Vés al contingut

Tirano Banderas (pel·lícula)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaTirano Banderas
Fitxa
DireccióJosé Luis García Sánchez Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Director artísticFélix Murcia Modifica el valor a Wikidata
ProduccióEnrique Cerezo, Andrés Vicente Gómez i Víctor Manuel Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióRicardo García Arrojo Modifica el valor a Wikidata
GuióRafael Azcona i José Luis García Sánchez Modifica el valor a Wikidata
MúsicaEmilio Kauderer Modifica el valor a Wikidata
FotografiaFernando Arribas Campa Modifica el valor a Wikidata
MuntatgePablo González del Amo Modifica el valor a Wikidata
VestuariAndrea D'Odorico Modifica el valor a Wikidata
ProductoraInstitut Cubà de l'Art i la Indústria Cinematogràfics i Antena 3 Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEspanya, Mèxic i Cuba Modifica el valor a Wikidata
Estrena1993 Modifica el valor a Wikidata
Durada91 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Recaptació403.106,67 € Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0108344 FilmAffinity: 523068 Letterboxd: banderas-the-tyrant Allmovie: v133527 TMDB.org: 189291 Modifica el valor a Wikidata

Tirano Banderas és una pel·lícula espanyola estrenada en 1993 i dirigida per José Luis García Sánchez.[1] Guanyadora de cinc Premis Goya, va participar també a la Seminci de 1993, on el seu protagonista Gian Maria Volontè va rebre el premi al millor actor.[2]

Argument

[modifica]

Basat en la novel·la homònima de Ramón María del Valle-Inclán, tracta de Santos Banderas (Gian Maria Volonté), dictador d'una imaginària colònia hispanoamericana, Santa Fé de Tierra Firme, que sol i amargat haurà de fer front a les ires del seu poble. Només té debilitat per la seva filla Lupita, dement i anorèxica, que manté segrestada. Envoltat d'aduladors, per tal d'enfrontar-se als indígenes dirigits pel comunista Don Roque, decideix demanar préstecs al banquer Quintin Pereda, exponent de la comunitat espanyola del país, i que està extorquint a l'ambaixador espanyol, el baró de Benicarles, conegut homosexual, per les seves relacions amb Currito. Don Roque és detingut, però Banderas li ofereix una aliança per tal de mantenir les tropes estrangeres fora del país. Alhora, Pereda és assassinat per Zacarías perquè ha matat la seva esposa per no haver pagat un deute. Finalment, l'exèrcit revolucionari entra a la ciutat comandat pel coronel Domiciano de la Gándara, qui ofereix Banderas un judici just. Banderas acaba d'assassinar Lupita i és mort d'un tret per Zacarías. Finalment, Don Roque és nomenat president i de la Gándara cap de l'exèrcit.

Repartiment

[modifica]

Palmarès cinematogràfic

[modifica]

VIII Premis Goya[3]

Categoria Candidat Resultat
Millor guió adaptat José Luis García Sánchez i Rafael Azcona Guanyador
Millor direcció de producció José Luis García Arrojo Guanyador
Millor muntatge Pablo González del Amo Guanyador
Millor direcció artística Félix Murcia Guanyador
Millor vestuari Andrea D'Odorico Guanyador
Millor maquillatge Solange Aumaitre i Magdalena Álvarez Guanyador

Referències

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]