Otó I d'Habsburg

Otó I d'Habsburg
	;
Nom original	(de) Otto der Fröhliche
Biografia
Naixement	23 juliol 1301 ; Viena (Àustria)
Mort	17 febrer 1339 (37 anys); Neuberg an der Mürz (Àustria)
Sepultura	Neuberg Abbey (en)
Monarca
Activitat
Ocupació	sobirà
Família
Família	Dinastia dels Habsburg
Cònjuge	Anna de Bohèmia (1335 (Gregorià)–); Elisabet de Baviera (1325 (Gregorià)–)
Fills	Frederic II d'Habsburg; () Elisabet de Baviera; Leopold II d'Àustria; () Elisabet de Baviera
Pares	Albert I d'Alemanya i Elisabet de Tirol
Germans	Elisabet d'Àustria; Agnès d'Àustria; Caterina d'Habsburg; Anna d'Habsburg; Judit d'Oettingen; Frederic I d'Habsburg; Albert II d'Àustria; Rodolf III d'Habsburg; Leopold I d'Àustria; Enric el Gentil

Otto I d'Habsburg, conegut també com a Otó IV de Caríntia, dit l'Alegre (23 de juliol de 1301 – 17 de febrer de 1339) fou duc d'Àustria i Estíria (i després en títol també duc de Caríntia i marcgravi de Carniola) i el fill més jove d'Albert I d'Alemanya i Elisabet de Tirol. Va néixer a Viena i fou germà de Frederic el Bell and Albert II el Savi. Va governar des de 1330 a la seva mort, conjuntament amb el seu germà Albert II. El seu malnom era degut a la vida festiva que portava la seva cort. Es va casar el febrer de 1335.

A la mort d'Enric de Caríntia, l'emperador Lluís IV va donar el ducat Caríntia, la marca de Carniola i la part sud del comtat de Tirol, com a feu a Otó i el seu germà en una cerimònia a Linz el 2 de maig de 1335. Otó fou entronitzat com a doc d'acord amb l'antic ritu carinti o Zollfeld, i des de llavors es va ocupar principalment del govern del ducat i la marca més que del ducat d'Àustria i el d'Estíria el govern dels quals va estar principalment en mans del seu germà, tot i que mai es va pactar una divisió formal.

Va fundar l'abadia de Neuberg a Neuberg an der Mürz a Estíria, i la capella de Sant Jordi a l'església dels agustins a Viena. El 1337 va fundar l'orde de Cavalleria Societas Templois per la croada contra els pagans prussians i lituans.

Va morir a Neuberg an der Mürz el 1339. Els seus fills el van succeir en indivísió entre ells i amb el seu oncle, però morts tots dos encara menors d'edat, la línia es va extingir.

Matrimoni i fills

El 15 de maig de 1325 es va casar en primeres noces amb Elisabet de Baviera, filla d'Esteve I de Baviera i de Jutta de Schweidnitz. Van tenir dos fills:

Frederic II (10 de febrer de 1327 – 11 de desembre de 1344). Co-governant junt amb el seu germà petit.
Leopold II (1328 – 10 d'agost de 1344). Co-governant junt amb el seu germà gran.

Elisabet va morir el 25 de març de 1330. Otó va restar vidu cinc anys. El 16 de febrer de 1335 es va casar en segones noces a Znojmo amb Anna de Bohèmia filla de Joan I de Bohèmia i de la seva primera muller Elisabet de Bohèmia, i germana de l'emperador Carles IV. D'aquest matrimoni no hi va haver fills i Anna va morir el 3 de setembre de 1338, sis mesos abans que el seu marit.

Otró va tenir a més quatre fills bastards dels que no se sap qui fou la mare o mares, ni res de la seva vida: