Vés al contingut

Antoni Llauradó Muntanyola

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAntoni Llauradó Muntanyola

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1889 Modifica el valor a Wikidata
Solivella (Conca de Barberà) Modifica el valor a Wikidata
Mort1957 Modifica el valor a Wikidata (67/68 anys)
Perpinyà (Catalunya del Nord) Modifica el valor a Wikidata
Alcalde de Reus
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític, pedagog Modifica el valor a Wikidata
Membre de

Antoni Llauradó Muntanyola (Solivella, 1889 - Perpinyà, 1957) fou un anarquista idealista català.

Militant convençut per la causa de la llibertat, exercí de professor a diverses escoles, on la seva polèmica actuació com ensenyant el va portar a ser perseguit, entre 1918 i 1923 pel clergat i les autoritats de l'època. Afiliat a la CNT, va ser elegit alcalde de Reus[1] quan les forces antifeixistes del país van pactar la formació d'un govern d'unitat presidit per Josep Tarradellas com a Conseller Primer, i a Reus es va dissoldre el Comitè Antifeixista, el setembre de 1936, a l'inici de la guerra civil espanyola.[2] Llauradó propicià un govern frontpopulista de concentració amb el PSUC, ERC, POUM i Unió de Rabassaires. Després dels fets de maig de 1937[3] va dimitir d'alcalde i l'alcaldia passà a Ramir Ortega, membre del PSUC, tot i que en el nou ajuntament va seguir de regidor i responsable de Cultura fins al final de la guerra.[4] Acabada la guerra, hagué d'exiliar-se a França. Tot i haver-ho sol·licitat reiteradament la seva família, mai no li van permetre retornar per poder morir en la seva terra i al costat de la seva muller i la seva filla.

Referències

[modifica]
  1. ↑ El poder revolucionari a Catalunya durant els mesos de juliol a octubre del 1936 Arxivat 2015-09-24 a Wayback Machine., tesi doctoral de Josep Antoni Pozo González, pàgina 103
  2. ↑ Navais, Joan. Una ciutat en ebullició: petites històries de Reus i de més enllà. Reus: Centre de Lectura, 2017, p. 141. ISBN 9788494533563. 
  3. ↑ A cavall de la utopia: Esteve Fibla, Alcanar, 1905-1939, de Ramon Puig Puigcerver
  4. ↑ Navais, J.; F. Samarra. "La Segona República i la guerra civil" A: Història general de Reus, vol. IV. Reus: l'Ajuntament, 2003, p. 195 i 205. ISBN 8489688214


Càrrecs públics
Precedit per:
Josep Borràs i Messeguer 		Alcalde de Reus
Escut de Reus
1936– 1937 		Succeït per:
Ramir Ortega Garriga

Bibliografia

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Antoni_Llauradó_Muntanyola&oldid=32642046»