Angelel·lita

Angelel·lita
Fórmula química	Fe3+ 4O₃(AsO₄)₂
Epònim	Victorio Angelelli
Nom IUPAC	bis(arsenat) triòxid de tetraferro
Localitat tipus	mina Vela Yareta, Cerro Pululus, Laguna Vilama, Rinconada, Jujuy, Argentina
Classificació
Categoria	arsenats
Nickel-Strunz 10a ed.	8.BC.05
Nickel-Strunz 9a ed.	8.BC.05
Nickel-Strunz 8a ed.	VII/B.06
Dana	41.6.10.1
Heys	20.9.1
Propietats
Sistema cristal·lí	triclínic
Estructura cristal·lina	a = 5,036(3) Å; b = 6,461Å; c = 6,594Å; α = 114,4°; β = 116,4°; γ = 81,9°
Grup puntual	1 - pinacoide
Color	marró vermellós, marró negrós, marró fosc
Exfoliació	pobre en {001}
Fractura	concoidal
Tenacitat	fràgil
Duresa (Mohs)	5,5
Lluïssor	adamantina
Color de la ratlla	marró vermellós
Diafanitat	translúcida
Densitat	4,867 g/cm³ (mesurada); 4,862 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nα = 2,130 nβ = 2,200 nγ = 2,400
Birefringència	δ = 0,270
Pleocroisme	strong
Dispersió òptica	r < v
Fluorescència	no fluorescent
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1962 s.p.
Any d'aprovació	1959
Símbol	Agl
Referències

L'angelel·lita és un mineral de la classe dels arsenats. Va ser anomenada així per Paul Ramdor, Friedrich Ahlfeld i Fritz Berndt l'any 1959 en honor del mineralogista argentí Victorio Angelelli (1908-1991), professor de la Universidad Nacional de La Plata i director de l'Institut Argentí de Recursos Minerals.

Característiques

L'angelel·lita és un arsenat de ferro, de fórmula química Fe3+
4O₃(AsO₄)₂. Cristal·litza en el sistema triclínic formant cristalls tabulars. Es troba normalment em forma cristal·lina o bé en forma d'incrustacions globulars. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'angelel·lita pertany a «08.BC - Fosfats, etc. amb anions addicionals, sense H₂O, només amb cations de mida mitjana, (OH, etc.):RO₄ > 1:1 i < 2:1» juntament amb els següents minerals: frondelita, rockbridgeïta, plimerita i aerugita.

Formació i jaciments

Es tracta d'un mineral d'origen probablement exhalatiu en minerals d'estany. Sol trobar-se associada a altres minerals com cassiterita o hematites. Va ser descoberta l'any 1959 a la mina Vela Yareta (Jujuy, Argentina). També se n'ha trobat al dipòsit d'or i antimoni de Longruri (Tibet).