Vés al contingut

Josep Maria Solé i Sabaté

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJosep Maria Solé i Sabaté
Imatge
(2001) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1950 Modifica el valor a Wikidata (73/74 anys)
Lleida Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiJosep Termes i Ardèvol Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióhistoriador, escriptor, director de programa, professor d'universitat, museòleg, presentador Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Autònoma de Barcelona
Museu d'Història de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Interessat enGuerra Civil espanyola Modifica el valor a Wikidata
Premis
IMDB: nm2804488 TMDB.org: 1793257 Modifica el valor a Wikidata

Josep Maria Solé i Sabaté (Lleida, 1950) és un historiador català, especialitzat en la Guerra civil espanyola i la seva postguerra.[1] També ha dirigit i presentat programes de ràdio i televisió, amb tertúlies sobre l'actualitat o sobre la història recent de Catalunya.[2]

Biografia

[modifica]

És catedràtic en història contemporània per la Universitat de Barcelona i llicenciat en filosofia. Va ser professor d'Història contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona. És autor de 14 llibres sobre la Guerra Civil i la postguerra. Va obtenir el Premi de Recerca del Congrés de Cultura Catalana. Va ser delegat del Centre d'Història Contemporània de Catalunya en la recuperació de la documentació catalana a l'exili (1985-1991). Va ser el primer director del Museu d'Història de Catalunya, entre el 1996 i el 2000. L'any 2006 la Generalitat el va nomenar coordinador general del Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l'Ebre.[3] El 10 d'octubre de 2011 va ser nomenat director de l'Institut d'Estudis Ilerdencs, en substitució d'Albert Turull.[4][5]

Va ser el director i presentador del programa de ràdio Postres de músic, un programa de tertúlies sobre l'actualitat política i cultural de Catalunya a Catalunya Ràdio, fins que el van fer fora, l'any 2004.[6] El 2009 torna a Catalunya Ràdio com a col·laborador del programa En guàrdia.

Fou cosí de l'activista Oriol Solé Sugranyes, mort l'any 1976 durant l'escapada de la presó de Segòvia[7]

Publicacions destacades

[modifica]
  • Cronologia de la repressió de la llengua i la cultura catalanes (1936-1975), junts amb Joan Villarroya i Font, (1993)[8]
  • Història de la Generalitat de Catalunya i els seus presidents.
  • «Sine ira et studio (Tàcit, “sense ira ni parcialitat”)» (2008)[9]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Josep Maria Solé i Sabaté». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ Esculies, Joan «El cavaller de l'ideal». Sàpiens [Barcelona], núm. 121, 10-2012, p.22-28. ISSN: 1695-2014.
  3. ↑ S.N., «Solé i Sabater, coordinador general del Consorci dels Espais de la Batalla de l'Ebre», TV3, 9 de novembre de 2006
  4. ↑ David Marín, «Solé i Sabaté dirigeix l'IEI», El Punt Avui, 11 d'octubre 2011, pàgina 43
  5. ↑ «Josep M. Solé i Sabaté, nou director de l'IEI», Vilaweb, 10 d'octubre 2011
  6. ↑ Mossen Tronxo, «Declaracions de Josep Maria Solé i Sabaté», Racó Català, 9 de setembre de 2004
  7. ↑ «Les MIL cares d'Oriol Solé Sugranyes». [Consulta: 28 desembre 2020].
  8. ↑ Barcelona, Curial Edicions Catalanes, 1993, pàgines 246, ISBN 9788472569577
  9. ↑ Sine ira et studio, Gimbermat, 2008, volum 50, pàgines 13-27, ISSN 0213-0718
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Josep_Maria_Solé_i_Sabaté&oldid=32311906»