Solivella

Solivella
	Bandera Escut d'armes
Tipus	municipi de Catalunya
Localització
	41° 27′ 22″ N, 1° 10′ 40″ E / 41.456019°N,1.177643°E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Província	província de Tarragona
Àmbit funcional territorial	Camp de Tarragona
Comarca	Conca de Barberà
Capital	Solivella
Població humana
Població	629 (2023) (29,39 hab./km²)
Llars	45 (1553)
Gentilici	solivellenc, solivellenca
Idioma oficial	català
Geografia
Superfície	21,4 km²
Altitud	489 m
Limita amb	Passanant i Belltall ; Pira ; Blancafort ; Barberà de la Conca ; Forès ; Sarral ; Vallbona de les Monges
Organització política
• Alcaldessa	Rosa Maria Salvadó i Pijoan (2019–)
Identificador descriptiu
Codi postal	43412
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	43147
Codi IDESCAT	431476
Lloc web	solivella.cat

Solivella és un municipi de la comarca de la Conca de Barberà, situat al vessant meridional de la serra del Tallat. És on més àmpliament es parla el subdialecte xipella del català. Solivella assenta la seva economia en l'agricultura, especialment la vinya, i el turisme.

El nom del municipi és la grafia aglutinada de s'Olivella (l'oliveta),^[1] ja que antigament el turó sobre el que avui s'aixeca la vila es coneixia com es Puig de s'Olivella. L'olivera encara es pot veure avui a l'escut i a la bandera del municipi.

Geografia

Llista de topònims de Solivella (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).

Història

Solivella va ser mencionada per primer cop en un document del 1058 amb el nom de Puig d'Olivella. El 1191 va començar a repoblar-se mercès a Gombau d'Oluja, senyor de Vallfogona de Riucorb, qui hi construí un petit castell.

En el segle xiii va passar a mans de la família Anglesola. Al segle xiv van vendre la seva possessió al monestir de Santes Creus, tanmateix poc després van recuperar les seves possessions.

El castell de Solivella fou bastit a finals del segle xv i a principis del segle xvi pels Llorac aprofitant elements anteriors. Es trobava a la part més alta de la vila dominant gran part del terme. Es tractava d'una gran edificació del gòtic florit català. Actualment en el seu emplaçament es poden observar les restes d'un gran mur i la porta d'entrada al castell. El pati d'armes es troba gairebé derruït. Al mig del pati d'armes hi ha l'antiga cisterna que es va aprofitar per fer de dipòsit d'aigua de la vila, tasca que encara avui realitza. El 1599 es creà la baronia de Solivella per Felip III de Castella en favor de Simó Berenguer de Llorac i Castelló. A mitjan segle xviii va pertànyer als marquesos de Palmerola, que en detentaren la propietat fins a l'extinció de les senyories al segle xix. Solivella tingué una gran expansió durant el segle xix, com ho demostren nombroses llindes de les cases del poble.^[2]

L'avalot dels pobres s'estengué a Solivella l'agost de 1694.^[3]

Patrimoni

L'església parroquial, d'estil barroc, està dedicada a l'Assumpció de la Mare de Déu. Fou construïda el 1769 aprofitant la pedra de l'anterior església romànica.

Les joies més preuades del patrimoni de la vila són fora de la població. Així, el retaule gòtic de la Mare de Déu –obra de Mateu Hortoneda, procedent de la capella del castell- és a la catedral de Tarragona. L'arcàngel Sant Miquel vencent el dimoni, bella estàtua gòtica que culminava un monument piramidal sobre la cisterna del castell, forma part d'una col·lecció privada. Altrament una bella talla romànica de la Verge, procedent d'una antiga església romànica que hi havia a la vora del castell, és al Museu Diocesà de Tarragona.

La vila de Solivella va lligada al Santuari del Tallat. Així, el 1475 fou trobada per un pastor la imatge de la Mare de Déu del Tallat. Ferran II de Barcelona encarregà al noble Ramon Berenguer de Llorac l'edificació del Santuari que fou inaugurat el 1493 amb presència dels reis Catòlics.

Festes

La Festa Major és el 15 d'agost, coincidint amb la festivitat de l'Assumpció de Maria, patrona de la vila. L'altra festa major s'esdevé el 15 de maig, amb motiu de la celebració de la festivitat d'Isidre el Llaurador, copatró de Solivella.

Cada any, el dia 9 de setembre, els vilatans surten al carrer per donar mostres de la seva sensibilitat artística i religiosa. És la festa del Sagrat Cor de Jesús, celebrada amb motiu d'un vot del poble ininterrompudament des de 1743. Els carrers esdevenen catifes multicolors i les cases i indrets del poble s'engalanen de diverses representacions de la vida de Jesús, amb bells escenaris plàstics en els quals participen els vilatans, restant immòbils mentre passa la processó. Tot configura una festivitat única i particular a Catalunya.

Demografia

Evolució demogràfica

1497 f	1515 f	1553 f	1717	1787	1857	1877	1887	1900	1910
34	36	45	262	792	1.323	1.424	1.680	1.610	1.587

1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1990	1992	1994
1.626	1.558	1.303	1.326	1.144	918	806	733	709	709

1996	1998	2000	2002	2004	2006	2008	2010	2012	2014
658	631	622	610	588	630	685	678	660	653

2016	2018	2020	2022	2024	2026	2028	2030	2032	2034
-	619	632	628	-	-	-	-	-	-

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Aigües

El terme de Solivella és un terme de secà. Malgrat que presenta alguns cursos fluvials i algunes fonts repartides pel terme, actualment la majoria ja no brollen i tan sols recullen les aigües en cas d'aiguats. Cal anomenar dos cursos diferenciats al terme.

