Vés al contingut

Anita no perd el tren

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaAnita no perd el tren
Fitxa
DireccióVentura Pons i Sala Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
José Coronado
Rosa Maria Sardà i Tàmaro
Jordi Dauder i Guardiola
María Barranco
Roger Coma i Estruch
Aina Clotet Fresquet Modifica el valor a Wikidata
ProduccióVentura Pons i Sala Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióBel·lo Torras Modifica el valor a Wikidata
GuióVentura Pons i Sala i Lluís-Anton Baulenas i Setó Modifica el valor a Wikidata
FotografiaMario Montero Modifica el valor a Wikidata
MuntatgePere Abadal Modifica el valor a Wikidata
ProductoraEls Films de la Rambla Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEspanya Modifica el valor a Wikidata
Estrena2001 Modifica el valor a Wikidata
Durada89 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcatalà Modifica el valor a Wikidata
RodatgeBarcelona Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecomèdia romàntica Modifica el valor a Wikidata
Temasala de cinema, atur, enamorament i esperança Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióBarcelona Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
IMDB: tt0277578 FilmAffinity: 603586 Allocine: 39163 Rottentomatoes: m/anita_takes_a_chance Letterboxd: anita-takes-a-chance Allmovie: v239370 TCM: 454115 TMDB.org: 80434 Modifica el valor a Wikidata

Anita no perd el tren és una pel·lícula de Ventura Pons basada en la novel·la Bones obres de Lluís-Anton Baulenas i protagonitzada per Rosa Maria Sardà, José Coronado i Mercè Arànega.[1]

Argument

[modifica]

Anita veu com les més de tres dècades que ha estat treballant de taquillera en un cinema de barri s'enfonsen literalment: fan caure el local per donar pas a unes multisales i la prejubilen perquè no lliga amb la nova imatge de l'empresa. Incapaç de remuntar el xoc, ella continua anant, per inèrcia, cada dia al descampat on abans estava el cinema i ara una constructora està aixecant les noves sales. Per una jugada de l'atzar, acaba enamorada i embolicada amb l'home que fa anar l'excavadora de l'obra.

Inicia una relació tendra i alhora agredolça, realitzada a les fosques a la caravana on l'empresa té les oficines. Ell està casat i no ho amaga. Malgrat això els dos aconsegueixen, gràcies a les seves trobades clandestines diàries, obrir una porta d'esperança per al futur. És una relació sense perspectives, que en el cas d'Anita, amb els seus cinquanta anys, l'ajuda a marcar un abans i un després en la seva vida.[2]

Repartiment

[modifica]

[3]

  • Rosa Maria Sardà: Anita
  • José Coronado: Antonio
  • María Barranco: Natalia
  • Isak Férriz: Dependent
  • Jade Pradas: Bessona 1
  • Arlem Pradas: Bessona 2
  • Sònia Colom: Anita nena
  • Mercè Arànega: Mare
  • Josep Costa: Client peixateria 1
  • Maribel Altés: Clienta peixateria 2
  • Jordi Dauder: Sr. Leyva
  • Aina Clotet: Anita jove
  • Roger Coma: Cambrer
  • Albert Trifol: Empleat INEM
  • Santi Ibáñez: Espectador 1
  • José L. Sansalvador: Veu de cine 1

Premis i nominacions

[modifica]

Premis

[modifica]
  • 2001. Millor pel·lícula ibero-americana al Festival Mar del Plata per Ventura Pons

Nominacions

[modifica]
  • 2001: Premis Goya: Millor guió adaptat

Crítica

[modifica]

"Una mirada lúcida a la maduresa i les seves complexitats en un film entranyable, fet amb el cor[4]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Anita no perd el tren, detalls». The New York Times.
  2. ↑ imdb. Anita no perd el tren (en anglès). imdb. 
  3. ↑ «Anita no perd el tren, repartiment». The New York Times.
  4. ↑ Khan, Omar Cinemanía.

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Anita_no_perd_el_tren&oldid=34328082»