Corbera d'Ebre

Corbera d'Ebre
	Bandera Escut d'armes
Tipus	municipi de Catalunya
Epònim	Ebre
Localització
	41° 04′ 38″ N, 0° 28′ 37″ E / 41.077313°N,0.476936°E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Província	província de Tarragona
Àmbit funcional territorial	Terres de l'Ebre
Comarca	Terra Alta
Capital	Corbera d'Ebre
Conté la subdivisió	Corbera d'Ebre ; Poble Vell de Corbera d'Ebre
Població humana
Població	1.011 (2023) (19,04 hab./km²)
Llars	81 (1553)
Gentilici	Corberà, corberana
Idioma oficial	català
Geografia
Superfície	53,1 km²
Altitud	337 m
Limita amb	la Fatarella ; Gandesa ; Benissanet ; Móra d'Ebre ; Vilalba dels Arcs
Organització política
• Alcalde	Sebastià Frixach Lliberia (2023–)
Identificador descriptiu
Codi postal	43784
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	43048
Codi IDESCAT	430483
Lloc web	corberaebre.cat

Corbera d'Ebre és una vila i municipi de la comarca de la Terra Alta. S'hi arriba seguint la carretera N-420 (de Tarragona a Còrdova), entre les poblacions de Móra i Gandesa.

La vila s'aplega en un tossal a 337 metres d'altitud, el turó de la Muntera, a la vora de la serra de Cavalls. L'església del poble està dedicada a sant Pere Apòstol. Fou escenari de la batalla de l'Ebre a la Guerra Civil espanyola, entre el juliol i el novembre de 1938 Com a conseqüència d'aquesta batalla, Corbera d'Ebre va quedar completament destruïda i els habitants es van anar traslladant a la part baixa del turó, a banda i banda de la carretera. La zona abandonada és coneguda popularment com la Muntera o el Poble Vell.

Cal destacar també la qualitat del vi, que hom comercialitza amb la Denominació d'Origen Terra Alta, especialment els de la Cooperativa Agrícola i també els dels cellers Frixach i Miró.

Cases de Corbera d'Ebre, amb el campanar al fons

Bandera

La bandera oficial de Corbera d'Ebre té la següent descripció: Bandera apaïsada, de proporcions dos d'alt per tres de llarg, bicolor horitzontal, blava i blanca, amb el primer terç vertical negre.^[1] Va ser aprovada el 9 de novembre de 2007 i es va publicar en el DOGC el 22 de novembre del mateix any amb el número 5014.

Història

Tot i que una fortificació amb el nom de Corbera apareix esmentada per primer cop el 1153 en la carta de donació del Castell de Miravet feta per Ramon Berenguer IV als templers, hom li atribueix un origen ibèric. Encara existeixen unes restes del castell, trossos de muralla i una magnífica galeria de columnes templeres.^[2] Després de l'abolició d'aquest orde militar, el 1317, els seus béns van passar als hospitalers i depenia de la castellania d'Amposta.

El 1463, en la guerra contra el rei Joan II, l'arquebisbe de Tarragona Pere d'Urrea, va sotmetre Corbera, Ascó, Vilalba, Batea i la Fatarella, partidàries de la Generalitat. S'hi han documentat combats, en la guerra dels Segadors, entre tropes castellanes i miquelets, a la part alta del terme. Durant la Guerra de Successió les tropes franceses i castellanes van ocupar Corbera el 6 de febrer de 1707. A la primera guerra carlina va ser partidària dels carlins, com la resta de la comarca, a excepció de Gandesa, favorable als liberals.

Durant la Guerra Civil espanyola va trobar-se al bell mig del cor de la batalla de l'Ebre, i el poble va quedar destruït a causa dels bombardejos, tant d'artilleria com de la Legió Còndor i l'aviació italiana. El dia 3 de setembre, durant una de les darreres ofensives franquistes, el front es va trencar pel nord del poble.

Després de la batalla de l'Ebre i del final de la Guerra Civil, Corbera havia perdut ben bé una tercera part de la població. Amb el pas dels anys, els corberans va anar abandonant les cases mig enrunades de la Muntera i es va anar traslladant a cases noves edificades a la part baixa del turó, on actualment hi ha el poble. Els darrers habitants del poble vell van abandonar-lo l'any 2008.

Geografia

Llista de topònims de Corbera d'Ebre (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).

Demografia

Evolució demogràfica

1497 f	1515 f	1553 f	1717	1787	1857	1877	1887	1900	1910
81	85	81	323	-	1.914	1.910	1.954	2.256	2.157

1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1990	1992	1994
2.143	1.954	1.406	1.532	1.385	1.268	1.208	1.134	1.122	1.122

1996	1998	2000	2002	2004	2006	2008	2010	2012	2014
1.064	1.070	1.056	1.043	1.069	1.128	1.169	1.171	1.204	1.136

2016	2018	2020	2022	2024	2026	2028	2030	2032	2034
1.080	1.023	1.003	993	-	-	-	-	-	-

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Llocs d'interès

El "Poble Vell", declarat bé d'interès cultural, com a lloc històric, per la Generalitat de Catalunya (20-07-1992), suposa un retrobament amb la nostra història a través d'un lloc devastat per la guerra. Actualment, aspira a convertir-se en un bell paisatge per la Pau.

