Vés al contingut

Antoni Pinilla i Miranda

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaPinilla
Imatge
Toni Pinilla Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementAntoni Pinilla Miranda
25 febrer 1971 Modifica el valor a Wikidata (53 anys)
Badalona (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
Alçada1,76 m
Activitat
Ocupaciófutbolista Modifica el valor a Wikidata
Activitat1990 Modifica el valor a Wikidata -
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipDavanter
Clubs juvenils
- CE Sant Gabriel
FC Barcelona
Clubs professionals
Anys Equip PJ (g)
1988-1991
1990-1993
1991-1992
1992-1993
1993-2000
2000-2001
2001-2008		 FC Barcelona B
FC Barcelona
→ RCD Mallorca (cedit)
→ Albacete Balompié (cedit)
CD Tenerife
UD Salamanca
Gimnàstic		 90
8
21
36
184
34
196		 35
1
4
8
30
4
33
Selecció nacional
Anys Equip PJ (g)
1990-2007
1992		 Catalunya Catalunya
Selecció olímpica		 7
3		 0
0
Participà en
1992Jocs Olímpics d'Estiu de 1992 Modifica el valor a Wikidata
FIFA: 163536 BDFutbol: 198 Modifica el valor a Wikidata
Llista
Trajectòria Modifica el valor a Wikidata
  Equip Nombre de partits/curses jugades Nombre de punts/gols anotats
1988–1991 FC Barcelona Atlètic 90(35)
1990–1993 FC Barcelona 8(1)
1991–1992→ cessió:  RCD Mallorca 21(4)
1992–1993→ cessió:  Albacete Balompié 36(8)
1993–2000 CD Tenerife 184(30)
2000–2001 UD Salamanca 34(4)
2001–2008 Gimnàstic de Tarragona 196(33)
  Selecció nacional Nombre de partits/curses jugades Nombre de punts/gols anotats
–   Catalunya
1987–1987   Espanya sub-17 1(0)
1987–1987   Espanya sub-16 5(5)
1987–1988   Espanya sub-18 8(2)
1988–1989   Espanya sub-19 3(0)
1989–1990   Espanya sub-20 5(2)
1990–1991   Espanya sub-21 5(1)
1991–1992   Espanya sub-23 8(1)
Medaller
Jocs Olímpics
Futbol
Or Barcelona 1992 futbol masculí

Antoni Pinilla Miranda (Badalona, Barcelonès; 25 de febrer de 1971) és un exfutbolista català.

Trajectòria

[modifica]
Pinilla, durant la seva etapa amb el Nàstic a Primera Divisió

Inicià la seva carrera en els equips inferiors del FC Barcelona debutant amb el primer equip el dia 18 de febrer de 1990, pocs dies abans de complir els 19 anys. El Barça jugava al camp del Rayo Vallecano, guanyà 2 a 4 i Pinilla entrà al minut 66 substituint Julio Salinas.[1]

La temporada 1990-1991 jugà un total de set partits i marcà un gol el 2 de febrer de 1991 al camp del València CF que significà l'empat a dos. Aquell any també arribà a jugar la final de la Recopa d'Europa.[2] A més d'un altre partit de la Recopa contra el FRAM en què també marcà un gol, també jugà quatre partits a la Copa del Rei.

La següent temporada la passà cedit a les files del RCD Mallorca.

El 1992 participa amb la selecció espanyola als Jocs Olímpics de Barcelona, guanyant la medalla d'or.[3][4]

Després dels Jocs Olímpics, fou cedit a l'Albacete, on jugà una temporada, fins que l'estiu del 1993 fitxà pel Tenerife, equip en què tingué l'estada més llarga de la seva carrera esportiva, fins a l'any 2000. Durant la seva estada a Tenerife jugà en dues ocasions la Copa de la UEFA, i va arribar fins a semifinals la temporada 1996-1997.[5][6]

Després d'una última temporada a segona divisió amb el Tenerife, fitxà pel Salamanca, equip en què passà una temporada.

