Felip Bens i Carrión
Aparença
Aquest article podria incomplir els criteris generals d'admissibilitat. |
Aquest article o secció no és enciclopèdic i sembla un currículum. |
(2017) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1969 (54/55 anys) València |
Activitat | |
Ocupació | periodista, escriptor, editor |
Felip Bens i Carrión (El Cabanyal, Ciutat de València, 1969) és un escriptor, periodista i editor valencià.[1][2]
Actualment escriu les columnes esportives setmanals Bombeja Agustinet!, publicades a Levante-EMV i abans a Superdeporte, i Peleando a la contra i Veles e Vents en ValenciaPlaza. Com a escriptor, ha escrit llibres dedicats al Cabanyal, al futbol i altres de ficció.[3] És fundador i membre del consell de redacció de la Revista Lletraferit.[4][5]
Ha publicat l'obra en quatre volums Historia del Llevant UD,[6][7] i entre la bibliografia dedicada al Cabanyal hi destaquen l'antologia d'arquitectura Houses From El Cabanyal,[8] i La Cuina del Cabanyal.[9] En narrativa, ha publicat Dones e altri, El cas Forlati [3] i Toronto.
Obres
[modifica]- Les sabates de pell de puça (1993) Lo Rat Penat. ISBN 9788460457565
- I en despertar (1996) Ajuntament de València. Coautor junt amb Sandra López i Balaguer. ISBN 8489747016
- Senyera Valenciana: la bandera de tots (2005) Diputació de València. (Amb Andreu Tintorer i Peiró)
- Houses from El Cabanyal/Les cases del Cabanyal (2007/2013) Drassana.
- Historia del Llevant UD (2009-2011) Ed. L'Oronella. (Amb José Luis García Nieves)
- La Cuina del Cabanyal (2012) Drassana.
- El cas Forlati (2012) L'Oronella. Reeditat en 2016 en Llibres de la Drassana, afegint el subtítol L'home que volia ser Marlowe.[10]
- València al mar (2016) Llibres de la Drassana.
- Dones e Altri (2018) Llibres de la Drassana.
- Toronto. L'exili de Larry Forlati (2022) Llibres de la Drassana.
Premis i reconeiximents
[modifica]- 1993 - XII Premi Constantí Llombart de Narrativa en Valencià (dins dels Premis literaris Ciutat de València) per I en despertar.[11]
- 2012 - XI Premi Federic Feases de novel·la (organitzat per El Piló de Burjassot) per El cas Forlati.[12]
Referències
[modifica]- ↑ «Felip». Qui és Qui? ep. 25. À Punt Mèdia, 2018.
- ↑ «El ABCD de Felip Bens» (en castellà), 21-06-2019. [Consulta: 13 juny 2020].
- ↑ 3,0 3,1 «"És necessari no confondre abusos amb jocs de seducció"». El Mundo, 14-02-2018. [Consulta: 18 gener 2019].
- ↑ «Lletraferit i CulturPlaza s'alien: Ediciones Plaza es converteix en editora de la revista cultural valenciana». ValenciaPlaza. [Consulta: 18 gener 2019].
- ↑ Martínez Sanchis, Francesc. Premsa valencianista: Repressió, resistència cultural i represa democràtica (1958-1987). Bellaterra: UAB, 2016, p. Edició electrònica. ISBN 978-84-490-6089-2.
- ↑ Añó Sanz, Vicent. Passió per l'esport: De la pràctica als grans esdeveniments. València: Publicacions de la Universitat de València, 2010, p. 165. ISBN 978-84-370-8477-0.
- ↑ «José Luis García y Felip Bens: "No se puede entender la historia del fútbol valenciano sin pasar por el Levante y el Gimnástico"». Levante-EMV, 12-07-2007. [Consulta: 18 gener 2019].
- ↑ Vara, Pilar Almenar «‘Houses from El Cabanyal'». El País [Madrid], 27-12-2013. ISSN: 1134-6582.
- ↑ «La cuina pròpia del Cabanyal». Vilaweb, 13-06-2015.
- ↑ Joan Carles Martí «Felip Bens: «Es pot escriure un valencià pròxim seguint la normativa oficial»». Levante-EMV, 10-01-2016.
- ↑ «Fitxa de la publicació «I en despertar». Recursos culturals de l'Ajuntament de València. Llistat de llibres.».
- ↑ «Felip Bens guanya el XI Premi Federic Feases de novel·la». Levante-EMV, 9-5-2012 [Consulta 12-1-2022]