Antiepilèptic
| Dades clíniques | |
|---|---|
| Grup farmacològic | medicament i agent del sistema nerviós central  |
| Codi ATC | N03A |
| ChEBI | 35623 |
Els antiepilèptics (també conegut com a fàrmacs anticonvulsius) són un grup divers de fàrmacs utilitzats en el tractament de les crisis epilèptiques.[1] Els anticonvulsius també s'utilitzen cada vegada més en el tractament del trastorn bipolar[2] i el trastorn límit de la personalitat,[3] ja que molts semblen actuar com estabilitzadors de l'estat d'ànim, i per al tractament del dolor neuropàtic.[4] Els anticonvulsius suprimeixen l'excitació ràpida i excessiva de les neurones durant les convulsions[5] i prevenen la propagació de la convulsió dins el cervell.[6]
Els antiepilèptics convencionals poden bloquejar els canals de sodi o d'augmentar la funció de l'àcid γ-aminobutíric (GABA).[1] Diversos antiepilèptics tenen mecanismes d'acció múltiples o incerts.[7]
El consum continuat d'antiepilèptics pot arribar a causar una depressió major; estudis n'han relacionat l'ús amb un augment del risc de suïcidi.[8]
Fàrmacs
[modifica]A l'estat espanyol hi han comercialitzats:[9]
- Alcohols al·lílics aromàtics
- estiripentol (Diacomit)
- Barbitúrics
- fenobarbital (Luminal)
- Benzodiazepines
- clonazepam (EFG, Rivotril), diazepam (EFG, Valium), midazolam (EFG, Dormicum) ...
- Carboxamides
- carbamazepina (EFG, Tegretol), oxcarbazepina (EFG, Trileptal), eslicarbazepina (Zebinix)
- Derivats de la fructosa
- topiramat (EFG, Topamax)
- Anàlegs del GABA
- gabapentina (EFG, Neurontin), pregabalina (EFG, Lyrica)
- Àcids grassos
- àcid valproic (EFG, Depakine), vigabatrina (Sabrilex), tiagabina (Gabitril)
- Hidantoïnes
- fenitoïna (EFG, Epanutin)
- Pirimidindiones
- primidona (Mysoline)
- Pirrolidines
- brivaracetam (Briviact), levetiracetam (EFG, Keppra)
- Succinimides
- etosuximida (Etosuximida, Zarontin),
- Sulfonamides
- zonisamida (EFG, Zonegran)
- Triazines
- lamotrigina (EFG, Lamictal)
- Altres
- perampanel (Fycompa)
Com a planta amb propietats anticonvulsives cal destacar el càlam.[10]
Referències
[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 McNamara, J.O.; Hardman, J.G.. «20. Drugs Effective in the Therapy of the Epilepsies». A: Goodman and Gilman's The Pharmacological Basis of Therapeutics (en anglès). 9a edició. McGraw-Hill, 1996, p. 461.
- ↑ Keck, Jr., Paul E.; McElroy, Susan L.; Strakowski, Stephen M. «Anticonvulsants and antipsychotics in the treatment of bipolar disorder.». The Journal of Clinical Psychiatry, 59, Suppl 6, 1998, pàg. 74–82. PMID: 9674940.
- ↑ American Psychiatric Association, and American Psychiatric Association. Work Group on Borderline Personality Disorder. Practice guideline for the treatment of patients with borderline personality disorder. American Psychiatric Pub, 2001.
- ↑ Rogawski, Michael A.; Löscher, Wolfgang «The neurobiology of antiepileptic drugs». Nature Reviews Neuroscience, 5, 7, 2004, pàg. 553–564. DOI: 10.1038/nrn1430. PMID: 15208697.
- ↑ McLean, M J; Macdonald, R L «Sodium valproate, but not ethosuximide, produces use- and voltage-dependent limitation of high frequency repetitive firing of action potentials of mouse central neurons in cell culture.». Journal of Pharmacology and Experimental Therapeutics, 237, 3, 6-1986, pàg. 1001–1011.
- ↑ Harden, C. L. «New antiepileptic drugs». Neurology, 44, 5, 01-05-1994, pàg. 787–787. DOI: 10.1212/WNL.44.5.787.
- ↑ Stafstrom, Carl E. «Mechanisms of action of antiepileptic drugs: the search for synergy» (PDF) (en anglès). Pediatric Neurology Section, Department of Neurology, University of Wisconsin, Madison, Wisconsin, USA, 2010. Arxivat de l'original el 2013-11-03. [Consulta: 30 desembre 2021].
- ↑ Patorno, Elisabetta; Rhonda L. Bohn, Peter M. Wahl, Jerry Avorn, Amanda R. Patrick, Jun Liu, Sebastian Schneeweiss «Anticonvulsant Medications and the Risk of Suicide, Attempted Suicide, or Violent Death». JAMA, 303, 14, 2010, pàg. 1401-1409. DOI: 10.1001/jama.2010.410.
- ↑ AEMPS. 2016
- ↑ «Antiepilèptic». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.