Carnaval
|
Aquest article tracta sobre la celebració. Si cerqueu la cançó homònima, vegeu «Espècies per catalogar#Carnaval». |
| |||
| Tipus | tema artístic  | ||
|---|---|---|---|
| Freqüència | anual | ||
| Període | hivern | ||
El carnaval (o carnestoltes, nom habitual als Països Catalans, també conegut a Mallorca i Menorca com a els Darrers Dies).[1][2][3] És una celebració pertanyent al calendari lunar. Per aquest motiu, és una festa mòbil que se celebra set setmanes després de la primera lluna plena passat el solstici d'hivern. Però el carnaval s'ha d'emmarcar dins un cicle sencer amb sentit propi, el cicle que precedeix la Quaresma. Per tant, des d'aquesta altra perspectiva, per situar el carnaval en el calendari hem de buscar la primera lluna plena posterior a l'equinocci de primavera. El diumenge següent és Diumenge de Pasqua i el diumenge de la setmana anterior és Diumenge de Rams. A partir d'aquest últim comptem quaranta dies enrere i arribem al Dimecres de Cendra, el primer dia de la Quaresma i l'últim del carnaval. El dijous anterior és l'inici tradicional de la setmana de carnaval o Dijous Gras. D'aquesta manera, el Dimecres de Cendra es mourà entre els dies 4 de febrer i 10 de març, i el Dijous Gras oscil·larà entre el 29 de gener i el 4 de març.[4]
En la vella societat rural, fortament estructurada pel cristianisme, el temps de carnestoltes oferia mascarades rituals d'arrel pagana i un lapse de permissivitat que s'oposava a la repressió dels instints i la severa formalitat litúrgica de la Quaresma. Actualment, el carnaval s'ha convertit en una festa popular de caràcter lúdic al voltant del rei Carnestoltes.
Històricament, han destacat diferents carnavals arreu de Catalunya diferenciats per les seves particularitats, com els de Barcelona, Sitges i Tarragona, d'estil més brasiler, i els de Vilanova i la Geltrú, Torelló i Solsona com a tradicionals. El 3 de febrer de 1937, una ordre datada a Burgos prohibia el Carnaval en tot el territori que controlaven les tropes franquistes, i la festa es va recuperar amb l'adveniment de la democràcia.[5]
Origen
[modifica]El carnaval també està molt relacionat amb la tradició cristiana. Se celebra uns dies abans del Dimecres de Cendra, dia en què comença la Quaresma. En la tradició cristiana, els quaranta dies que dura la Quaresma són un temps de sacrifici en els quals, per exemple, no es pot menjar gaire. Per això, durant el Carnaval hi ha més llibertat i es trenquen moltes regles. Cal aprofitar per fer tot allò que després no es podrà fer.
Dos personatges han representat històricament la lluita entre el que signifiquen el carnaval i la Quaresma. Per un costat, el rei Carnestoltes, un personatge gruixut, dragador, bevedor i esbojarrat. Per l'altre, la seva enemiga, la vella Quaresma, una vella de set cames que dejuna i no menja carn (però sí, peix).
Gastronomia
[modifica]
Des d'antic la gastronomia tradicional dels Països Catalans ha estat marcada per les estacions i les festes. Abans era costum criar un porc i fer una matança a l'any, o en algunes famílies, dues, una de les dues solia ser per carnaval i l'altra per Nadal.
La sardina i l'arengada són menges estretament lligades a la celebració del carnaval. L'últim dia de festa, Dimecres de Cendra, s'organitza a Barcelona un seguici fúnebre i satíric d'enterrament del rei Carnestoltes i enterrament de la sardina, que posa fi al període de disbauxa i marca el començament d'una època de devoció religiosa, la Quaresma. Aquest dia es fan nombrosos àpats populars als barris i en espais emblemàtics de la ciutat i es convida tothom a menjar sardines o arengades.[6]
L'origen de l'enterrament de la sardina prové de l'antiga tradició de sortir als afores a berenar l'últim dia de carnaval i fer aquest ritual per tancar el període de gresca. El fet d'enterrar la sardina també té certes connotacions carnals, perquè era el darrer dia que es permetien pràctiques sexuals abans d'entrar en l'abstinència religiosa.[6]
Als Països Catalans el carnaval s'associa amb menjar gras i proteínic: són típiques les coques de llardons i els llardons per ells mateixos, els ous, que de vegades eren les proteïnes més a l'abast, o també la sardina, etc. La coca de llardons, o en alguns llocs també altres coques, se solien acompanyar de crema catalana. Altres productes especials de carnaval són, per exemple, la botifarra d'ou.
