Antoni Gelabert i Casas
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1911  Barcelona |
| Mort | 1980 (68/69 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | advocat, gravador, educador |
| Família | |
| Pare | Antoni Gelabert i Alart |
Antoni Gelabert i Casas (Barcelona, 1911 - 1980) fou un advocat, artista gravador, impulsor de la xilografia i educador català.
Era fill d'Antoni Gelabert i Alart[1] i Maria Casas i Canals. Nebot de Concordi Gelabert i Alart. Es formà a l'Escola Superior de Bells Oficis i el 1935 es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona. Però fonamentalment es dedicà al món de l'educació i a l'art.[2]
Seguint l'activitat pedagògica del seu pare, col·laborà a l'Escola del Mar de l'Ajuntament de Barcelona i al Grup Escolar del carrer de Casp. Participà a les Colònies Escolars del mateix ajuntament.
Gelabert, que havia estat deixeble de curs impartit per J. M. Batista i Roca el 1932 per difondre entre els mestres les possibilitats educatives del mètode escolta, organitzà una acampada als boscos de Tossa. Acampada que es repetirà el 1935.[3] Recollí aquesta experiència en l'opuscle Acampades publicat aquest mateix any.
El 1936 s'incorporà a l'Asil Duran i més tard al correccional de Sant Feliu de Llobregat. En aquests centres d'acollida de menors delinqüents plantejà canviar i modernitzar educativament les formes d'atenció i tractament. Allà posà el dibuix i el gravat al servei de la canalització dels sentiments i conflictes personals.
Del seu interès per la significació pedagògica i psicològica del dibuix és fruit la seva monografia sobre la qüestió editada el 1936.[4]
Marxà vers l'exili a França en acabar la guerra civil. Més tard retornà a Barcelona i fou represaliat pe la dictadura franquista. Fet que l'apartà durant anys de la docència fins que es pogué entrar de nou com a professor a les escoles municipals Lluïsa Cura i, més tard, a la de Sordmuts.
També es vinculà al Centre Excursionista de Catalunya on coordinà i dinamitzà als anys 60 i 70 les seccions d'alta muntanya i d'acampada continuant així la línia esportiva i d'educació en el lleure iniciada anys enrere. El 1976 l'entitat li lliurà la medalla d'argent en reconeixement a la seva tasca. A la seva mort i en homenatge seu, els campaments d'estiu del CEC s'anomenen Campament de Vacances Antoni Gelabert.[5]
Tota la seva tasca educadora es combinà al llarg de la seva vida amb el seu vessant artístic on assolí un ampli reconeixement. Especialment com a gravador al boix i com a renovador de la xilografia.[6]
Els seus exlibris li donaren projecció internacional i li reportaren diversos premis. Fundà el 1951 l'Associació d'Exlibristes de Barcelona i la seva revista especialitzada Ex-libris. La qual, el 2010, dedicà un número monogràfic en honor seu.[7] Fou el promotor del VI Congrés Europeu d'Ex-libris celebrat a Barcelona el 1958.
Fundà a Torredembarra una escola de gravat xilogràfic sota el nom de “La Torre de l'Encenall”, (al·legoria de Torredembarra i la xilografia), la qual aplegà un grup apassionat de joves que en temps de lleure es dedicaren a la xilografia i a ser un fogar d'activitats culturals.[8]
Publicacions
[modifica]- 1ra Exposició de Dibuix i Realitzacions. Grup escolar del Carrer de Casp. Barcelona: Obrador de Vilajoana, 1934.
- Acampades. Assaig amb nois de les colònies escolars. aspectes social i educatiu. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 1935.
- Dibuix infantil. Amb un estudi psicològic, interpretatiu, de l'expressió gràfica. Barcelona: Patronat Escolar, 1936.
- Històries de les bruixes d'Altafulla. Altafulla: Impressions Altés, 1961
Referències
[modifica]- ↑ «esquela d'Antoni Gelabert i Alart». L Vanguardia, 17-07-1930, pàg. 2.
- ↑ «GELABERT, Elena. Les petjades. Antoni Gelabert i Casas: l'avi, l'artista i l'educador(1911-1980)». Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona. [Consulta: 23 agost 2020].
- ↑ González-Agàpito, J., Marquès, S, Mayordomo, A. i Sureda, B.. Tradició i renovació pedagògica. 1898 -1939. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2002, p. 610.
- ↑ Gelabert i Casas, Antoni. Dibuix infantil. Amb un estudi psicològic, interpretatiu, de l'expressió gràfica.. Barcelona: Patronat Escolar, 1936.
- ↑ «Qui era Antoni Gelabert?». Centre Excursionista de Catalunya. [Consulta: 23 agost 2020].
- ↑ Gran Enciclopèdia Catalana. Antoni Gelabert i Casas..
- ↑ «Monogràfic Antoni Gelabert». Ex-Libris. núm, 44, 2010.
- ↑ Canyelles i Vilar, Núria «La relació d'Antoni Gelabert i Casas amb Torredembarra». Recull de Treballs, núm, 14, 2013, p. 135 - 144.