El primer recull l'aigua de tota la zona oest: és la rasa del Molí. Es coneix com a rasa del Molí el curs resultant de la unió de la rasa del Cabreta i la rasa de Belltall, cursos d'aigua que neixen a la part alta del terme, a les Costes. Al seu torn, la rasa del Cabreta rep l'aigua de la rasa de les Comes, que també baixa des de les Costes. La conca de la rasa del Molí presenta diverses fonts: la font del Cremat, la font del Gat, la font del Lleó i la font de la Teula. Hi trobem també diverses estructures relacionades amb aquest entorn hidràulic: el cossiol del Ros, el pont del Camí de les Pedreres, els rentadors, el pont del Moliner, el pont del Barranc del Xano i el pont del Molí del Caixes.

El sector est del terme és regat pel barranc del Xano, que neix a Forès. Aquí hi trobem la font del Gravat, la font de l'Abellar i la font del Xano. El barranc del Xano segueix pels termes de Barberà de la Conca i Pira, on es converteix en el torrent Florit i, posteriorment, en la rasa de Pira. A la rasa de Pira també hi arriba l'aigua de la rasa del Molí i, d'aquesta manera, s'ajunten finalment totes les aigües provinents de Solivella.

La rasa de Pira es converteix en la rasa dels Prats i entra al terme de Montblanc, on aboca l'aigua a l'riu d'Anguera, que la durà al Francolí. Solivella, per tant, pertany íntegrament a la conca del Francolí.^[4]

Fills il·lustres de Solivella

Successa (Solivella, s. I ac / I dc). Primera habitant de la Conca de Barberà amb un nom documentat. Deixà escrit el seu nom al fons d'un plat localitzat al jaciment romà de les Comes, al terme de Solivella.
Carles de Llorac i de Moixó (Solivella?, 1681 - Viena, 1762). Fill del baró de Solivella Joan II, fou general, nomenat comte de Llorac pel rei Carles III, l'Arxiduc d'Àustria. Assolí el grau de general de l'exèrcit imperial d'Àustria. El seu fill, Manuel de Llorac i Bertran (?, ? - Viena, 1791), II comte de Llorac, fou tresorer de la cort imperial austríaca (1765-91).^[5]
Antoni Civit Sala (Solivella, 1837 - ?, 1904). Terratinent, comerciant i polític. Diputat provincial a la dècada de 1880.
Antoni Llauradó Muntanyola (Solivella, 1889 - Perpinyà, 1957). Anarquista i naturista. Alcalde de Reus (1936-1937).
Josep Maria Sans i Travé (Solivella, 1947). Arxiver i historiador. Director de l'Arxiu Nacional de Catalunya (1992-2015). Membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.

Política

Eleccions autonòmiques

Resultats electorals - Solivella, 2012
Candidatura		Cap de llista	Vots	% vots
	CiU	Artur Mas	232	56,17
	ERC	Oriol Junqueras	89	21,54
	PPC	Alicia Sánchez-Camacho	27	6,53
	CUP	David Fernández	23	5,56
	ICV-EUiA	Joan Herrera	11	2,66
	PSC	Pere Navarro	10	2,42
	C's	Albert Rivera	4	0,96
	Vots en blanc		7	1,68
	Altres		10	3,39
Total		416		79,39

Eleccions municipals

Llista d'alcaldes i nombre de regidors per partit^[6]^[7]

Partit	1979	1983	1987	1991	1995	1999	2003	2007	2011	2015	2019	2023
PSC	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-
PP	-	-	-	-	-	7	-	-	-	-	-	-
ERC	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	7	7
CiU	1	-	-	3	2	-	3	4	7	5	-	-
Altres	?^a; ?^b	?^d; ?^c	7^e	4^g	5^g	-	2^f; 2^g	3^g	-	2^g	-	-
Total	7	7	7	7	7	7	7	7	7	7	7	7
^a UCD; ^b Democràtica de Solivella; ^c Unió de Progrés Municipal; ^d Independents; ^e Solivella Unida; ^f Alternativa per Solivella; ^g Unió d'Independents de la Conca de Barberà (UNIC) - FIC

Vegeu també

Monument de la Creu

Referències

↑ «Diccionari català-valencià-balear». [Consulta: 16 març 2021].
↑ «Solivella». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ Josep M. Grau Pujol i Roser Puig Tàrrech, Repercussions de la Guerra dels Nou Anys al Camp de Tarragona (1689-1697)^{[Enllaç no actiu]}
↑ «ICGC - Vissir3». [Consulta: 10 abril 2020].
↑ «Solivella». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ «Resultats de les eleccions municipals. Vots a partits. Solivella» (en català). [Consulta: 9 agost 2022].
↑ Junta Electoral Central. Butlletí Oficial de la Província de Tarragona 19790302 (en castellà), 1979 [Consulta: 9 agost 2022].

Bibliografia

Tomàs Bonell, Jordi; Descobrir Catalunya, poble a poble, Premsa Catalana, Barcelona, 1994

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Solivella

[1] «Diccionari català-valencià-balear». [Consulta: 16 març 2021].

[2] «Solivella». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[3] Josep M. Grau Pujol i Roser Puig Tàrrech, Repercussions de la Guerra dels Nou Anys al Camp de Tarragona (1689-1697)^{[Enllaç no actiu]}

[4] «ICGC - Vissir3». [Consulta: 10 abril 2020].

[5] «Solivella». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[6] «Resultats de les eleccions municipals. Vots a partits. Solivella» (en català). [Consulta: 9 agost 2022].

[7] Junta Electoral Central. Butlletí Oficial de la Província de Tarragona 19790302 (en castellà), 1979 [Consulta: 9 agost 2022].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]