Anna Johnson Pell Wheeler

Anna Johnson Pell Wheeler

Biografia
Naixement	(en) Anna Johnson 5 maig 1883 Hawarden (Iowa)
Mort	26 març 1966 (82 anys) Bryn Mawr (Pennsilvània)
Sepultura	Lower Merion Baptist Church 40° 01′ 54″ N, 75° 18′ 49″ O
Formació	Universitat de Chicago (1909–1910) Universitat de Göttingen (1906–1907) Radcliffe College (1904–1906) Universitat d'Iowa (1903–1904) Universitat de Dakota del Sud (1899–1903)
Tesi acadèmica	Biorthogonal Systems of Functions with Applications to the Theory of Integral Equations  (1910 )
Director de tesi	Eliakim Hastings Moore
Activitat
Ocupació	matemàtica, professora d'universitat
Ocupador	Bryn Mawr College (1918–1948) Mount Holyoke College (1911–1918)
Obra
Estudiant doctoral	Marion Gray, Laura Guggenbühl, Dorothy Maharam, Margaret B. Cole (en) , Rose Lucille Anderson (en) , Olive Margaret Hughes (en) i Vera Ames
Família
Cònjuge	Arthur Leslie Wheeler (1925–1932) Serguei Degaiev (a) Alexander Pell (1907–1921)
Pares	Andrew Gustav Johnson i Amelia Friberg
Premis
(1927)  Colloquium Lectures

Anna Johnson Pell Wheeler (Hawarden, 5 de maig de 1883 - Bryn Mawr, 26 de març de 1966) va ser una matemàtica estatunidenca.

Vida i Obra

Anna Johnson era filla d'uns immigrants suecs i va néixer a Calliope, avui un barri de Hawarden (Iowa). Per raó dels seus dos matrimonis, és coneguda amb els cognoms dels seus dos marits: Anna Johnson Pell Wheeler (o amb només un de ells, indistintament). Després de fer els estudis secundaris a Akron (Iowa), va ingressar el 1899 a la universitat de Dakota del Sud (a uns 30 kilòmetres), en la qual es va graduar el 1903. Durant els seus estudis, ella i la seva germana Esther, vivien a casa del seu professor de matemàtiques, Alexander Pell, un rus exiliat del seu país, molt popular al campus.

Va continuar els seus estudis obtenint dos màsters consecutivament a la universitat d'Iowa (1904) i al Radcliffe College (1905). A continuació va obtenir una beca del Wellesley College per anar a estudiar a Europa i va anar a la universitat de Göttingen. El 1907, Alexander Pell, que havia enviudat tres anys abans, va anar també a Göttingen i es van casar, malgrat la gran diferència d'edat. En retornar a Amèrica, Alexander Pell va ser nomenat professor del Institut de Tecnologia d'Illinois a Chicago i ella va aprofitar per acabar el seu doctorat a la universitat de Chicago sota la direcció d'Eliakim Hastings Moore, ja que a Göttingen havia tingut discrepàncies amb el seu tutor David Hilbert.

Va obtenir el doctorat el 1910 i va començar a buscar feina de professor universitari amb molt poc èxit, ja que les grans universitats del Oest Mitjà rebutjaven tenir dones com professores. El 1911 el seu marit va patir un ictus i ella el va substituir, però finalment va haver de buscar feina a les universitats per a dones del Est. A finals de 1911 ja estava donant classes al Mount Holyoke College (Massachusetts) i el 1918 passava al Bryn Mawr College (Pennsilvània) en el qual va romandre fins a la seva jubilació el 1948.

Alexander Pell no es va recuperar mai del tot del ictus i la va acompanyar a Bryn Mawr on va morir el 1921. Tres anys més tard, Anna Johnson es va tornar a casar amb el filòleg Arthur Leslie Wheeler, professor a Bryn Mawr, qui, poc després va ser nomenat professor de llatí a la universitat de Princeton, càrrec que va ocupar fins a la seva mort el 1932. Durant el temps que va durar aquest segon matrimoni, ella va continuar donant classes a Bryn Mawr a temps parcial.

Anna Johnson Wheeler va rebre nombroses distincions durant la seva carrera acadèmica: va ser la primera dona en donar les Colloquium Lectures (conferències anuals organitzades per la Societat Americana de Matemàtiques) (1927), també va ser la primera dona en poder dirigir-se al plenari en el congrés anual de la societat (1923), va rebre dos doctorats honoris causa, va ser editora de la revista Annals of Mathematics (1927-1945) i el 1939 va ser una dels fundadors de la revista Mathematical Reviews.

El seu camp de recerca va ser principalment el de les equacions integrals i l'àlgebra lineal. Va substituir Charlotte Angas Scott com a cap del departament de matemàtiques de Bryn Mawr i, com ella, va lluitar per convertir-lo amb un potent departament reconegut. El 1933 va lluitar per aconseguir tenir com professora Emmy Noether qui, malauradament, va morir poc després.

Bibliografia

• Akritas, Alkiviadis «Anna Johnson and her Seminal Theorem of 1917» (en anglès). Computer tools in education, Vol. 2, 2016, pàg. 13-35. ISSN: 2071-2359.
• Case, Bettye Anne. «Reminiscences about Anna Johnson Pell Wheeler». A: Bettye Anne Case (ed.). A Century of Mathematical Meetings (en anglès). American Mathematical Society, 1996, p. 311-320. ISBN 0-8218-0465-0. 
• Grinstein, Louise S.; Campbell, Paul J. «Anna Johnson Pell Wheeler: Her life and work» (en anglès). Historia Mathematica, Vol. 9, Num. 1, 1982, pàg. 37-53. DOI: 10.1016/0315-0860(82)90136-7. ISSN: 0315-0860.
• Oakes, Elizabeth H. «Wheeler, Anna Johnson Pell». A: Elizabeth Oakes (ed.). Encyclopedia of World Scientists (en anglès). Infobase Publishing, 2007, p. 762-763. ISBN 978-0-8160-6158-7. 
• Ogilvie, Marilyn; Harvey, Joy; Rossiter, Margaret. The Biographical Dictionary of Women in Science (en anglès). Routledge, 2014, p. 1369. ISBN 978-0-415-92040-7. 
• Oliveira, Daniele Aparecida de; Cavalari, Mariana Feiteiro «Obstáculos enfrentados por Mulheres matemáticas na Academia no Século XX: Um estudio em seis biografias» (en portuguès). Revista Brasileira de História da Matemática, Vol. 19, Num. 38, 2019, pàg. 1-21. Arxivat de l'original el 2020-07-12. ISSN: 1519-955X [Consulta: 11 maig 2020]. Arxivat 2020-07-12 a Wayback Machine.

Enllaços externs

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Anna Johnson Pell Wheeler» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
• Riddle, Larry. «Anna Johnson Pell Wheeler». Agnes Scott College, 2019. [Consulta: 11 maig 2020]. (anglès)