Vés al contingut

Antoni Ferrandis Monrabal

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Antoni Ferrandis)
Plantilla:Infotaula personaAntoni Ferrandis Monrabal
Imatge
Monument a Ferrandis, de Rafael Orellano, al passeig Marítim de València Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement28 febrer 1921 Modifica el valor a Wikidata
Paterna (Horta Nord) Modifica el valor a Wikidata
Mort16 octubre 2000 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
València Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortmalaltia pulmonar obstructiva crònica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactor Modifica el valor a Wikidata
Activitat1950 Modifica el valor a Wikidata - 2000 Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0273888 Allocine: 55447 Allmovie: p23192 TMDB.org: 144516
Find a Grave: 6943021 Modifica el valor a Wikidata

Antoni Ferrandis Monrabal (Paterna, l'Horta Oest, 28 de febrer de 1921 - València, 16 d'octubre de 2000) va ser un actor valencià.[1] Nascut el 28 de febrer del 1921 a Paterna (València). Passada la Guerra d'Espanya va ser mestre, ja que havia iniciat estudis de Magisteri, tot i que la seua verdadera passió seria el teatre. El seu primer paper al teatre va ser a Edipo, al costat de Francisco Rabal, el 1950. En els seus temps de jove va destacar en diverses pel·lícules, anys més tard va ser un dels grans protagonistes del cinema espanyol. Conegut per interpretar el personatge Chanquete en la sèrie de televisió Verano azul el 1981. Va morir el 16 d'octubre del 2000 a l'hospital Quirón de València a 79 anys per problemes cardiorespiratoris.

Biografia

[modifica]

La professió d'actor no va ser el seu primer treball, ja que va estudiar magisteri i en finalitzar els seus estudis va començar a exercir com a mestre. No obstant això, com que era un gran aficionat al teatre, compaginava la seva professió amb la seva participació en obres representades per companyies petites. Però l'any 1952 li va sorgir una gran oportunitat, quan li van oferir un paper en la representació de "La muerte de un viajante", ni més ni menys que amb Francisco Rabal com a company de repartiment. Antonio va saber aprofitar aquesta oportunitat, i la seva bona interpretació li va fer possible introduir-se en la companyia del Teatre María Guerrero.

Pel que fa al cinema, el seu debut va tenir lloc el 1953, amb la pel·lícula "Ha desaparecido un pasajero", dirigida per Alejandro Perla. Després d'aquest treball, Ferrandis va començar a treballar en una pel·lícula després d'una altra, arribant a participar al llarg de la seva vida a més de cent llargmetratges, com "Tristana","El verdugo" o "L'escopeta nacional".

Alguns dels seus llargmetratges han marcat una fita en la història del cinema espanyol, com "Volver a empezar", de José Luis Garci, que va aconseguir per primera vegada un Óscar per a Espanya. O "Mi querida señorita", de Jaime d'Armiñán, que va causar commoció en ser tractat en una pel·lícula espanyola per primera vegada el tema del transvestisme amb una gran sensibilitat i respecte. Pel que fa a la televisió, va intervenir en una gran quantitat de programes de teatre i sèries, com "Canyes i fang", "Cuentos y leyendas", "Hora 11", "Estudio 1", "Del dicho al hecho" o "Tiempo y hora", entre altres.

Malgrat com de fructífera que va ser la seva carrera, i dels seus grans treballs tant en el teatre com en la petita i la gran pantalla, Ferrandis és recordat per gran part del seu públic pel seu paper de Chanquete en la sèrie "Verano azul", que li va atorgar de cop molta més fama de la qual havia pogut aconseguir amb tots els seus treballs. Això fins al punt que una gran part del públic el coneix pel nom de l'entranyable pescador al qual va donar vida, Chanquete, en comptes de pel seu propi.

Ferrandis va guanyar molts premis i reconeixements al llarg de la seva vida, dels quals podem destacar el Premi Nacional de Teatre el 1970, el Premi del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics en els anys 1972, 1975 i 1976, i el Premi Ondas l'any 2000. Antonio Ferrandis va morir el dia 16 d'octubre de l'any 2000. Ens ha deixat títols, a part dels ja citats, com "Extramuros", "Réquiem por un campesino español", "Jarrapellejos" o "Biba la banda!".[2]

Filmografia principal

[modifica]

Cinema

[modifica]

Televisió

[modifica]
  • Teatro de siempre (1972)
  • Ficciones(1973)
  • Noche de teatro (1974)
  • Suspiros de España (1974)
  • Cuentos y leyendas (1975)
  • Cañas y barro (1978)
  • Verano azul (1981)
  • Clase media (1987)
  • Primera función (1989)
  • Séptimo cielo, El (1989)
  • Del Miño al Bidasoa (1990)
  • Tango (1992)
  • Juntas, pero no revueltas (1996)

