Anna Petrus
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1978  (45/46 anys)Menorca (Balears) |
| Formació | Universitat Pompeu Fabra - comunicació audiovisual |
| Activitat | |
| Ocupació | cineasta, crítica de cinema |
| Ocupador | Universitat Internacional de Catalunya |
 
| |
Anna Petrus (Menorca, 1978) és una cineasta menorquina. Paral·lelament a la seva vessant de creadora, exerceix la crítica de cinema en mitjans com Dirigido por, La Vanguardia o Ara. També ha comissariat esdeveniments com el cicle «Cinergies» (2008) al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) i ha coordinat «In Between Days» (2009), correspondència filmada entre els cineastes Isaki Lacuesta i Naomi Kawase. Des del 2009 és programadora del festival DocsBarcelona.[1]
Trajectòria
[modifica]Es va llicenciar en Comunicació Audiovisual a la Universitat Pompeu Fabra i va estudiar cinema als tallers impartits per Víctor Erice i Pedro Costa. L'any 2000 va dirigir el seu primer curtmetratge de ficció, Gínjols grocs, quan són verds, que va ser seleccionat en diversos festivals nacionals. Uns anys més tard, va començar a interessar-se pel gènere documental i l'any 2006 va dirigir Es Llogaret, produït per Televisió de Catalunya per al programa Taller.doc del Canal 33. Durant el 2009 va dirigir el seu segon documental titulat L'oblit a l'oli en què tracta la depredació turística del paisatge de Menorca a través de la pintura del seu avi. Petrus ha explorat també la relació entre el cinema i els museus, i ha dirigit projectes com, per exemple, La paraula viva (2007), videoinstal·lació produïda pel CCCB i inclosa a l'exposició «Cultura catalana. Singular i universal» de la Fira del Llibre de Frankfurt de 2007.[2]
Entre els seus treballs cinematogràfics figuren el curtmetratge Trumpet (2011),[3] Aniversari (2013), estrenat al Festival Internacional de Cinema de Mont-real[4] i Bohèmia (2017), premiat al Most Festival i al Long Beach Internacional Film Festival de Nova York.[5]
L'any 2020 va publicar Ulls de gat, el seu primer guió per a un llargmetratge de ficció. L'obra tracta sobre les ferides de la infància i com aquestes impedeixen de ser lliures en la vida adulta. Això es veu reflectit en la història de la Mia, una ballarina embarassada d'una nena que té una estranya fòbia als gats que la connecta amb la seva infància i, a poc a poc, es va sentint insegura amb els canvis corporals de l'embaràs, fet que fa sorgir connexions amb el seu passat i altres temes de la seva infància que encara ha de resoldre. La pel·lícula pretén visibilitzar tots els tipus de violència que encara s'exerceixen sobre el cos de la dona i vol presentar històries que trenquin estereotips.[6]
Referències
[modifica]- ↑ «Anna Petrus». CCCB. [Consulta: 5 març 2022].
- ↑ «Anna Petrus Dones Visuals». [Consulta: 5 març 2022].
- ↑ «Continuarà - "Trumpet" d'Anna Petrus» (en castellà). RTVE, 09-05-2012. [Consulta: 5 març 2022].
- ↑ «Anna Petrus presenta 'Aniversari' en el festival de cinema de Montreal». dBalears, 25-08-2013. [Consulta: 5 març 2022].
- ↑ «Entrevista | Anna Petrus - Mención XVII Premio SGAE de Guion Julio Alejandro» (en català). Fundació SGAE, 20-11-2020. [Consulta: 24 octubre 2024].
- ↑ Atienza, Rubén P. «Anna Petrus recibe una mención por su guión ‘Ulls de gat' en un premio de la SGAE» (en castellà), 23-11-2020. [Consulta: 30 octubre 2024].