Antoni Ferran i Satayol
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1786  Barcelona | ||
| Mort | 4 abril 1857 (70/71 anys) Barcelona | ||
| Activitat | |||
| Lloc de treball | Barcelona | ||
| Ocupació | pintor | ||
| Membre de | |||
| Família | |||
| Fills | Manuel Ferran i Bayona | ||
Antoni Ferran i Satayol (Barcelona, 1786 - 4 d'abril de 1857)[1] va ser un pintor català, vinculat tota la vida a l'escola de la Llotja de Barcelona, on va ser alumne i posteriorment professor. Conreà una pintura neoclàssica pesant, contaminada encara de barroquisme. Les seves principals obres es conserven a col·leccions dels seus descendents i a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, de la que fou membre des del 1850. Es considera obra seva (tot i que també ha estat atribuït a Josep Arrau) el quadre La Patuleia que representa el motí popular de 1835 i que es conserva al Museu d'Història de Barcelona. El seu fill, Manuel Ferran i Bayona, també fou pintor.[2][3]
Referències
[modifica]- ↑ «Defuncions. Any 1857. Llibre 2. Registre núm.102. (pdf pàg.53)». Arxiu Municipal contemporani de Barcelona, 04-04-1857.
- ↑ «Neoclassicisme». Web. Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: juliol 2013].
- ↑ Torrella, Engràcia (coord). Inanimats? La natura morta a la col·lecció. Sabadell: Museu d'Art de Sabadell, 2009, p. 21. ISBN 978-84-87221-98-9.
Enllaços externs
[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Antoni Ferran i Satayol
- Catàleg de l'Acadèmia de Sant Jordi Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine.