Antoni Sardà i Moltó
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1901 Reus (Baix Camp) |
Mort | 1978 (76/77 anys) Reus (Baix Camp) |
Activitat | |
Ocupació | arquitecte |
Antoni Sardà i Moltó (Reus, 1901 - 1978) va ser un arquitecte català.
Biografia
[modifica]Va estudiar a Barcelona i del 1923 al 1929 va treballar com arquitecte a l'oficina tècnica de l'Exposició Internacional de Barcelona, on va dissenyar el Palau de la Química, convertit després en els Estudis cinematogràfics Orphea.[1]
-
Palau de la Química (Barcelona), obra d'Antoni Sardà fet en 1927 per a l'Exposició Universal de Barcelona de 1929. Un incendi el va destruir el 1962.
Va ser assessor tècnic de la Cambra de la propietat Urbana de Barcelona fins al 1929, quan es va traslladar a Reus on va ser nomenat arquitecte municipal en substitució de Pere Caselles, amb el qual havia treballat, càrrec que va mantenir durant 49 anys, a excepció del període de la guerra civil, quan passà al bàndol franquista i va ser substituït en el càrrec per Josep Simó i Bofarull.[2] El 1939 recuperà la plaça d'arquitecte municipal. Va ser autor de l'edifici del Mercat Central de Reus, de la remodelació de la façana de l'Ajuntament o de l'edifici de la Mútua Reddis, entre d'altres. Va impulsar les primeres Fires de Mostres i va planificar alguns dels primers barris de la ciutat, com les Cases Barates i els barris de Fortuny, Montserrat, o Gaudí.[3] També és l'autor del projecte del monument al Dr. Jaume Ferran i Clua que hi ha a Corbera d'Ebre.[4]
L'any 1951, fou un dels impulsors de l'associació 'confraria' dels Guardadors de la Tronada, de Reus, per tal de salvaguardar-ne l'ancestral tradició reusenca.[5]
Va morir a Reus el 1978. La ciutat de Reus li ha dedicat una plaça paral·lela a l'avinguda de Sant Jordi, la Plaça de l'Arquitecte Antoni Sardà i Moltó.
Referències
[modifica]- ↑ «Barcelofília: inventari de la Barcelona desapareguda». [Consulta: 13-XII-2014].
- ↑ Olesti Trilles, Josep. Diccionari biogràfic de reusencs. Reus: l'Ajuntament, 1992, p. 599.
- ↑ Tricaz, Enric. Homes i dones pels carrers de Reus. Valls: Cossetània, 2010, p. 20. ISBN 9788497916929.
- ↑ Diario Español de 23/08/1957 (notícia de la inauguració).
- ↑ Martorell Jareño, Pere / Baiges Gras, Anton. Guardadors de la Tronada, 50 anys d'història. Edicions Cossetània. Valls, 2002.