Angelel·lita
Angelel·lita | |
---|---|
Fórmula química | Fe3+ 4O₃(AsO₄)₂ |
Epònim | Victorio Angelelli |
Nom IUPAC | bis(arsenat) triòxid de tetraferro |
Localitat tipus | mina Vela Yareta, Cerro Pululus, Laguna Vilama, Rinconada, Jujuy, Argentina |
Classificació | |
Categoria | arsenats |
Nickel-Strunz 10a ed. | 8.BC.05 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 8.BC.05 |
Nickel-Strunz 8a ed. | VII/B.06 |
Dana | 41.6.10.1 |
Heys | 20.9.1 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | triclínic |
Estructura cristal·lina | a = 5,036(3) Å; b = 6,461Å; c = 6,594Å; α = 114,4°; β = 116,4°; γ = 81,9° |
Grup puntual | 1 - pinacoide |
Color | marró vermellós, marró negrós, marró fosc |
Exfoliació | pobre en {001} |
Fractura | concoidal |
Tenacitat | fràgil |
Duresa (Mohs) | 5,5 |
Lluïssor | adamantina |
Color de la ratlla | marró vermellós |
Diafanitat | translúcida |
Densitat | 4,867 g/cm³ (mesurada); 4,862 g/cm³ (calculada) |
Propietats òptiques | biaxial (+) |
Índex de refracció | nα = 2,130 nβ = 2,200 nγ = 2,400 |
Birefringència | δ = 0,270 |
Pleocroisme | strong |
Dispersió òptica | r < v |
Fluorescència | no fluorescent |
Més informació | |
Estatus IMA | aprovat |
Codi IMA | IMA1962 s.p. |
Any d'aprovació | 1959 |
Símbol | Agl |
Referències | [1][2] |
L'angelel·lita és un mineral de la classe dels arsenats. Va ser anomenada així per Paul Ramdor, Friedrich Ahlfeld i Fritz Berndt l'any 1959 en honor del mineralogista argentí Victorio Angelelli (1908-1991), professor de la Universidad Nacional de La Plata i director de l'Institut Argentí de Recursos Minerals.
Característiques
[modifica]L'angelel·lita és un arsenat de ferro, de fórmula química Fe3+
4O₃(AsO₄)₂. Cristal·litza en el sistema triclínic formant cristalls tabulars. Es troba normalment em forma cristal·lina o bé en forma d'incrustacions globulars. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'angelel·lita pertany a «08.BC - Fosfats, etc. amb anions addicionals, sense H₂O, només amb cations de mida mitjana, (OH, etc.):RO₄ > 1:1 i < 2:1» juntament amb els següents minerals: frondelita, rockbridgeïta, plimerita i aerugita.
Formació i jaciments
[modifica]Es tracta d'un mineral d'origen probablement exhalatiu en minerals d'estany. Sol trobar-se associada a altres minerals com cassiterita o hematites. Va ser descoberta l'any 1959 a la mina Vela Yareta (Jujuy, Argentina). També se n'ha trobat al dipòsit d'or i antimoni de Longruri (Tibet).
Referències
[modifica]- ↑ «Angelellite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 15 desembre 2015].
- ↑ «Angelellite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 15 desembre 2015].