Teatre

[modifica]
  • Muerte de un viajante (1952) d'Arthur Miller
  • Historia de un resentido (1956), de Joaquín Calvo Sotelo
  • Tiestes (1956), de Séneca.
  • Las brujas de Salem (1957) d'Arthur Miller
  • El vendaval (1957), de Jean Anouilh
  • La herencia (1957), de Joaquín Calvo Sotelo
  • Tito Andrónico (1957).
  • La estrella de Sevilla (1957), de Lope de Vega.
  • Una muchachita de Valladolid (1958), de Joaquín Calvo Sotelo
  • El cielo dentro de casa (1958), d'Alfonso Paso
  • La visita de la vieja dama (1959), de Friedrich Dürrenmatt
  • Don Juan Tenorio (1959)
  • La Orestiada (1959), de Esquilo
  • Don Juan Tenorio (1959), de José Zorrilla
  • Comedia para asesinos (1960), de James Endharad
  • Eloísa está debajo de un almendro (1961), d'Enrique Jardiel Poncela
  • El anzuelo de Fenisa (1961), de Lope de Vega
  • Cerca de las estrellas (1962), de Ricardo López Aranda
  • La bella malmaridada (1962), de Lope de Vega
  • Soledad (1962) de Miguel de Unamuno
  • La difunta (1962). de Miguel de Unamuno
  • Los caciques (1962), de Carlos Arniches
  • La loca de Chaillot (1962).
  • El cerezo y la palmera (1962) de Gerardo Diego
  • Juana de Lorena (1962), de Maxwell Anderson
  • Los verdes campos del Edén (1963)
  • El jardín de los cerezos (1963), d'Antón Chéjov
  • El proceso del arzobispo Carranza (1964)
  • Intermezzo (1965), de Jean Giraudoux
  • Noche de San Juan (1965), de Ricardo López Aranda
  • La dama duende (1966), de Pedro Calderón de la Barca
  • El señor Adrián, el primo (1966)
  • La cabeza del Bautista,(1967) de Ramón María del Valle-Inclán
  • La rosa de papel, (1967) de Ramón María del Valle-Inclán
  • La enamorada del rey, (1967), de Ramón María del Valle-Inclán
  • Cuatro corazones con freno y marcha atrás (1968) Enrique Jardiel Poncela
  • Macbett (1973), d'Eugène Ionesco

Premis i nominacions

[modifica]
Any Premi Categoria Títol Resultat
1966 Fotogramas de Plata[3] Millor intèrpret de televisió Tiempo y hora Guanyador
1966 Premi del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics[3] Millor actor Posición avanzada Guanyador
1972 Premi del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics[3] Millor actor de repartiment Vente a ligar al Oeste Guanyador
1974 Premi del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics[3] Millor actor ¿... Y el prójimo? Guanyador
1974 Karlovy Vary International Film Festival[3] Millor actor ¿... Y el prójimo? Guanyador
1975 Círculo d'Escritores Cinematográficos[3] Millor actor secundari Los nuevos españoles
El amor del capitán Brando
Guanyador
1976 Círculo de Escritores Cinematográficos[3] Millor actor protagonista La casa grande Guanyador
1977 Círculo de Escritores Cinematográficos[3] Millor actor Retrato de familia Guanyador
1982 Fotogramas de Plata[3] Millor intèrpret de televisió Verano azul Nominat
1982 TP de Oro, Espanya[3] Millor actor Verano azul Guanyador
1982 Premis Oscar Oscar a la millor pel·lícula estrangera Volver a empezar Guanyador
1983 Fotogramas de Plata[3] Millor actor de cinema Volver a empezar Nominat
1989 Premis Goya[3] Millor actor Jarrapellejos Nominat
1992 Múrcia Setmana del Cinema Espanyol[3] Menció especial El juego de los mensajes invisibles Guanyador
2000 Premi Ondas Guanyador
Altres
  • Generalitat Valenciana: Distinció al Mèrit Cultural (1993)
  • Consell de Ministres: Medalla d'Or al Mèrit en Belles Arts (1993)
  • Premi Nacional de Teatre (1970)
  • "Fill Predilecte" de Paterna "
  • "Fill adoptiu de la ciutat de València"
  • "Fill adoptiu de la ciutat de Nerja"
  • Coet d'Or i Medalla d'Or d'Intercomparses de Paterna.
  • L'Encomana de l'Orde del Mèrit Civi

Referències

[modifica]
  1. «Antoni Ferrandis Monrabal». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Biografía de Antoni Ferrandis» (en castellà). biografias. [Consulta: 13 febrer 2014].
  3. 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 3,11 3,12 «Antonio Ferrandis-Awards» (en anglès). imdb. [Consulta: 13 febrer 2014].