Anna d'Habsburg (1280-1327)
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1280 (Gregorià) Viena (Àustria) |
| Mort | 19 març 1327 (46/47 anys) Legnica (Polònia) |
| Activitat | |
| Ocupació | aristòcrata |
| Altres | |
| Títol | Nobile |
| Família | Dinastia dels Habsburg |
| Cònjuge | Hermann Ier de Brandebourg (1295 (Gregorià)–) |
| Fills | Jutta von Brandenburg, Matilde de Brandenburg, Agnès de Brandenburg-Salzwedel, John V, Margrave of Brandenburg-Salzwedel, Euphemia von Schlesien-Breslau |
| Pares | Albert I d'Alemanya i Elisabet de Tirol |
| Germans | Caterina d'Habsburg Elisabet d'Àustria Judit d'Oettingen Agnès d'Àustria Frederic I d'Habsburg Albert II d'Àustria Rodolf III d'Habsburg Leopold I d'Àustria Otó I d'Habsburg Enric el Gentil |
Anna d'Habsburg, (Viena 1275/80-1327), filla primogènita de l'emperador Albert I d'Habsburg i d'Elisabet de Tirol, i serà educada en la cort per ser casada, com era el habitual en la seva època per a les dones.[1]
Biografia
[modifica]Família
[modifica]Els seus germans més notables van ser Rodolf I de Bohèmia, Frederic el Bell, Leopold I duc d'Àustria, Albert II d'Àustria, el duc Otó d'Àustria i Agnès, reina d'Hongria.
Els avis materns d'Ana eren Meinard II de Gorízia-Tirol, duc de Caríntia, i la seva esposa Elisabet de Baviera, reina d'Alemanya. Els seus avis paterns van ser Rodolf I d'Habsburg i la seva primera esposa, Gertrudis de Hohenberg. Les seves ties paterns i oncles incloïen a Rodolf II duc d'Àustria, Matilde, duquessa de Baviera, Clemència, reina d'Hongria, i Judit, reina de Bohèmia.
Primer matrimoni
[modifica]Anna es va casar en primeres noces el 1295 a Graz, amb Herman, marcgravi de Brandenburg-Salzwedel. Van tenir quatre fills:
- Judit de Brandenburg (1301-1353), hereva de Coburg, casada amb el comte Enric VIII de Henneberg
- Joan (1302-1317), va succeir al seu pare, però va morir jove
- Matilde de Brandenburg (morta en 1323) es va casar amb Enric IV el Fidel
- Agnès de Brandenburg (1297-1334), hereva d'Altmark (Antiga Marca), es va casar amb el marcgravi Valdemar de Brandenburg, (1281-1381) i el 1319 amb el duc Otó de Brunswick-Gotinga (1290-1344).
En 1308, Herman va morir, i el seu fill Joan el va succeir.
Segon matrimoni
[modifica]En 1310 Anna es va casar amb Enric VI de Silesia, duc de Breslàvia, fill d'Enric V el Gros i la seva esposa Isabel de Kalisz.[2][3]Van tenir tres filles:
- Elisabet de Brieg (c. 1311-20 de febrer 1328), es va casar abans de 10 de gener 1322 amb el duc Conrad I d'Oleśnica.
- Eufèmia de Brieg (Ofka) (vers 1312 - 21 de març posterior a 1384), es va casar abans de 29 de novembre de 1325 amb el duc Boleslau el Vell de Niemodlin (Falkenberg).
- Margarita de Brieg (vers 1313 - 8 de març 1379), abadessa de Santa Clara en Breslàvia (1359).
Anna va morir el 19 de març de 1327 a Legnica. Va deixar al seu marit vidu, i no havia pogut tenir un fill home. Quan el seu marit va morir deu anys més tard, el ducat de Breslau o Breslavia es va fusionar amb la corona de Bohèmia.
Referències
[modifica]- ↑ Habsburgo 2
- ↑ Enrique fue también Duque de Brzeg y Legnica entre 1296 y 1311 como co-gobernante con dos hermanos, que se repartieron los ducados de Silesia entre ellos en 1311.
- ↑ Complete Genealogy of the House of Piast: Silesia