Angelo Genocchi
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 5 març 1817  Piacenza (Itàlia) | ||
| Mort | 7 març 1889 (72 anys) Torí (Itàlia) | ||
| Senador del Regne d'Itàlia | |||
| | |||
| Dades personals | |||
| Formació | Facultat de Lleis de Piacenza | ||
| Es coneix per | Nombres de Genocchi | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Matemàtiques, àlgebra, geometria i teoria de nombres | ||
| Ocupació | Matemàtiques | ||
| Organització | Universitat de Torí | ||
| Membre de | Acadèmia de les Ciències de Torí (1862–) | ||
| Alumnes | Giuseppe Peano Vilfredo Pareto | ||
| Influències | |||
| Família | |||
| Pares | Carlo Genocchi i Carolina Locatelli | ||
Angelo Genocchi (1817-1889) va ser un matemàtic italià.
Vida i Obra
[modifica]Tot i haver estat un estudiant destacat de matemàtiques durant els seus estudis secundaris, Genocchi va estudiar la carrera de lleis a la Facultat de Dret que hi havia a Piacenza després d'haver estat transferida des de Parma arrel dels motins de 1831. Es va graduar el 1838 i el 1840 va començar a exercir com advocat.[1]
El 1845 és nomenat professor adjunt de la Facultat de Lleis i l'any següent catedràtic d'Institucions Civils. Però els fets revolucionaris de 1848 estroncaran la seva carrera d'advocat de províncies. Emigra a Torí i es posa a estudiar matemàtiques. El 1851 publica el seu primer article sobre teoria de nombres, una especialitat poc estudiada a la universitat torinesa.[1]
El 1857 obté per oposició el lloc de suplent de la càtedra d'àlgebra i geometria, i després de successius canvis, arriba a catedràtic d'anàlisi infinitesimal el 1865, càrrec que exercitarà fins a la seva mort. En els últims anys tindrà com assistent a Giuseppe Peano amb qui publicarà el 1884, i després d'una forta polèmica entre mestre i deixeble,[2] un tractat de càlcul diferencial i integral que va tenir molta influència en la matemàtica italiana posterior.[3]
Genocchi va ser nomenat senador del regne d'Itàlia el 1886 i va ser membre de l'Acadèmia Torinesa de les Ciències (que va presidir els darrers anys de la seva vida) i de l'Accademia Nazionale dei Lincei.
Referències
[modifica]Bibliografia
[modifica]- Caparrini, Sandro «A Walk Through Mathematical Turin» (en (anglès)). The Mathematical Intelligencer, Vol. 32, Num. 4, 2010, pàg. 59-68. DOI: 10.1007/s00283-010-9136-9. ISSN: 0343-6993.
- Carbone, Luciano; Gatto, Franco; Palladino, Romano. L'epistolario Cremona-Genocchi (1860-1886): la costituzione di una nuova figura di matematico nell'Italia unificata (en (italià)). L.S. Olschki, 2001. ISBN 9788822250445.
- Luciano, Erika «Il trattato Genocchi-Peano (1884) alla luce di documenti inediti» (en (italià)). Bollettino di storia delle scienze matematiche, Vol. 27, Num. 2, 2007, pàg. 219-264. Arxivat de l'original el 2017-01-13. ISSN: 0392-4432. Arxivat 2017-01-13 a Wayback Machine.
- Luciano, Erika «Un sessantenio di ricerca e di insegnamento dell'analisi a Torino: dalle lezioni di A. Genocchi ai corsi di G. Peano» (en (italià)). QUADERNI DI STORIA DELL'UNIVERSITÀ DI TORINO, Vol. 9, 2008, pàg. 27-149.
Enllaços externs
[modifica]- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Angelo Genocchi» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
- Giacardi, Livia. «GENOCCHI, Angelo». Dizionario Biografico degli Italiani, 2000. [Consulta: 10 gener 2017].