Antoniucci Volti
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Antoniucci Volti 1r gener 1915  Albano Laziale (Itàlia) |
| Mort | 14 desembre 1989 (74 anys) 14è districte de París (França) |
| Nacionalitat | Francesa |
| Formació | École Nationale Supérieure des Beaux-Arts |
| Activitat | |
| Lloc de treball | París (1943–1989) Alemanya (1940–1943) Niça (1928–1932) París |
| Ocupació | escultor, dissenyador, gravador de coure, dibuixant, artista gràfic |
| Ocupador | École nationale supérieure des arts appliqués et des métiers d'art |
| Art | Escultura |
| Moviment | Figuratiu |
| Alumnes | Alain Bonnefoit |
| Obra | |
Obres destacables
| |
Antoniucci Volti (Albano Laziale, 1 de gener de 1915 - París, 14 de desembre de 1989) fou un escultor francès nascut a Itàlia.
Volti va desenvolupar la seva feina artística com escultor, dibuixant i gravador. Les seves escultures s'inscriuen en la línia de les de Rodin, Bourdelle i sobretot, Maillol –moltes d'elles són relectures de les de Maillol, Les Tres Gràcies en particular–. Tota la seva obra glorifica a la dona i el seu cos:
| « | « Ce qui m’enchante dans un corps de femme, ce sont les rythmes et les volumes. » El que m'encanta dels cossos de la dona, són els ritmes i els volums. |
» |
Format entre Niça i París. Les seves obres són primordialment figuratives, seguint un estil naturalista. Va treballar sobretot el nu femení. Va rebre diversos encàrrecs oficials, tot i que de la seva producció només es conserva la posterior a la Segona Guerra Mundial, ja que el seu taller fou destruït durant un bombardeig.[1]