Vés al contingut

Antón Fivébr

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAntón Fivébr
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement22 novembre 1888 Modifica el valor a Wikidata
Praga (Txèquia) Modifica el valor a Wikidata
Mort26 febrer 1973 Modifica el valor a Wikidata (84 anys)
Praga (Txèquia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófutbolista, pintor, entrenador de futbol Modifica el valor a Wikidata
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipMigcampista Modifica el valor a Wikidata
Trajectòria Modifica el valor a Wikidata
  Equip Nombre de partits/curses jugades Nombre de punts/gols anotats
1908–1914 AC Sparta Praga
1919–1920 AC Sparta Praga
1921–1922 Brescia Calcio

Antón Fivébr, també conegut com a Antonín Fivébr (Praga, 22 de novembre de 1888 - 26 de febrer de 1973) va ser un futbolista i entrenador txecoslovac que jugava com a migcampista.

Va començar com a futbolista el 1908, en l'AC Sparta Praga, on va estar 12 anys. El 1920 va marxar a Itàlia per competir amb el Brescia Calcio, equip en el qual es va convertir en entrenador.[1] El juliol de 1923 es converteix en el primer entrenador de la història del València Club de Futbol,[1] per després passar mitja temporada a l'Elx Club de Futbol, on seria el responsable que l'equip il·licità lluïsca una franja verda en la samarreta.[2][3] Algunes fonts citen que en algun moment va entrenar a la selecció de futbol de Rússia. El 1928 comença com a entrenador del Reial Oviedo, amb el qual va debutar el 7 d'octubre en el clàssic derbi asturià que va acabar amb empat a dos gols. Va romandre un any a la capital asturiana, estada durant la qual va crear diversos equips infantils, va publicar anuncis en la premsa local animant als joves a iniciar-se en el futbol i va crear el Club Zabala que després aportaria diversos jugadors al Reial Oviedo, entre d'altres aportacions al planter,[4] tal com ja havia fet a València.[5]

El 1929 torna a Mestalla, començant la segona de les tres etapes com a entrenador valencianista. Hi romandria fins al 1931, després de l'ascens merengot a primera divisió, quan fitxa pel Llevant FC,[6] passant la temporada següent al Múrcia.[4] Tot sembla indicar que a finals de la temporada 1932-33 torna a l'equip cabanyaler, per a guanyar la Copa del Mediterrani,[6] romanent una temporada més fins que el 1934 inicia la tercera i última etapa en el València CF, on arriba com a recanvi de Jack Greenwell, sense massa èxit.[1]

El 1935 es va instal·lar en la Unió Soviètica i a l'any següent va començar a entrenar l'Spartak de Moscou, que s'acabava de fundar. Sols va estar dos mesos, passant posteriorment al Dinamo de Sant Petersburg, a l'Stalinets de Moscou i altres equips en Dnipropetrovsk i Zaporizhia.

El 1938 va tornar al seua Txecoslovàquia natal, on va entrenar a diversos equips locals com FK Viktoria Žižkov, Jednota Košhissi i FC Spartak Trnava.

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 Bosch, Josep. «El llegat d'Anton Fivébr». ValenciaPlaza, 13-10-2018. [Consulta: 21 juliol 2019].
  2. «Anton Fivber: a Altabix desde Mestalla». Diario Franjiverde, 19-11-2013. Arxivat de l'original el 2019-07-21. [Consulta: 21 juliol 2019].
  3. Argudo, Javi. «El origen de la franja verde en la camiseta del Elche CF». Futbolretro, 24-07-2018. [Consulta: 21 juliol 2019].
  4. 4,0 4,1 David Alonso «Antón Fivébr. El checo que fundó la cantera ovetense.» (en castellà). Revista oficial del Real Oviedo, 5, 11-2009, pàg. 5. AS-249-09 [Consulta: 13 abril 2009].
  5. Lizondo, Josep. «Centenari sense Praga». Valencia Plaza, 10-07-2019. [Consulta: 21 juliol 2019].
  6. 6,0 6,1 Bens i Carrion, Felip. Historia del Llevant UD. Tomo II, 1922-1939, del camp de la creu a la fusión el Llevant FC y el Gimnàstic FC entre la ilusión y el descanso. El Cabanyal, València: L'Oronella, 2009, p. 332. ISBN 9788496472297.