Antoni Calderer Morales
 |
El contingut d'aquest article, o una part, pot comportar una violació dels drets d'autor. Si sou l'autor d'aquest text i desitgeu publicar-lo a la Viquipèdia sota els termes de la llicència de Creative Commons CC-BY-SA-4.0, seguiu les instruccions de la pàgina Viquipèdia:Autoritzacions. Altrament, si no es pot determinar la legalitat de la llicència d'ús podrà procedir-se a la supressió segons els criteris i terminis establerts. El text o fragment del text apareix a: https://www.enciclopedia.cat/diccionari-de-la-literatura-catalana/antoni-calderer-morales Informeu els editors principals a les seves pàgines de discussió d'usuari afegint-hi
{{subst:Avís copyvio web|pg=Antoni Calderer Morales|url=https://www.enciclopedia.cat/diccionari-de-la-literatura-catalana/antoni-calderer-morales}}--~~~~ |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1885  Barcelona |
| Mort | 1964 (78/79 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | poeta, traductor |
Antoni Calderer Morales (Barcelona, Barcelonès, 1885 — 1964) va ser una poeta i traductor català.[1]
Va ser un difusor constant de l'obra d'Ibsen, que elogià a la conferència, pronunciada a l'Ateneu Enciclopèdic Popular el 1909, Elements del teatre del futur (1910), i va traduir Solness, el constructor (1911). És autor de drames com Contra el destí (1911) i El camí de la vida (1913). La seva obra poètica és recollida a El poema de la nit (1907) i Dones i roses (1909). Fundà la col·lecció “Biblioteca Amor i Lletres”, destinada a publicar per subscripció obres d'autors joves.
Va traduir Corpus de Sang el 1930.[2]
Referències
[modifica]- ↑ «Antoni Calderer Morales | enciclopèdia.cat». [Consulta: 21 maig 2020].
- ↑ sinnombre. «El romanticisme literari en l'origen del catalanisme (6)» (en espanyol europeu), 21-12-2014. [Consulta: 21 maig 2020].