A prop del poble hi ha l'ermita de Santa Madrona, amb una font d'aigua i zona de berenada, i des d'on es pot recórrer la Serra de Cavalls. A la vora del riu Sec hi ha la Font Vella, amb uns antics rentadors públics, una part dels quals data del segle xvi o XVII; des d'allí es pot continuar pels anomenats Gironesos, una zona de muntanya que porta fins a Gandesa. És molt aconsellable de seguir la Ruta de la Pau, un itinerari circular que travessa el "Poble Vell" i permet fer un recorregut pels indrets més significatius on s'esdevingué la batalla de l'Ebre i alhora, pels camins, s'hi poden veure peces de la mostra artística, Art al Ras. L'any 2008 es va obrir el Centre d'Interpretació "115 Dies", que vol ser un espai per comprendre millor la batalla de l'Ebre des de la perspectiva bèl·lica. És el punt central d'una xarxa de museus i centres d'interpretació sobre la guerra civil i la batalla de l'Ebre que hi ha escampats per alguns pobles la Terra Alta.

Festes i tradicions

La festa major s'hi celebra del 15 al 19 d'agost. festes de l'assumpció de Maria. Durant les festes majors sempre se celebren partits de futbol per les tardes, a banda de moltes altres activitats per totes les edats.

La festa del patró de la parròquia, Sant Pere, s'acostuma a celebrar el dissabte següent al 29 de juny. Durant el cap de setmana de Sant Pere és tradició que els més petits del poble juntament amb els seus pares passegin per tot el poble amb carrosses disfressats de temàtiques ben diferents i divertides. És un dia assenyalat per la proclamació de la pubilla i l'hereu local del pròxim any. Així doncs, durant l'any vinent seran aquests els encarregats de representar el poble arreu dels pobles veïns.

Hi ha romeries a l'ermita per Santa Madrona, el tercer diumenge de març, i per Sant Marc, el diumenge següent al 25 d'abril, amb una gran paella popular.

El segon cap de setmana de juliol s'hi celebra la festa de Sant Cristòfol, una festa en què els toros tenen un paper important. Una festa per totes les edats amb sessió de ball divendres, dissabte i diumenge nit. El divendres i el dissabte també hi ha djs per la gent jove. Té molt de renom la festa taurina, fet que aquests últims temps s'ha replantejat la seva continuació a causa de la poca participació en l'activitat. Però el protagonisme sense dubte durant les festes de Sant Cristòfol és el conductor, d'aquí que es faci una romeria on es beneeixen els vehicles per rebre la protecció del Sant. Durant els últims anys està apareixent una nova tradició dintre de la festa, els dissabtes després de la benedicció de vehicles s'ajunten les colles de diferents edats del poble per celebrar un concurs de paelles. Antigament, el diumenge tarda es jugava un partit de futbol entre casats i solters del poble.

Al mes d'octubre s'hi fa la festa de la verema. Hi ha mercat dilluns i dimecres al matí. El municipi disposa d'una sala d'exposicions privada coneguda com La Trinxera.^[3]

Fills il·lustres

Fill il·lustre del poble fou el doctor Jaume Ferran i Clua, descobridor d'una sèrie de vaccins: contra el còlera, el tifus, la ràbia i la tuberculosi. Hom li dedicà un carrer, un passeig amb una font artística i una plaça amb un bust seu, on també es va construir la casa de la vila nova.

Benito Panchamé Busquets (1923-2018), combatent antifeixista i antinazi. Lluità a l'exèrcit republicà duerant la Guerra Civil, i durant la II Guerra Mundial amb la legió estrangera francesa i amb l'exèrcit britànic, als escamots d'operacions espacials, combatent al Sàhara, a Noruega i a Normandia.

Significat del nom

Una corbera és un indret on nien els corbs, per això, en l'escut de la vila hi ha dibuixat aquest moixó sobre unes ones que simbolitzen l'Ebre.

Referències

↑ «RESOLUCIÓ GAP/3499/2007, de 9 de novembre, per la qual es dona conformitat a l'adopció de la bandera del municipi de Corbera d'Ebre.» (pdf). DOGC num. 5014, 22-11-2007. [Consulta: 6 octubre 2009].
↑ Joan Fuguet, "La galeria del castell templer de Corbera", a Unicum, 2, Barcelona, 2003.
↑ AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 54. ISBN 84-393-5437-1.

Vegeu també

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Corbera d'Ebre

[1] «RESOLUCIÓ GAP/3499/2007, de 9 de novembre, per la qual es dona conformitat a l'adopció de la bandera del municipi de Corbera d'Ebre.» (pdf). DOGC num. 5014, 22-11-2007. [Consulta: 6 octubre 2009].

[2] Joan Fuguet, "La galeria del castell templer de Corbera", a Unicum, 2, Barcelona, 2003.

[3] AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 54. ISBN 84-393-5437-1.

[1]

[2]

[3]

Registres d'autoritat	VIAF (1)
Bases d'informació	GEC (1) OSM (1)