Vés al contingut

Antropocè

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
La Terra de nit, segons una simulació, durant l'antropocè.

Antropocè és el nom d'una possible nova era geològica que s'ha proposat que comença o bé amb la revolució industrial iniciada el segle xvii,[1] o bé amb l'explosió de la primera bomba nuclear, el 16 de juliol del 1945 al desert de Nou Mèxic.[2] No es tractaria d'un període geològic pròpiament, sinó de l'època en què l'activitat humana ha començat a generar efectes massius a nivell planetari.[3] Tot i així s'ha proposat que podria arribar a complir el criteri de marca geològica i que per definir-la es podrien utilitzar les massives quantitats d'ossos de pollastre domèstic que es troben distribuïts pels abocadors arreu del món (on han arribat a fossilitzar) des de la dècada que iniciaria l'era antropocènica.[4]

El concepte, tot i que encara no és unànimement acceptat, es forneix cada vegada més d'estudis científics de totes les disciplines, des de la biologia a la filosofia i les humanitats, que dediquen ara molts esforços a estudiar-lo i definir-lo.[5] Des del 2013 es publica la revista científica internacional Anthropocene Arxivat 2019-05-13 a Wayback Machine..[6]

Etimologia i origen del nom

[modifica]

Antropocè és un neologisme format per la combinació de dos mots grecs, anthropos (ἄνθρωπος, home) i kainos (καινος, nou, recent), i fet per analogia amb els noms dels altres grans temps geològics (Eocè, Plistocè, etcètera).

El terme fou proposat l'any 2000 pel premi Nobel de química, el neerlandès Paul Crutzen.[7] Va ser molt controvertit inicialment, però el seu ús i les seves implicacions com a terme geològic ha guanyat adeptes des del moment de la manifestació del canvi climàtic antropogènic i l'extinció massiva d'espècies provocada pels humans.[8]

Segons aquesta teoria, tan sols en els passats dos segles els humans han infligit a la Terra canvis extensos i sense precedents que alteraran el planeta per milions d'anys. Com a conseqüència de l'activitat humana hi ha hagut una explosió demogràfica amb megaciutats i l'increment de l'ús d'energia a base de combustibles fòssils. Especialment preocupant és l'ecidificació dels oceans pel diòxid de carboni (CO₂), que perjudica moltes formes de vida marina però que sobretot afecta el desenvolupament de coralls, mol·luscs i certes formes de fitoplàncton, fonamentals a la cadena tròfica.[9]

Bibliografia

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Ellis, Elis «Anthropocene». Encyclopedia of Earth [Consulta: de maig 2015].
  2. Claudin i Botinas, Fernando Maria. «Sobre l'Antropocè». Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya (XTEC). Arxivat de l'original el 2015-05-18. [Consulta: 7 maig 2015].
  3. Aguilar, Xavi «La sisena extinció massiva». El Punt Avui. «Els científics veuen en la desaparició constant d'espècies un nou cicle crític per a la Terra. Les que han sobreviscut a l'acció humana han perdut bona part dels individus»
  4. Carrington, Damian «How the domestic chicken rose to define the Anthropocene». The Guardian, 31-08-2016 [Consulta: 23 maig 2018].
  5. Carrera, Judit «L'antropocè, nova era». Ara. «Naomi Klein defensa que la crisi ecològica també pot ser el revulsiu per provocar el canvi de model»
  6. Anthropocene Directriu: Anne Chin, Editorial Elsevier, ISSN 2213-3054
  7. «Im wissenschaftlichen Diskurs: Das vom Menschen geprägte Erdzeitalter» (en alemany). Max Planck Institut. Arxivat de l'original el 2015-05-18. [Consulta: 7 maig 2015]. «Internationales Symposium „The Anthropocene“ diskutiert am 2. Dezember 2013 über die Auswirkungen des Faktors Mensch auf die Umwelt»
  8. Brahic, Catherine «Have humans created a new geological age?» (en anglès). New Scientist [Consulta: 7 maig 2015].
  9. «L'Antropocè, el temps geològic de l'home, va néixer amb l'era atòmica». Regio7 [Consulta: 7 maig 2015]. «La Humanitat s'ha convertit en una força de la naturalesa tan gran que fins i tot pot tenir una època geològica pròpia»

Enllaços externs

[modifica]