Antic eslau
Словѣньскъ ѩꙁꙑкъ i Словѣньскъ  | |
|---|---|
 | |
| Tipus | llengua morta, llengua antiga i llengua extinta |
| Ús | |
| Autòcton de | eslaus, Europa de l'Est i Europa del Sud |
| Estat | Rus de Kíev, Bulgària, Gran Moràvia i Primer Imperi Búlgar |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües indoeuropees llengües balto-eslaves llengües eslaves llengües eslaves meridionals | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alfabet ciríl·lic arcaic i glagolític |
| Nivell de vulnerabilitat | 2 vulnerable |
L'antic eslau, també conegut com a antic eslau eclesiàstic, antic búlgar o eslavònic,[1] va ser la primera llengua eslava literària, basada en el dialecte eslau de la regió de Tessalònica, i emprada al segle ix pels germans romans d'Orient Ciril i Metodi, que el van utilitzar per a la traducció de la Bíblia i altres textos antics eclesiàstics grecs, i per a alguns dels seus propis escrits. Va exercir un gran paper en la història de les llengües eslaves i va servir de base i model per a l'eslau eclesiàstic, llengua litúrgica d'algunes esglésies ortodoxes o d'altres esglésies cristianes de ritu bizantí. El text més extens que es conserva en aquesta llengua es troba en el Codex Suprasliensis.
Referències
[modifica]
Hi ha una edició en antic eslau de la Viquipèdia
- ↑ «Antic eslau». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