El 2001 arribà al Nàstic, com a reforç per ajudar l'equip a mantenir-se a segona divisió després de l'ascens, però tot i algunes bones actuacions no s'aconseguí l'objectiu. La següent temporada la començà lesionat i sense equip, fet que semblava indicar que la seva carrera havia arribat al final, però al mes de desembre el Nàstic va decidir donar-li un lloc a l'equip.[7] Aquella temporada fou complicada: el futbolista hagué de jugar en una categoria, la 2a B, en què no jugava des que era un juvenil fou molt qüestionat pel seu estat de forma i no marcà cap gol. A més, l'objectiu d'ascens va quedar força lluny. A la següent temporada, l'equip aconseguí l'ascens amb una aportació molt destacada d'Antoni Pinilla. La temporada 2004-2005, ja a segona, fou un fix en l'onze inicial i rendí a un gran nivell. La 2005-2006 fou la de l'ascens a primera. Pinilla començà la temporada com a suplent, i fins a la jornada 28 només havia jugat 6 partits, però a partir de llavors aconseguí un lloc en l'equip titular i el seu joc i els seus gols foren fonamentals per tal d'aconseguir l'ascens. La temporada 2006-2007 continua al Nàstic amb l'objectiu d'ajudar l'equip a mantenir la categoria, i també la següent altra vegada a segona divisió.

Fou el capità del Gimnàstic de Tarragona, i el seu bon rendiment el convertí en un dels jugadors més valorats per l'afició. El 13 de juny de 2008, un dia abans de jugar-se l'últim partit de lliga, anuncià la seva retirada.[8] Pocs dies després es convertí en el director general de l'equip,[9] deixant el càrrec a principis de febrer de 2010.[10]

També cal destacar els set partits que ha jugat amb la selecció catalana els anys 1990, 1995, 1997, 1998, 2005, 2006 i 2007 contra el CE Sabadell, el FC Barcelona, Bulgària, Nigèria, Paraguai, i dos contra el País Basc.

L'any 2008 fou el pregoner de les Festes de Santa Tecla de Tarragona.[11]

És comentarista dels partits de la lliga espanyola a Movistar.[12]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Pinilla: debut feliz (Pinilla: happy debut); Mundo Deportivo, 19 febrer 1990 (castellà)
  2. ↑ «Barcelona and United seek fresh Wembley glory». UEFA, 12-05-2011. [Consulta: 13 juliol 2017].
  3. ↑ «La Roja de 1992, nuestra medalla de oro Olímpica» (en castellà). Antena 3, 03-07-2012. [Consulta: 13 juliol 2017].
  4. ↑ «Supervivientes de oro» (en castellà). El País, 25-02-2007 [Consulta: 24 maig 2018].
  5. ↑ «El día que el 'EuroTete' goleó a la Lazio» (en castellà). Marca, 18-02-2014 [Consulta: 19 novembre 2015].
  6. ↑ «¿Qué fue del CD Tenerife semifinalista de la UEFA?» (en castellà). Sphera Sports, 18-01-2017. Arxivat de l'original el 21 setembre 2017. [Consulta: 21 setembre 2017].
  7. ↑ Pinilla: "En Tenerife viví cosas grandes, pero el Nástic me ha marcado más"; Marca, 4 juny 2008 (castellà)
  8. ↑ Pinilla anuncia su retirada Arxivat 17 June 2008[Date mismatch] a Wayback Machine.; Mundo Deportivo, 13 juny 2008 (castellà)
  9. ↑ Antonio Pinilla, nuevo director general del Nastic; Marca, 17 juny 2008 (castellà)
  10. ↑ Pinilla medita marcharse del Nàstic cuanto antes Arxivat 3 March 2016[Date mismatch] a Wayback Machine.; Sport, 19 desembre 2009 (castellà)
  11. ↑ «El pregó d'Antoni Pinilla obre els actes centrals de la Festa de Santa Tecla a Tarragona». Tinet, 22-09-2008. [Consulta: 12 febrer 2023].
  12. ↑ Sergio Martínez. «Antoni Pinilla: “Cal que l'FCF torni a ser una institució al servei dels clubs"». GolCat, 05-05-2022. [Consulta: 12 febrer 2023].

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Antoni Pinilla i Miranda


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Antoni_Pinilla_i_Miranda&oldid=33965498»