El dijous de carnaval, o dijous gras, és també popularment conegut com a dia de la truita. Aquest dia és típic menjar ou, sobretot en forma de truita, truita d'ous, truita de patata, truita de botifarra o fins i tot truita de botifarra d'ou.
A Mallorca són menjars típics del carnestoltes: l'ensaïmada de tallades i la greixonera dels darrers dies.
Carnaval als països de parla alemanya
[modifica]El carnaval als països de parla alemanya està molt arrelat a les zones a tocar el riu Rin. En aquestes regions el carnaval se celebra ja des de principis del segle xix, tal com se celebra avui en dia. Les festes de Colònia, Düsseldorf i Magúncia (Mainz) a Alemanya, i de Basilea (Basel) a Suïssa són les més concorregudes.
Al sud-oest d'Alemanya, a la part germanoparlant de Suïssa i a l'oest d'Àustria aquesta festa s'anomena "Fastnacht", En altres parts d'Àustria i a Baviera s'anomena "Fasching". La resta de regions utilitzen la paraula "Karneval".
A Alemanya el carnaval comença oficialment el dia 11 de novembre a les 11 hores i 11 minuts. Aquest dia es presenten en públic el príncep i la princesa del carnaval.
El punt culminant de la festa té lloc durant una setmana, normalment al febrer. Els esdeveniments més importants d'aquesta setmana comencen amb el dijous gras (segons la regió s'anomena schmotzigen/unsinnigen/glombiga Donnerstag o Weiberfastnacht). A aquest li segueixen el "dissabte de clavells" (Nelkensamstag), el "diumenge de tulipes" (Tulpensonntag), el "dilluns de roses" (Rosenmontag) i finalment el dimarts de carnaval o de violetes (Fastnachtsdienstag o Veilchendienstag).
El final del carnaval el marca el Dimecres de Cendra (Aschermittwoch).
El gran carnaval de Basilea, a Suïssa, comença curiosament el primer dilluns després del Dimecres de Cendra, exactament a les 4 de la matinada, dura tres dies, acabant per tant el següent dijous també a les 4 de la matinada.
Rues
[modifica]
Aquest període es caracteritza, igual que en moltes altres parts del món, per la permissivitat i la disbauxa. Molt conegudes són les rues de carnaval, en les quals arriben a participar colles amb més d'un segle de tradició.
La més important d'Alemanya és la rua del "dilluns de roses" de Colònia, amb un milió de visitants, i en la qual participen 10.000 persones de diferents colles, repartits en unes 100 carrosses. Només en aquest dia es llancen des de les carrosses: 150 tones de caramels, més de 700.000 tauletes de xocolata i 220.000 capses de bombons, 300.000 ramells de flors i milers d'animals de peluix i altres petits regals.
Vegeu també
[modifica]- Carnaval de Solsona
- Carnaval de Tarragona
- Carnaval de Vilanova i la Geltrú
- Carnaval de Palamós
- Carnaval de Godall
- Festes del Ranxo
- Festes de l'os al Vallespir
- Brunzidor
- Violí de bufa
- Catolicisme
- Societat del Born
Referències
[modifica]- ↑ «Carnestoltes». Gran diccionari de la llengua catalana. [Consulta: 6 febrer 2016].
- ↑ «Diccionari català-valencià-balear, s.v. DARRER, accepció b)». Arxivat de l'original el 2004-08-26. [Consulta: 11 febrer 2018].
- ↑ Veny, Joan; Pons i Griera, Lídia. Atles lingüístic del domini català. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2011. Fitxa 377. ISBN 978-84-9965-096-8.
- ↑ Montagut, Eduardo. «La prohibición del Carnaval con el franquismo» (en castellà). El Salto Diario, 09-02-2018. [Consulta: 29 octubre 2023].
- ↑ 6,0 6,1 «La sardina i l'arengada». Cultura popular de Barcelona. Barcelona: Institut de Cultura de Barcelona Web (CC-BY-SA via OTRS).
