en el Teatro del Bosque de Móstoles, bajo la dirección de Laila Ripoll.
↑ Tirano Banderas al web dels Premis Goya

[1] «Ayuda al Teatro Albéniz», article del 31 de maig de 2006 en el lloc web Teatre Albéniz. Afirma que és arquitecte i que el seu segon cognom és "Agosto".

[2] Muere Andrea D´Odorico, figura clave del teatro español, El País, 5 de desembre de 2014

[3] Gran arquitecto del teatro, La Vanguardia, 10 de desembre de 2014

[4] Andrea d'Odorico al web de l'Acadèmia de les Arts Escèniques

[5] «Paradero desconocido», ficha de la obra], que se estrenó el 13 de diciembre de 2012 en el Teatro del Bosque de Móstoles, bajo la dirección de Laila Ripoll.

[6] Tirano Banderas al web dels Premis Goya

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]