Antoni Fuster Valldeperes
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1895 Reus (Baix Camp) |
| Mort | 1942 (46/47 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | pintor, escriptor, assagista |
Antoni Fuster Valldeperes, oficialment Antoni Fusté Valldeperes, (Reus, Baix Camp, 1895 - Barcelona, 1942) fou un pintor i escriptor català, fill d'Antoni Fuster Banús.
Fill d'un pintor va seguir l'art del seu pare però a causa d'una malaltia mental fou tancat a l'Institut Pere Mata (manicomi de Reus); es va recuperar però el 1914 fou tancat un altre cop a petició pròpia; recuperat, va tornar a recaure, i el 1922 el trobem fent una cura de repòs a l'Institut Pere Mata. Es dedicava més a escriure que a pintar i va col·laborar a la majoria dels diaris de l'època, especialment a La Veu del Camp, on publicava una secció fixa i a Foment, on col·laborava sota el pseudònim de "Lluch", i publicava quasi diàriament "Moments", un aplec de treballs publicats posteriorment en un volum.[1] També publicà a Reus. A la seva joventut col·laborà amb dibuixos i gravats a L'Escut de Reus. Publicà obres de teatre (Camp perdut, (1916), La Bruixa (1918)) i contes i rondalles (La Dama del retaule: conte (1919), El Príncep captiu: llegenda (1921), Perot i l'estel: rondalles del vell boter (1934)).[2] Aquesta última obra, Perot i l'estel, és, segons Magí Sunyer, la seva millor i més extensa novel·la, on deixa testimoni dels costums i festes d'altres temps, dels personatges típics i pintorescos, amb una atenció especial cap al món dels gitanos, i narra la confrontació entre el vell republicanisme i l'entrada de les idees catalanistes.[3] La seva obra pictòrica més coneguda és el cartell del Carnaval de 1919. El 1927 va obrir una botiga d'arts decoratives a Barcelona a la via Laietana. Va escriure contes, novel·les i obres de teatre, i va dirigir la revista Meridià: tribuna del Front Intel·lectual Antifeixista (1938-1939) de Barcelona.[1] La ciutat de Reus li ha dedicat un carrer.[4]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Olesti Trilles, Josep. Diccionari biogràfic de reusencs. Reus: l'Ajuntament, 1991, p. 296-297.
- ↑ Vidal, Plàcid «Antoni Fuster Valldeperas». Revista del Centre de Lectura, Any II, núm. 37, 1-VIII-1921, pàg. 252-254.
- ↑ Sunyer, Magí. "La literatura". A: Història general de Reus, vol. V. Reus: l'Ajuntament, 2003, p. 153. ISBN 8489688222
- ↑ Tricaz, Enric. Homes i dones pels carrers de Reus. Valls: Cossetània, 2010, p. 55. ISBN 9788497916929.