Andreu Canet i Català
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 30 novembre 1920  el Poblenou (Barcelonès) |
| Mort | 17 febrer 2022 (101 anys) Cardedeu (Vallès Oriental) |
Andreu Canet i Català (Barcelona, 30 de novembre de 1920 - Cardedeu, 17 de febrer de 2022) va ser un supervivent de la Lleva del Biberó que va combatre a les batalles del Segre[1] i de l'Ebre amb la 60a Divisió.[2] Va ser fet presoner per l'exèrcit feixista durant la desfeta republicana i deportat, malalt de tifus, a un camp de concentració on va ser condemnat a treballs forçats fins al 1943.[3]
Més endavant es va casar amb Maria Cinta Pinyol i tingueren dos fills. Va treballar en un quiosc al vestíbul de l'estació de Plaça de Catalunya a Barcelona venent i reparant plomes estilogràfiques, bolígrafs i encenedors. Una vegada jubilat, va dedicar molt temps a fer xerrades a instituts explicant el succeït durant la guerra perquè no quedés en l'oblit. Va ser delegat de Barcelona de l'Agrupació de Supervivents de la Lleva del Biberó-41, va participar en entrevistes amb mitjans de comunicació i va col·laborar amb investigadors. Els darrers 12 anys va residir a Cardedeu.
Referències
[modifica]- ↑ «La Contra: Andreu Canet» (en castellà). La Vanguardia, 24-07-2012. [Consulta: 20 febrer 2022].
- ↑ «M'havien donat per mort. M'enterraven l'endemà». Catalunya Ràdio, 16-11-2018. [Consulta: 20 febrer 2022].
- ↑ Serra, Oriol. «Mor a 101 anys, Andreu Canet, de Cardedeu, supervivent de la lleva del Biberó». El 9 Nou, 18-02-2022. [Consulta: 20 febrer 2022].
Bibliografia
[modifica]- Amela, Víctor M. Ens van robar la joventut. Memòria viva de la Lleva del Biberó. Rosa dels Vents: 2020. ISBN 978-84-17627-99-7.